Publicitat
Publicitat

ELS LLIBRES I LES COSES

Els silencis de Marcel Proust i John Ruskin

Ho diu Marcel Proust: les lectures "sobretot deixen en nosaltres la imatge dels llocs i dels dies en què les vam fer". No és el mateix gaudir, per exemple, del mateix Proust, una tarda d'estiu a l'ombra d'una olivera, que llegir-lo al metro mentre vas a la feina. Al marge de les bondats d'una obra, sovint la recordem en funció de la nostra biografia: rellegir, doncs, té tant de retrobament amb el text i l'autor desitjats com amb nosaltres mateixos, amb el lector tendre que un dia vam ser.

Proust ho explica a Sobre la lectura (Quaderns Crema, 1996), un assaig breu que inicialment va sortir com a prefaci a una obra també sobre la lectura de John Ruskin, Sèsam i els llibres , que l'autor d' A la recerca del temps perdut havia traduït un cop mort el primer (Ruskin havia prohibit que es traduís cap text seu mentre visqués). L'èxit d'aquella introducció va fer que aviat es convertís en llibre independent.

En realitat, Proust, des de l'admiració per aquell esteta anglès enamorat de Venècia, es pren la llibertat d'esmenar-li la plana. Si Ruskin deia que la lectura és com una conversa amb homes més savis i interessants dels que mai tindrem ocasió de conèixer, Proust li precisava que "la diferència essencial entre un llibre i un amic no és la seva saviesa més o menys gran, sinó la manera de comunicar-s'hi". Al capdavall, afegia, quan llegim no deixem d'estar sols i és així com rebem "l'impuls d'un altre esperit", el qual, més que respostes o conclusions, "tot el que pot fer és donar-nos desitjos". Cosa que ja és molt: el dia que deixes de desitjar ets home mort.

Proust es distancia, així, d'un cert fetitxisme i idolatria sobre el llibre. La lectura, solitària, ens ofereix una mena d'"amistat pura i tranquil·la" en què regna el silenci. I aquí arribem a un preciós elogi del silenci, tan escàs avui: "El silenci és més pur que la paraula. Perquè parlem per als altres, però callem per a nosaltres. Per això el silenci no porta, com la paraula, l'empremta dels nostres defectes, de les nostres ganyotes".

La lectura és silenci. Un silenci que et transporta en l'espai i en el temps, amb la particularitat que quan tornes del viatge ja no ets el mateix. La lectura et transforma en silenci, sense que te n'adonis.

He llegit Sobre la lectura de Proust a la Venècia de Ruskin. Aviat no recordaré la lletra menuda d'aquest text deliciós, però no oblidaré mai la dolça companyia, el monumental llibre obert que és la ciutat dels canals ni, Déu meu!, el regal final: la missa cantada, solemne, a la basília de Sant Marc per inagurar el 2012.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT