Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Els malsons d'en Víctor amb la crisi financera

En Víctor es remou al llit buscant respostes. No pot dormir. Necessita expressar les seves reflexions. I que algú l'escolti. L'assalten les preguntes. Com pot ser que no hi hagi culpables de la crisi financera que ens arrossega? Culpables amb noms i cognoms, amb parella legal, de fet o solteria forçada. Culpables que han intervingut en el procés de presa de decisions de totes aquestes entitats que ara s'acullen al sorprenent remei inventat pel govern per guarir els seus balanços. Culpables que han ocupat, si no segueixen ocupant-los encara, càrrecs de la màxima responsabilitat en aquestes entitats financeres i que estan tapant les seves vergonyes a compte de l'erari públic. O, el que és el mateix, a compte dels contribuents.

"Les marques emmascaren els responsables i el sistema li fa el joc a la gran mentida", li murmura el coixí.

Canvi de postura. I una altra pregunta que l'aguaita. Però com pot ser que des del govern es legisli per protegir-los sense, si més no, exigir-los el càrrec i, esclar, la devolució dels cobraments milionaris que hagin obtingut en els últims anys? Des de quan es poden utilitzar diners públics per donar suport a entitats de dret privat sense analitzar les accions dels responsables i sense sotmetre els balanços a enginyeria comptable?

"Això es diu socialització de les pèrdues", crida el fantasma del seu pare assegut a la butaca victoriana.

Guau. Quin malson! És massa atrevit pensar així? O és que l'economia és massa complicada per a un simple llicenciat amb dues carreres? Sent un llec en la matèria però dotat encara de cert sentit comú, a en Víctor li ve una altra qüestió al cap: com es poden justificar salaris de centenars de milers d'euros de caps d'entitats que han hagut de demanar diners a l'Estat? S'aixeca i mira a internet. Per exemple, la Caixa Catalunya que dirigia Narcís Serra. No va tenir el que va ser ministre cap responsabilitat -no dic penal, esclar- en la fallida tècnica d'aquesta caixa? I com pot ser que el president de la CAM, que vés a saber el que cobra, demani 2.800 milions al FROB i el Banc d'Espanya ni tan sols conegui els ajustos comptables de l'entitat?

"Això és de bojos, per més que s'assumeixi com a necessari", li diu el seu gos des de la vora del llit.

En Víctor, suat, s'aixeca. Encén el llum. Rumia. Per Déu, com ha pujat el rebut!