Publicitat
Publicitat

Un museu iranià explica la guerra entre l'Iraq i l'Iran a través dels sentiments

Al Museu de la Sagrada Defensa de Teheran no hi ha ni un sol espai dedicat a l'Iraq

La ràbia per haver estat víctimes d'una agressió o el desemparament internacional amb la guerra amb l'Iraq (1980-1988) són alguns dels sentiments que relata el Museu de la Sagrada Defensa de Teheran. En un espectacular i modern edifici, envoltat de tancs, blindats i avions de combat, el museu explica la seva visió del conflicte. El relat està construït amb símbols, vídeos, so, projeccions i reproduccions que narren la guerra de manera molt subjectiva i convertint el conflicte quasi en una gesta.

Asgar Rezvaní, cap de relacions públiques del museu i excombatent de la guerra, a la qual va participar amb només 16 anys, explica que "l'objectiu del museu és mostrar algunes dimensions dels valors de l'honorable època de la defensa sagrada, en bona part a través del format digital". És efectista: al visitant se li posa la pell de gallina quan veu una reproducció de la ciutat de Jorramachar, devastada després de la invasió iraquiana. També és fàcil indignar-se davant la passivitat internacional amb les armes químiques que va utilitzar Saddam Hussein. Al museu no hi ha un sol espai dedicat a l'Iraq. Sí que té un lloc Hussein, a qui se'l veu envoltat d'amics occidentals i alts càrrecs soviètics. També hi ha imatges de quan va ser detingut pels Estats Units després de la invasió del seu país el 2002. La idea latent a l'exposició és que l'Iran, sense cap ajuda i contra tot pronòstic, va vèncer el conflicte només resistint.

"L'Iran va ser el guanyador en una guerra en la qual 50 països van donar suport a Saddam perquè no volien que guanyés un país que estava en plena revolució política i que enfrontava Orient i Occident. No hi va haver cap condemna quan es van tirar les armes químiques. En aquesta situació, no haver donat ni un tros de terra iraniana significa haver triomfat", explica Rezvaní.