Publicitat
Publicitat

Els EUA es mouen contra Baixar al-Assad: per què ara?

Ni Obama volia atacar Síria, ni a Al-Assad li interessava recular sobre el terreny

La Casa Blanca estudia "totes les opcions" militars però "no un canvi de règim", admetia dimarts el seu portaveu, Jay Carney. Les imatges d'un atac amb armes químiques a l'est de Damasc fa una setmana han situat el president Obama allà on no volia: a punt d'intervenir militarment en un conflicte que ha intentat esquivar durant dos anys de guerra i més de 100.000 morts. Per què ara? Què busquen els Estats Units amb aquesta operació de represàlia contra Baixar al-Assad? Per què el miler de víctimes del barri de Ghouta desperten una reacció internacional que totes les massacres viscudes fins ara no havien provocat?

Autoemboscada

Fa un any, Barack Obama va anunciar que la línia vermella per a una implicació en el conflicte sirià era l'ús d'armes químiques, i ara el president se sent obligat a intervenir perquè no l'acusin de debilitat. Per Jonathan Mercer, politòleg de la Universitat de Washington, "anar a la guerra només per evitar una percepció errònia que més endavant podria provocar una guerra encara més gran" no té cap sentit. "És, parafrasejant Bismarck, com suïcidar-se per por que altres puguin pensar equivocadament que estaves mort", ironitza el professor.

Fer la guerra per negociar

Washington manté que l'objectiu és tornar a la taula de negociacions. El Pentàgon parla d'una operació militar selectiva i molt curta per castigar Al-Assad i obligar-lo a participar en les converses per una transició política a Síria, tal com es va establir a la reunió del juny a Ginebra. En la trobada hi participaven Rússia i la Xina, els dos aliats d'Al-Assad al Consell de Seguretat de l'ONU. Costa veure com una operació militar que enfrontaria Washington i Moscou podria promoure el retorn a la via diplomàtica.

El columnista Michael Weiss -partidari de la intervenció- reconeixia a la revista Foreign Affairs que "és difícil creure que Al-Assad, que tot just dissabte anunciava que les seves forces estan guanyant la guerra, es doblegarà ara davant la possibilitat d'uns atacs quirúrgics".

Un error d'Al-Assad

Els últims mesos les tropes del règim sirià han anat guanyant posicions arreu del territori. Els Estats Units "no volen un canvi de règim", però una intervenció militar sobre posicions claus de l'exèrcit sirià podria tenir conseqüències directes, en aquest moment, sobre el desenvolupament de la guerra. "Per què hauria de sabotejar Al-Assad les seves victòries militars i oferir l'excusa perfecta per a una intervenció estrangera?", es qüestiona l'analista Eric Draitser a Russia Today .

El context regional

"Aquesta regió és com un polvorí i no es pot predir el seu futur", advertia ahir des de Teheran l'aiatol·là Alí Khamenei. Els diners iranians i els combatents de Hezbol·lah han enfortit el règim sirià els últims mesos. Però el canvi de govern a Teheran, amb l'arribada del moderat Hassan Rouhani, ha retirat d'escena un dels líders més imprevisibles de la zona, Mahmud Ahmadinejad. Amb Egipte altre cop sota control dels militars, i Turquia, l'Aràbia Saudita i Qatar compromesos amb els rebels, els Estats Units busquen l'aval de la Lliga Àrab.

Sense recanvi

Castigar l'atac amb armes químiques, sí. Derrocar Baixar al-Assad, no. La principal dificultat d'una intervenció aliada és que -en contra del que va passar a Líbia- Occident no té un candidat per prendre el poder. "El triomf d'Al-Assad refermaria el seu poder regional i el prestigi del xiisme de l'Iran i de Hezbol·lah", adverteix l'analista militar nord-americà Edward Luttwak. "Però una victòria rebel també seria extremadament perillosa per als EUA" pels grups jihadistes que lluiten contra el règim al bàndol opositor, argumenta aquest estrateg, que defensa que l'objectiu de Washington hauria de ser mantenir la guerra "estancada".