Publicitat
Publicitat

Els secrets de Sant Pere de Rodes

Dos historiadors publiquen un document inèdit sobre la vida als dominis del monestir al segle XV

Un territori marcat per les boires i les tramuntanades, enmig de muntanyes agrestes, colpejat pel mar, sovint castigat pels temporals. És un misteri per què un grup d'homes van decidir bastir el monestir de Sant Pere de Rodes en un lloc d'entrada tan poc amable com el cap de Creus. Diu la llegenda fundacional del monestir que l'any 608 tres monjos volien protegir diverses relíquies -entre les quals el cap i el braç dret de sant Pere apòstol- dels perills que amenaçaven Roma, i van navegar fins a les costes del nord del cap de Creus. Hi ha moltes altres històries fantàstiques: coves misterioses, roques que atrauen llamps, fades que embruixen, tresors amagats...

El descobriment d'un capbreu -una escriptura pública on es reconeixien els drets patrimonials-, que acaben de publicar els historiadors Arnald Plujà i Sònia Masmartí, aporta llum al passat obscur d'aquest monestir, amo i senyor de bona part del cap de Creus, de les seves muntanyes, de la costa, dels boscos i conreus, de les poblacions i dels seus habitants.

El llibre Els dominis de Sant Pere de Rodes al cap de Creus. Segons un capbreu de la Celleria (1420-1429) , editat pel Museu d'Història de Catalunya, dóna detalls tan concrets com ara que la dona que vivia a la primera casa de Santa Creu era la muller del sastre o que la masada de Casadalt tenia un colomer en una terra al costat del capmàs. Però sobretot aporta informació fins ara inèdita.

Interromput misteriosament

El capbreu el va localitzar Plujà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Estava mal catalogat, en una carpeta que no tocava, i per això fins ara ningú el coneixia. "És una fotografia exacta de l'època", destaca Masmartí. Va ser redactat entre el 16 de març del 1420 i el 2 d'abril del 1429. Es va interrompre, misteriosament, deu dies després d'haver-se començat a redactar i no es va reprendre fins gairebé sis anys després.

Un motiu podria ser el moment convuls que es vivia aleshores. A les darreries del 1424, serfs del monestir, a peu i a cavall, van amenaçar de mort l'abat. Eren homes propis -no eren lliures-, no podien abandonar els masos i passaven fam.

La segona dècada del segle XV era un moment de molta pobresa. Catalunya encara no s'havia recuperat del flagell de la pesta. El cardenal Joan Margarit, bisbe d'Elna i Girona, feia un diagnòstic demolidor del país: "És perida en ella [Catalunya] tota potència, honor e jurisdicció eclesiàstica; los barons e cavallers potents són perduts; les universitats [consells municipals] adulterant lo llur ben públic, són divises; los rocins dels cavallers són tornats mules; les vídues, òrfenes e pubills circoeixen e no troben qui aquells aconsol; los corsaris i pirates dins los ports la roben e totes llurs mars discorren. De què jau la dita nació catalana, quasi vídua, e plora la sua desolació". El monestir, però, va sobreviure i va mantenir els ingressos.

El negoci dels pelegrins

"Hem descobert l'existència de famílies que encara perduren, com els Cervera, o una recepta fins ara desconeguda, el tuceti . Dues vegades a l'any, els monjos demanaven als habitants que els portessin tota la llet. Amb això elaboraven un condiment greixós que utilitzaven per a la carn de bou", explica Masmartí. El capbreu constata que els monjos portaven l' ora et labora amb suma eficiència: "Administraven els seus dominis de manera impecable", destaca Masmartí.

Un molt bon negoci eren els pelegrins. El segle XV va ser un moment de màxima esplendor en la celebració dels jubileus del monestir. Hi acudien molts penitents, confessos i pelegrins, procedents d'arreu del món. "Amb el capbreu també hem localitzat una immensa quantitat de camins que comunicaven el territori entre si i amb la resta del món", explica Sònia Masmartí.

Els pelegrins deixaven moltes monedes i el monestir no volia competència. Al poble del costat del monestir, Santa Creu de Rodes, cada vegada que s'esperaven pelegrins posaven parades. El monjo cellerer, responsable de l'administració del rebost del monestir, se'n va queixar al bisbe, que va donar-li la raó. Es va prohibir continuar venent a Santa Creu. L'any 1998 es va trobar un tresor amb 658 monedes d'or i plata procedents de Portugal, França, Àustria, Hongria i Bohèmia, entre altres llocs. Una prova del bon negoci que eren els pelegrins.

Els monjos van abandonar el monestir al segle XIX. Es va convertir en un espai en ruïna, víctima de l'espoli i del saqueig. El 1989 va començar el procés de recuperació i avui és un dels conjunts monumentals més visitats del país.