Publicitat
Publicitat

ARQUEOLOGIA

L'ADN confirma que es tracta del monarca anglès

Les restes de Ricard III descansaven sota un pàrquing

És un dels descobriments arqueològics moderns més espectaculars. Els investigadors de la Universitat de Leicester van anunciar ahir que les restes d'un esquelet trobades sota un aparcament d'aquesta ciutat del centre d'Anglaterra eren les del rei Ricard III, durant segles el més injuriat dels monarques anglesos, que obre així el camí a una reavaluació del seu breu i violent regnat.

Richard Buckley, l'arqueòleg en cap del projecte, va anunciar que la recerca i les proves fetes d'ençà que es van trobar les restes, al setembre, demostren "sense cap mena de dubte raonable" que "l'individu exhumat" de la tomba oberta sota un pàrquing era "certament Ricard III, l'últim rei de la casa de York que va regnar a Anglaterra".

Part de les proves provenen dels tests d'ADN. El genetista Turi King va dir ahir en roda de premsa que les mostres preses als descendents de la família del rei concorden amb les dels ossos trobats. Un d'ells és Michel Ibsen, un fuster canadenc fill d'una neboda de setzena generació del rei, i l'altre ha volgut quedar en l'anonimat.

L'esquelet té un gran forat al crani, cosa que concorda amb els relats de l'època sobre el cop que el va matar. De fet, va ser trobat al lloc on els historiadors havien dit que Ricard III havia sigut enterrat després de morir a la batalla de Bosworth el 1485. L'equip de la Universitat de Leicester va explicar que al cos s'hi han detectat deu ferides, vuit de les quals al crani: algunes podrien haver-li causat la mort, probablement per un cop d'albarda -una arma medieval amb el cap com una destral i un mànec llarg-; d'altres sembla que les hi podrien haver fet ja mort, per humiliar el monarca després que perdés l'armadura i fos exhibit nu al llom d'un cavall, segons els investigadors.

Un brètol, segons Shakespeare

Des de, com a mínim, finals del segle XVIII, els estudiants han debatut si Ricard III va ser víctima d'una campanya de desprestigi per part dels Tudor, la família monàrquica que el va succeir. Els seus partidaris afirmen que era un rei decent per l'època, defensor de mesures innovadores com ajudar els pobres, estendre la protecció als criminals i limitar la prohibició d'imprimir i vendre llibres. Els seus detractors, però, afirmen que els 26 mesos en què va regnar van ser un dels períodes més lúgubres de la història d'Anglaterra, fins al punt que va ser caçat participant en l'assassinat a la Torre de Londres de dos joves prínceps -els seus propis nebots- per treure's del mig potencials rivals.

Shakespeare va expli-car la història del rei a Ricard III , i el va presentar com un malvat i geperut confabulador. La seva mort, als 32 anys, va acabar amb la Guerra de les Dues Roses i amb més de tres segles de domini dels Plantagenet (primer els Lancaster i després els York), preludi del triomf dels Tudor i del període elisabetià. A l'obra, el rei és abatut del cavall al camp de batalla i implora: "Un cavall, un cavall, el meu regne per un cavall!"

Les restes del rei s'enterraran a la catedral anglicana de Leicester, a 100 metres d'on s'ha trobat, en un acte d'homenatge que se celebrarà l'any que ve.