Publicitat
Publicitat

EL COMIAT DE PEP

Guardiola és el primer gran tècnic que el Barça acomiada amb honors

El Barça aprèn a dir adéu

"No em puc queixar", va dir Guardiola a la roda de premsa quan li van preguntar què li havia semblat el comiat del Camp Nou. I realment, és així. De fet, si tots els grans entrenadors que ha tingut el Barça en la seva història haguessin pogut escriure el guió del seu últim partit a l'estadi, no hauria sigut gaire diferent del que va tenir el tècnic de Santpedor. Però el 5 de maig del 2012 és un dia que passarà a la història precisament perquè és el primer cop que el Barça acomiada amb tots els honors un entrenador que ha omplert les vitrines del Museu. Ni Johan Cruyff, ni Frank Rijkaard, ni Louis van Gaal, ni Rinus Michels -tots holandesos- van poder dir adéu al Camp Nou com haurien volgut.

La insígnia i les fotos

Un cop Pep Guardiola va deixar la gespa del Camp Nou dissabte a la nit, després de sentir l'ovació dels seguidors a ritme de Lluís Llach, després de pronunciar un discurs sortit del cor i de ser reverenciat pels jugadors amb un passadís improvisat, el tècnic va voler repetir el mateix ritual íntim que va fer el 24 de juny del 2001 després del seu últim partit com a jugador del Barça. Amb el Camp Nou ja buit i en silenci, Pep va voler saltar a la gespa amb la seva gent -la seva dona i els seus tres fills (el 2001 va fer-ho amb la dona i els pares)- per acomiadar-se a soles de casa seva. Al cap d'uns minuts, però, va sortir a la gespa la resta de la seva família per fer-se algunes fotos que guardaran com un tresor.

Abans d'aquest moment familiar íntim -tot i que retransmès en directe per TV3-, Pep Guardiola va rebre al seu despatx de mans del president Sandro Rosell la insígnia d'or i brillants del Barça, la màxima distinció del club. La directiva va decidir fer-li l'entrega en privat, no sobre la gespa davant de tothom, perquè Guardiola volia una festa de comiat natural, sense gaire parafernàlia oficial. Fonts del club asseguren que per això ho van fer així, quasi en secret, tot i que ho van fer públic l'endemà a través de la web del club.

Els altres adéus

El Barça dels últims 40 anys no ha sabut mai acomiadar i donar les gràcies als entrenadors que més temps s'han assegut a la banqueta i més títols han donat al club. El primer va ser Rinus Michels, que després de quatre temporades (1971-75) en la seva primera etapa i d'haver guanyat una Lliga després de 14 anys -la Lliga de Cruyff i el 0-5-, no va ser renovat per Agustí Montal perquè va quedar eliminat pel Leeds a les semifinals de la Copa d'Europa del 1975. En el seu últim partit a casa, el Camp Nou el va acomiadar amb fredor. Un any més tard, però, va tornar per entrenar dues temporades més (1976-78) -amb una Copa del Rei-, i el 1978 tampoc va ser renovat perquè Josep Lluís Núñez va guanyar les eleccions al Barça i va portar el francès Lucien Müller a la banqueta. El dia del segon adéu de Michels també es va acomiadar Johan Cruyff com a jugador, i l'entrenador va quedar totalment eclipsat.

El comiat del Cruyff entrenador va ser el pitjor de tots. Després de vuit temporades (1988-96), el que més s'hi ha estat, i quatre Lligues, una Copa del Rei i la primera Copa d'Europa del club, va ser destituït a dues jornades per acabar la Lliga 1995/96. El vicepresident Joan Gaspart l'hi va comunicar just la nit abans de l'últim partit al Camp Nou i Cruyff sempre els ha acusat de fer-ho expressament perquè no es pogués acomiadar. El 10 de març del 1999, però, dins els actes del centenari, el Barça va homenatjar el Dream Team, i Cruyff va poder rebre els honors que li van escatimar llavors. Louis van Gaal (1997-00), en la primera etapa -dues Lligues i una Copa-, va marxar el 2000 de mà de Núñez i el seu adéu el va tapar l'adéu del president dels últims 22 anys. La segona etapa va durar uns mesos i va ser cessat al gener.

I l'últim ha sigut Frank Rijkaard (2003-08) -dues Lligues i una Copa d'Europa-, a qui el Barça de Laporta no va preparar cap comiat, però el Camp Nou sí que el va ovacionar amb força el seu últim dia a l'estadi.