Publicitat
Publicitat

GRÈCIA DE L’ESPERANÇA A L’ESCISSIÓ

Els rebels de Syriza formen un nou partit

Unitat Popular, la tercera força al Parlament d’Atenes, aposta per cancel·lar el rescat i no pagar el deute

La divisió de Syriza ja té nom: Unitat Popular. Així es com es va batejar ahir el grup de 25 diputats díscols del partit d’esquerra alternativa, que passaven a ser immediatament la tercera força política al Parlament d’Atenes, per davant del grup neonazi Alba Daurada.

Un cop formalitzada dijous la dimissió del primer ministre grec, Alexis Tsipras, i abans d’arribar a les eleccions, la Constitució grega estableix que el president de la República ha de donar l’opció de formar govern als tres partits polítics amb més suport parlamentari. Amb la jugada, el grup d’esquerra radical privava d’aquest privilegi l’extrema dreta. A més, iniciar el camí a les urnes amb representació a la Cambra els permetrà beneficiar-se de la llei electoral. Entre altres avantatges, tenint la presència corresponent a la televisió i podent participar en els debats electorals. La premissa bàsica és mantenir-se fidel a les promeses programàtiques de Syriza que, una a una, s’han incomplert durant aquests set mesos de govern: acabar amb les polítiques d’austeritat, cancel·lar el rescat i no pagar el deute. I si per això és necessari sortir de la zona euro, asseguren que no els tremolaran les cames.

Almenys, així ho va dir ahir en la roda de premsa de presentació de la nova formació el líder d’Unitat Popular i exministre d’Energia, Panaiotis Lafazanis: “Si cal, per seguir un camí progressista, sortirem de la zona euro, i aquest no serà un camí cap a l’infern com molts ens volen fer creure”. Respecte al sector de votants que aspiren convèncer, Lafazanis no es limita al 36% que va donar suport a Syriza a les eleccions del gener, sinó al 62% que va dir no en el referèndum del 5 de juliol sobre les mesures imposades pels creditors. “El no al referèndum no quedarà orfe”, va sentenciar Lafazanis, assegurant que ells representen aquell esperit i anhel.

Crítica a la “maniobra” de Tsipras

A més, es va mostrar ferm davant de Tsipras, a qui va acusar d’haver forçat les eleccions com més aviat millor per agafar desprevinguda l’ala més a l’esquerra del partit. “No ha sigut cap sorpresa”, li va deixar anar amb posat desafiant just després de dir que Tsipras va tenir por d’enfrontar-se a una moció de confiança. Segons Lafazanis, l’espantava guanyar-la, perquè la Plataforma d’Esquerres no hauria fet caure el govern, i Tsipras no s’hauria pogut desfer de la facció radical convocant nous comicis. “No honra ni el país ni la seva gent amb les seves maniobres”, va cloure Lafazanis. Les claus del discurs eren el sobiranisme, l’oposició al rescat i el suport a un escenari amb la moneda nacional.

A tot plegat, Tsipras li va respondre des de la reunió que va celebrar ahir a la tarda el secretariat polític de Syriza. Ser revolucionari no és escapar de la realitat, segons va dir el primer ministre dimissionari referint-se a Lafazanis, sinó “obrir camins fins i tot allà on no n’hi ha”. I, mentrestant, Syriza posava en marxa la maquinària del partit de cara a les eleccions. La trobada acabava amb la creació de tres comissions del partit, que elaboraran el nou programa electoral, prepararan les llistes de candidats i s’encarregaran de la comunicació. Per a ells, les eleccions ja estan més clares que l’aigua.

El líder de l’oposició, en canvi, el conservador Evànguelos Meimarakis, intentava ahir amb totes les seves forces complir amb el mandat de formar un govern. Per fer-ho, va arribar a proposar-li a l’actual vice primer ministre de Syriza, Iannis Dragassakis, que l’encapçalés. Els números del Parlament actual deixen ben clar que és impossible dur a terme el mandat de tancar un nou executiu si Syriza no hi participa.

Les tres forces de l’oposició proeuropees, la dreta de Nova Democràcia, els socialdemòcrates del Pasok i els liberals de To Potami (El Riu) sumen només 106 diputats. Per plantejar-se governar en minoria, en necessitarien 120. Per això el cap deTo Potami, Stavros Theodorakis, va venir-los a dir que no cal que dilatin més el procés: les eleccions són inevitables i com més aviat millor.

Així, la data que es perfila més que probable és el 20 de setembre, encara que hi ha un cert marge perquè s’endarrereixi fins al dia 27, coincidint amb les eleccions catalanes. Tot depèn ara de la reunió que tindran amb el president de la República els líders dels partits a finals de la setmana que ve. Allà, després de descartar la possibilitat d’un govern d’àmplia coalició, s’acabarà de decidir la data i la configuració d’un govern de transició fins a la cita electoral.

Una de les incògnites que queda per resoldre és què farà el polèmic exministre de Finances Iannis Varufakis, però ahir va assegurar que no anirà amb Syriza si duu al programa l’aplicació de l’acord assolit amb els creditors.