Publicitat
Publicitat

Un museu iranià explica la guerra entre l'Iraq i l'Iran a través dels sentiments

Al Museu de la Sagrada Defensa de Teheran no hi ha ni un sol espai dedicat a l'Iraq

La ràbia per haver estat víctimes d'una agressió o el desemparament internacional amb la guerra amb l'Iraq (1980-1988) són alguns dels sentiments que relata el Museu de la Sagrada Defensa de Teheran. En un espectacular i modern edifici, envoltat de tancs, blindats i avions de combat, el museu explica la seva visió del conflicte. El relat està construït amb símbols, vídeos, so, projeccions i reproduccions que narren la guerra de manera molt subjectiva i convertint el conflicte quasi en una gesta.

Asgar Rezvaní, cap de relacions públiques del museu i excombatent de la guerra, a la qual va participar amb només 16 anys, explica que "l'objectiu del museu és mostrar algunes dimensions dels valors de l'honorable època de la defensa sagrada, en bona part a través del format digital". És efectista: al visitant se li posa la pell de gallina quan veu una reproducció de la ciutat de Jorramachar, devastada després de la invasió iraquiana. També és fàcil indignar-se davant la passivitat internacional amb les armes químiques que va utilitzar Saddam Hussein. Al museu no hi ha un sol espai dedicat a l'Iraq. Sí que té un lloc Hussein, a qui se'l veu envoltat d'amics occidentals i alts càrrecs soviètics. També hi ha imatges de quan va ser detingut pels Estats Units després de la invasió del seu país el 2002. La idea latent a l'exposició és que l'Iran, sense cap ajuda i contra tot pronòstic, va vèncer el conflicte només resistint.

"L'Iran va ser el guanyador en una guerra en la qual 50 països van donar suport a Saddam perquè no volien que guanyés un país que estava en plena revolució política i que enfrontava Orient i Occident. No hi va haver cap condemna quan es van tirar les armes químiques. En aquesta situació, no haver donat ni un tros de terra iraniana significa haver triomfat", explica Rezvaní.

Les
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF