Publicitat
Publicitat

FUTBOL SALA: UEFA FUTSAL CUP

Els catalans saben patir i superen el Dinamo a la final de la UEFA Futsal Cup

El Barça Alusport toca el cel a Lleida i ja és campió d'Europa (3-1)

El Barça de futbol sala va fer història ahir i es va adjudicar la primera UEFA Futsal Cup de la seva història. Ho va aconseguir gràcies a l'exhibició de Wilde en atac i Paco Sedano a la porteria, contra el Dinamo de Moscou.

Arribar i moldre. Primera participació, primera final i primera Lliga de Campions a la butxaca. De Lleida a la glòria. Quan Javi Rodríguez va aixecar el trofeu de campió de la Copa d'Europa a les 21.16 h del diumenge 29 d'abril, el moment en el qual el Barça Alusport va tocar el cel, va complir un somni que feia anys que esperava i que semblava que no arribaria mai per la dificultat d'arribar a una final de la millor competició europea pel que fa a clubs. El Barça ja la té i ara l'ha de gaudir i assaborir-la com mai.

I és que aconseguir la Champions el primer cop que la disputes és un cas únic i gairebé irrepetible. Els més antics recordaran totes les finals que va perdre una altra de les seccions del Barça, la de bàsquet -un total de cinc-, abans d'aconseguir la seva primera Eurolliga l'any 2003. Amb aquest triomf el futbol sala del Barça eixuga el dèficit històric de ser l'única secció que no tenia la Copa d'Europa a les vitrines.

Ahir el Barça Alusport sabia que era una ocasió única i que potser mai més en tindria una altra. Jugar-te la final de la UEFA Futsal Cup a casa teva i davant de 4.800 persones que només t'animen a tu és difícil de repetir. I per això va sortir a totes i amb l'objectiu de marcar primer i situar-se amb avantatge en el marcador. El Barça Alusport està molt més acostumat a jugar els partits quan va per davant en l'electrònic que quan va per darrere, i en el minut 2 el màxim golejador del Barça i referent ofensiu Wilde va obrir la llauna. L'1-0 va desfermar l'eufòria en un Barris Nord que feia goig i va estar esplèndid durant els quaranta minuts de la final.

Després del gol Tino Pérez va demanar temps mort per canviar diversos aspectes tàctics que no li van agradar de sortida, i des d'aleshores el conjunt rus va començar a crear perill amb les pilotes que arribaven al seu pivot, Cirilo. El Barça, que va recular massa, va trigar més del previst a recuperar terreny i va tenir la sort que Paco Sedano va estar molt encertat i va mantenir el resultat amb les seves intervencions. Rómulo, Fernandinho i Tatú van estar a prop del gol, però la fortuna es va aliar amb el conjunt català: ahir tot li va anar de cara i va saber patir com un campió l'assetjament al qual va ser sotmès durant una bona estona.

Wilde assenyala el camí

A l'inici de la segona meitat el Barça va tornar a sortir fort en defensa i en atac, i només tenia un objectiu entre cella i cella: fer el segon com més aviat millor. Dit i fet. Passats tres minuts des de la represa Wilde va conduir a la perfecció un contraatac i va cedir la pilota a Lin, que va xutar i va superar Popov. La pilota va entrar amb suspens, plorant, però va ser el 2-0, que deixava la final més franca i més clara per al Barça, que sabia que tornaria a patir per mantenir l'avantatge de dos gols.

El Barça ahir no va ser gaire superior al seu rival. Però sí més llest, més murri. L'efectivitat que es requereix en partits d'aquesta importància hi va ser present, i tot això combinat amb el gran partit de Wilde -MVP del partit- i les aturades de Sedano, immens durant tota la final four , va fer que el Barça es proclamés campió d'Europa patint, ja que en els últims minuts Rakhimov va fer el 2-1, però immediatament després Torras va situar el 3-1 final, que és el que quedarà a les retines de tothom, per culminar un projecte i proclamar-se campió d'Europa. El somni d'una afició i d'un grup de jugadors nascuts per triomfar ja és un fet.