Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Mario Gómez fa el gol de la victòria (min 89) quan Mou es conformava amb l'empat

El Bayern colpeja primer un Madrid covard

El Reial Madrid haurà de guanyar al Bernabéu si vol tornar a l'Allianz Arena de Munic el 19 de maig. El 2-1 del Bayern l'obliga a remuntar, cosa que els blancs no aconsegueixen en una eliminatòria a doble partit de Champions o de Copa del Rei des del 2002. Ahir els alemanys no van jugar millor que el Madrid, però José Mourinho va decidir conformar-se amb l'1-1 -un resultat que li ha donat gran rendiment quan l'ha aconseguit fora de casa- després del gol d'Özil, i el Bayern se'l va acabar cruspint. Amb la victòria alemanya, el Madrid no va poder trencar el malefici de Munic, on no ha sigut capaç de guanyar en cap de les 10 visites que hi ha fet: 9 derrotes i 1 empat.

El Reial Madrid va sortir com un tro a l'Allianz Arena. Volia demostrar el seu potencial. Als 6 minuts Neuer va haver de treure una mà espectacular en un molt bon xut de Benzema -ahir el millor del Madrid, tot i que va ser substituït al final- en ple recital blanc, davant d'un Bayern un pèl atemorit. Però com sempre, els gols canvien els estats d'ànim. En un córner mal refusat pel Madrid, Ribéry es va trobar una pilota morta al punt de penal i gràcies a la passivitat de Sergio Ramos el francès va afusellar Casillas, que no va poder fer-hi res (min 17). L'1-0 va deixar grogui el Madrid, que creia que no s'ho mereixia després del bon començament. Schweinsteiger va tornar a posar la por al cos a Casillas amb un xut potent però un pèl creuat (min 27).

El Reial Madrid va salvar el mal moment i a poc a poc va anar recuperant el to, i la pilota. Tot i això, no va ser capaç de tornar a generar perill com al principi, i en canvi abans del descans el Bayern hauria pogut tornar a marcar. Mario Gómez es va escapar en carrera i va connectar un fort xut que hauria anat a l'escaire si no hagués sigut per les mans de Casillas.

Un pas endavant i dos enrere

Al descans Mourinho va demanar als seus que anessin a buscar el gol, imprescindible si volien tenir alguna opció a la tornada, i li van fer cas. Els blancs van fer un pas endavant decidit, i el que més ho va entendre va ser Benzema, molt motivat. La fe del francès va permetre l'empat quan no va donar per perdut un rebuig de Neuer després d'un xut de canari de Cristiano Ronaldo -molt gris els 90 minuts-, la va tornar a posar a l'àrea, i Cristiano, ara sí, va regalar el gol fet a Özil (min 52).

Aquest gol, però, va ser el pitjor que li podia passar al Madrid, ja que es va conformar amb l'1-1 i ho va acabar pagant. Els blancs van anar reculant fins al punt que Mourinho va donar l'ordre definitiva de la retirada fent entrar Marcelo per Özil. Tota una declaració d'intencions que Mario Gómez no va desaprofitar. El davanter alemany -d'avis espanyols- va canalitzar tot el joc ofensiu del Bayern, que es va abocar a la porteria de Casillas. Supermario va tenir fins a quatre ocasions clares -tres rematades i un penal no xiulat sobre seu- abans del gol. En l'últim minut del partit el veterà Lahm es va desfer fàcilment de Coentrao amb una retallada i va posar la pilota a l'àrea petita, on Mario Gómez es va avançar als centrals per fer el 2-1 definitiu. Un gran resultat per a un Bayern que no va fer un gran partit, però que almenys va ser més valent que el Madrid de Mourinho.