Publicitat
Publicitat

SEGURETAT SOCIAL

Pensions més baixes i deslligades de l'IPC

Els experts proposen al govern espanyol fórmules per garantir la viabilitat del sistema

El govern espanyol avança en la reforma de les pensions que Brussel·les exigeix aplicar com més aviat millor per garantir la seva sostenibilitat. D'aquí que ahir s'esperés amb expectació el veredicte dels experts sobre com hauria d'actuar l'executiu per abordar el que s'ha anomenat factor de sostenibilitat de les pensions. Resumint, l'informe de 43 pàgines aprovat per deu dels dotze savis defensava desvincular les futures pensions de l'evolució dels preus (IPC) i lligar-les a altres factors com l'esperança de vida i els ingressos que tingui en cada moment la caixa pública de la Seguretat Social.

En la pràctica, totes dues coses combinades comportaran, d'entrada, una rebaixa de les prestacions inicials que rebin els futurs jubilats -descensos que es poden situar entre el 5% i el 10%, segons els experts-, tot i que ahir els autors de l'informe van matisar que a la llarga se'n garantirà el poder adquisitiu. Durant l'acte de presentació, van voler subratllar que aplicant les noves fórmules s'evitaran futures baixades o congelació de les pensions excepte en contextos "excepcionals".

En tot cas, els savis van defensar que les seves solucions no van orientades a fer que la pensió nominal (és a dir, la seva quantia) baixi. La clau d'això la tenen els governs, que són els que aplicaran o no les seves propostes i els que tenen a les mans la possibilitat de fer altres retocs per la via del càlcul de la prestació (anys cotitzats i edat de la jubilació) per tal que no es redueixi. Un dels experts de l'informe i economista en cap del Servei d'Estudis del BBVA, Rafael Doménech, va afirmar que les pensions no poden deixar de ser "suficients" per a qui les cobri.

La primera de les dues fórmules que proposen els experts és el factor d'equitat intergeneracional (FEI), que lligaria els ingressos dels pensionistes a l'esperança de vida. Es justifica pel "risc demogràfic" que suposa la previsió de passar dels actuals nou milions de pensionistes a 15 milions el 2052. La dada, unida a l'envelliment dels ciutadans i les perspectives de creixement de la població activa i l'ocupació obliguen a tenir en compte aquest factor, segons van defensar en l'informe.

La segona fórmula que van proposar introduir -juntament amb el FEI- suposa el trencament entre el binomi pensions-IPC, que tradicionalment ha garantit que pujaven igual que els preus, tot i que això no s'ha complert els últims anys a causa de la crisi. En comptes de la inflació, el text proposa tenir en compte l'entorn econòmic o, cosa força semblant, els diners que entren a la caixa de la Seguretat Social per fer front a aquests pagaments.

El nou indicador, el factor de revalorització anual (FRA), s'aplicaria tenint en compte els ingressos via treballadors en actiu i les despeses d'un nombre de pensionistes que serà creixent en les pròximes dècades. El que es desprèn de la proposta, però, és que es busca moderar els increments de les pensions en moments en què l'augment d'ingressos sigui inferior al que puja la despesa del sistema.

Efecte en els actuals jubilats

Els savis van aconsellar, això sí, molta celeritat al govern espanyol a l'hora d'actuar. En el cas de les dues fórmules que proposen -tant el FEI com el FRA-, van instar a fer-les entrar en funcionament entre l'any que ve i no més tard del 2019, però alhora van esgrimir "raons de pes perquè es faci com més aviat possible". Això implicaria no només un efecte directe sobre els futurs pensionistes, sinó també sobre els actuals, per motius de "justícia", van argumentar a l'informe.

El text recorda que totes les propostes i càlculs es basen en prediccions i consells que hauran de complementar i polir els governs mitjançant la seva acció política. De fet, els experts van recordar que recau en els executius la responsabilitat última de pal·liar alguns dels riscos que s'observen, com ara l'escletxa que pot obrir-se entre el salari mitjà i la pensió mitjana.

En concret, van recomanar tres possibles solucions. En primer lloc, aplicar polítiques per augmentar al màxim el nombre de cotitzants -i per tant d'ingressos- i allargar la vida laboral dels treballadors. En segon lloc, augmentar les cotitzacions dels salaris que són la base del sistema de manera similar a com es fa a la zona euro. I, en tercer lloc, acceptar la disminució futura de les pensions i incentivar la via dels "ingressos complementaris" a través de l'estalvi privat.

Entre la llarga llista de consells que conté el document hi ha un manament molt clar a l'executiu de Mariano Rajoy: màxima transparència a l'hora d'explicar les noves regles de joc. També insten a "suavitzar" els canvis en el temps i blindar el compromís d'actualitzar de manera prioritària les pensions mínimes. Però també hi ha missatges de "tranquil·litat", com en la "fortalesa i fiabilitat" del sistema.

El text, cuinat des de fa mesos pels dotze experts designats, va arrencar el sí de 10 dels membres. El catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, que ha representat UGT en el consell d'administració de RTVE, Santos M. Ruesga, va ser l'únic que va votar en contra de l'informe. El catedràtic de dret del treball i afí al PSOE José Luis Tortuero va decidir abstenir-se, mentre que el director del gabinet d'estudis de CCOO, Miguel Ángel García, va votar a favor del document.