Publicitat
Publicitat

Les claus d'una saga addictiva: més política que fades

Un món massa realista Per a hòbbits i elfs

Bill Phillips, doctor en filologia anglesa i professor de literatura a la Universitat de Barcelona, confessa que la saga Game of thrones "no li agrada gaire". Però això no evita que n'estigui acabant de llegir el quart volum. L'objectiu és poder analitzar les claus que fan d'aquest llibre un entreteniment addictiu de primer ordre i alhora una ficció literària de gran qualitat.

1. Els personatges

Ni bons ni dolents

"Una de les grans troballes del llibre -explica Phillips- és que, com al món real, res és blanc o negre". Sobretot els personatges: "Eddard Stark, el protagonista del primer llibre, sembla un bo de manual i resulta que no ho és tant. I també s'explica molt bé el cantó humà dels antagonistes". I Tyrion Lannister, aristòcrata nan i deforme, "sembla un malvat sibarita i acaba sent el personatge més benigne de tots". Tot i el realisme de la trama, plena d'intrigues polítiques i xocs entre religions, Phillips, però, dissenteix dels que veuen en l'obra una al·legoria del mapa polític actual. "Hi ha una lluita de poder, és cert, però els elements s'assemblen molt més a l'Anglaterra del segle XV", opina.

2. Les dones

Centrals i més enllà dels tòpics

L'altra gran troballa de Martin, segons Phillips, és que les dones assumeixen molt protagonisme: "Les dones hi són molt importants i n'hi ha de tota mena: dones domesticades, però també dones físicament molt fortes, lluitadores i llestes".

3. Fill de Tolkien?

Com la vida, el llibre és amoral

Tot i que les edicions en anglès publiciten Martin com "el Tolkien nord-americà", Phillips considera que el món de Westeros és "massa amoral, massa realista". En el fons, Frodo és un exemple de moralitat cristiana, l'exemple que els bons es recompensen i els dolents es castiguen. "Sens dubte Martin en aquest sentit té més matisos que Tolkien".

4. Perdurarà?

'Joc de trons' no és prou original

Tot i la seva popularitat, Phillips no creu que el llibre sigui objecte d'estudi acadèmic. "Li falta originalitat. Martin és un mestre del gènere. L'ha perfeccionat, però ni el redefineix ni el qüestiona".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT