El bloqueig del tercer rescat fa ressorgir la idea del ‘Grexit’

Brussel·les“Els grecs necessiten veure la llum al final del túnel”, advertia el comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici, la setmana passada. Set anys després de posar-se sota tutela europea amb el primer rescat, Grècia continua sense albirar el final del malson. El país està en una mena de bucle, un cop més amb el tercer rescat bloquejat, a un pas del desastre, i es tornen a sentir els ecos d’un Grexit (la sortida de Grècia de l’euro).

Atenes haurà de fer front a un nou venciment dels seus crèdits al juliol, però el lliurament dels 7.000 milions d’euros del pròxim tram del rescat -imprescindible perquè Grècia pugui fer front als pagaments i no es declari en fallida- està en suspens. En l’última reunió dels ministres de Finances de la zona euro, el govern d’Alexis Tsipras va haver d’acceptar noves mesures d’austeritat a canvi que l’Eurogrup obrís la porta a negociar el desbloqueig del rescat, que suma un total de 86.000 milions d’euros.

Tsipras va aconseguir que els inspectors internacionals tornin a Grècia per negociar aquesta setmana però el preu que haurà de pagar serà molt alt: una nova reforma del sistema de pensions, una altra reforma del mercat de treball i noves mesures fiscals. En total, les noves mesures d’austeritat han de suposar ingressos per valor del 2% del PIB grec.

Mesures a favor del creixement

Atenes només va aconseguir dilluns passat el vistiplau dels seus creditors per proposar reformes per promoure el creixement econòmic. Però fins i tot en aquesta concessió hi ha trampa: el govern grec podrà aprovar iniciatives enfocades al creixement sempre que aconsegueixi que el superàvit primari del país (la diferència entre els ingressos i les despeses abans del pagament del deute) sigui d’almenys el 3,5% del PIB el 2018 i el 2019. Fins i tot alguns estats membres critiquen el sobreesforç que s’exigeix a Grècia. “De vegades donem massa importància als objectius pressupostaris. Hem d’alinear-nos amb el realisme amb Grècia”, assegura el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos.

Les divergències amb els socis europeus han portat el Fons Monetari Internacional (FMI) a quedar-se al marge del tercer rescat grec. La institució que presideix Christine Lagarde només hi participa com a supervisora de les reformes però no ha aportat diners al rescat. Els socis europeus, especialment Alemanya, pressionen l’FMI perquè hi participi econòmicament però Lagarde posa com a condició una quitança per reduir l’enorme deute grec, situat al voltant del 179% del PIB. L’organisme monetari argumenta que si el deute grec no és sostenible Grècia no podrà tornar a finançar-se als mercats amb normalitat. També creu que els objectius fiscals que Europa exigeix a Grècia són massa ambiciosos.

Els països de l’euro es neguen en rodó a perdonar una part del deute i aposten, com ja han fet, per mesures per alleugerir el deute (extensió dels terminis de venciment i reducció al mínim dels interessos). Però l’FMI ho troba insuficient. La cancellera alemanya, Angela Merkel, a pocs mesos de les eleccions, difícilment cedirà en el tema grec. La contradicció és clara: no vol complir amb les demandes de l’FMI però, en canvi, exigeix que participi en el rescat.

“Una de les principals raons per demanar la implicació de l’FMI és que genera més confiança. Però la posició del Fons divergeix molt dels socis europeus: l’FMI demana austeritat i quitances del deute; la UE, en canvi, vol molts més ajustos fiscals”, explica Zsolt Darvas, economista del think tank Bruegel. Darvas creu, però, que la implicació financera de l’FMI no és necessària i treu importància al deute grec. “Pot ser un problema, però no imminent. Estic convençut que Grècia podrà tornar als mercats l’any que ve”, afirma.

Una zona euro sense Grècia

La situació de bloqueig del rescat ha fet ressorgir la temuda idea d’un Grexit. Els governs europeus ho neguen en públic però cada vegada se’n parla més en privat. “L’opció del Grexit és cada vegada més atractiva en cercles europeus conservadors. La paciència de Grècia s’està esgotant progressivament, mentre la idea que està guanyant terreny és que una unió monetària restringida, alliberada dels membres més dèbils, podria facilitar una integració fiscal més gran”, assegura Iannos Papantoniou, exministre d’Economia de Grècia amb el govern socialista del Pasok, en un informe del think tank Carnegie Europe. Tot i això, Papantoniou adverteix que el Grexit “comporta riscos”, especialment per a Grècia.