Publicitat
Publicitat

Mazen : "Una noia es va morir als meus braços mentre esperàvem l'ambulància"

Fa nou anys que va arribar a Barcelona després d'un periple per tot Europa. Electricista de Damasc, s'ha passat els últims nou mesos a Síria, transportant ferits de les zones alliberades fins a la frontera amb Turquia. Amaga el seu nom per por a represàlies contra la seva família.

Per què es va arriscar a tornar?

Ja no podia suportar més el que veia a les notícies. Havia de fer alguna cosa per ajudar els meus germans. Baixar al-Assad és un dictador: fa 40 anys que patim aquest règim i quan el poble s'ha alçat per reclamar llibertat només ha respost amb violència. ¿Què demanem? Llibertat. I el món es queda mirant com ens reprimeixen. Ningú ens ajuda.

En què consistia la seva feina?

Era a la frontera amb Turquia i quan ens trucaven entràvem a Síria per recollir ferits. Viatjava fins a Alep, Idlib o els pobles propers. Em movia en cotxe, en moto, en burro o com fos, a través dels passos fronterers alliberats. En el recorregut de tornada trucava per telèfon per avisar els turcs, però a vegades l'ambulància no arribava a temps. Una noia de 27 anys es va morir als meus braços mentre esperava l'ambulància a la frontera. Tota la seva família havia mort a casa seva, a Alep, en un bombardeig.

¿Tenia alguna protecció armada?

Els combatents de l'Exèrcit Sirià Lliure més o menys ens protegien, però no podien fer res davant els atacs aeris. De vegades ens atacaven amb obusos. També vaig viure l'atemptat de Reyhanli: allò va ser un intent d'enfrontar els turcs amb els refugiats.

Per què no ha anat a combatre?

Cadascú serveix per al que serveix i jo no sé combatre. El meu poble ja no farà marxa enrere.