Publicitat
Publicitat

FUTBOL SALA - COPA

El Barça Alusport supera ElPozo (3-2) i obté la seva primera Copa

Javi Rodríguez i el Barça ja tenen el títol que els faltava

El projecte encetat fa cinc anys per la secció de futbol sala obté els seus primers fruits després d'aconseguir la primera Copa d'Espanya en la seva història davant el vigent campió, El Pozo Múrcia.

Javi Rodríguez (1974) és professional des que tenia divuit anys, l'any 1992. Va començar a despuntar al Sant Andreu i en poc temps l'Indústries Garcia de Santa Coloma es va fixar en ell. Del club colomenc va passar al Playas de Castelló, on va guanyar la majoria de títols possibles en aquest esport. A més, amb la selecció espanyola també ho ha aconseguit tot: Mundial i Europeu.

Però tot i tenir el millor palmarès del futbol sala estatal, encara li mancava un títol, la Copa d'Espanya, i era aquest el que li treia el son i el mantenia actiu i en forma als gairebé 37 anys.

Ahir, amb la consigna del "tot està per fer i tot és possible" de Martí Pol el Barça Alusport i el mateix Javi Rodríguez van encarar la final davant el dominador del futbol sala espanyol dels últims anys, ElPozo Múrcia, que entrena el brasiler Duda.

Una de les apostes d'aquest any de la secció de futbol sala va ser fitxar el pivot Wilde Gomes. El brasiler, que ha estat el màxim golejador de la Lliga Nacional de Futbol Sala en els últims dos anys era una aposta segura i el desembors que ha fet el Barça aquest estiu per ell no ha estat en va.

Wilde no s'amaga

La secció ha anat construint un gran equip amb paciència, posant bons fonaments a una casa perquè duri molts anys i doni moltes alegries: de portar a Javi Rodríguez el 2006 a situar el millor jugador del món, Wilde, amb ells quatre anys més tard. En aquest procés d'aprenentatge hi ha hagut moments molt durs però la constància i la bona feina feta ha tingut recompensa.

En els moments importants és quan esperes que les teves estrelles apareguin i ahir Wilde no es va amagar en cap moment. Només va trigar dos minuts a perforar la porteria de Raúl i d'aquesta manera va foragitar els nervis del Barça Alusport, que mai havia disputat una final de la Copa d'Espanya.

Amb el gol del pivot brasiler, el conjunt de Carmona es va sentir molt còmode en tot moment i va jugar com sap: fent una gran defensa i contraatacant tan ràpid com fos possible mitjançant les transicions de Torras o Igor.

A mesura que van anar passant els minuts, ElPozo Múrcia es va fer amb la possessió del partit i va fer el seu joc de tocar i buscar combinacions per resoldre-les al segon pal després d'una paret o jugada col·lectiva. Però quan menys s'esperava Wilde, en el minut 12 de partit, va situar el 2-0, resultat amb què es va arribar al descans de la final.

Tot i això, Marc Carmona era conscient que el conjunt murcià és el millor equip del món quan juga amb el marcador en contra i que és compten per desenes o centenars les vegades que ha remuntat un marcador advers.

Després del descans, el Barça es va mostrar més nerviós i va especular un pèl amb el marcador, però en un contraatac ràpid va acabar de matar el partit gràcies a un fort xut del tanca Chico, que va situar el 3-0 en el minut 25 de partit. Immediatament després, Álvaro va reduir diferències en una gran jugada d'equip, i Duda va arriscar situant Mauricio de porter-jugador quan encara quedaven dotze minuts per disputar-se. Els catalans no van espantar-se i van mostrar la seva millor versió defensiva. Quan faltava menys d'un minut, Salgado va fer el 3-2 però el títol ja era del Barça, el primer de la era Carmona i el primer de molts que esperen al Club.