Cultura 15/01/2014

25 anys d'Enciclopèdia de Mallorca

És una de les obres col·lectives de més envergadura que s'han fet mai en aquest país i ara ha complit un quart de segle

Pere Antoni Pons
5 min

PalmaSegons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, una enciclopèdia és una "obra en què és exposat el conjunt dels coneixements humans". Abans d'Internet, les persones només disposaven de les enciclopèdies per trobar-hi, reunides i ben ordenades, totes les informacions susceptibles de ser interessants. Una llista d'enciclopèdies mítiques per força hauria d'incloure la primera de totes, l'Encyclopédie de Diderot i dels seus amics il·lustrats, i també l'Encyclopedia Britannica, de referència mundial fins fa quatre dies. Durant el franquisme, la cultura catalana es va proposar assolir la normalitat, i un dels instruments per assolir-la va ser crear la Gran Enciclopèdia Catalana, suma i compendi de tots els coneixements humans exposats en llengua catalana.

Amb la universalització de l'educació i l'arribada d'un certa prosperitat, varen ser moltes les famílies que, a casa, hi incorporaren una enciclopèdia. Era l'època, entre els 70 i els 80 del segle passat, en què les enciclopèdies amb un afany d'exhaustivitat universal eren molt nombroses i freqüents. El que ja no era tan nombrós ni tan freqüent eren les enciclopèdies centrades en un territori concret. I aquest és el cas de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, que començà a publicar-se el 4 de desembre de 1988, que el 2013 complí vint-i-cinc anys i que, amb els seus vint-i-cinc volums, mereix el qualificatiu d'obra col·lectiva més ambiciosa i de més envergadura intel·lectual, juntament amb el Diccionari Alcover-Moll, en la història del país. (A més, la GEM va obrir el camí a la Gran Enciclopèdia de Menorca i a la d'Eivissa.)

Una obra magna i col·lectiva

La Gran Enciclopèdia de Mallorca va aparèixer entre el 1988 i el 2005 en forma de fascicles de setze pàgines encartats dins el Brisas, el suplement dels dissabtes del diari Última Hora, i també dins el Baleares, que l'1 de maig de 1996 va esdevenir el Diari de Balears. Segons el seu director editorial i principal impulsor, Pere Serra, president del Grup Serra, "la idea inicial va sorgir del comentari d'un redactor de l'Última Hora, que es va lamentar que Mallorca no tingués una enciclopèdia. Jo vaig començar a fer voltes a la idea i, a la fi, vaig decidir tirar-ho endavant".

Les persones implicades en la GEM, des que es començà a treballar-hi el 1987, formaren un grup molt valuós i considerable. Va tenir quatre directors: Ferran Aguiló (1987-1991), Lourdes Mazaira (1991-1992), Pere Fullana (1992-1999) i Margalida Tur (1999-2005), que n'havia estat durant anys la coordinadora. El director general va ser Miquel Dolç i hi havia un consell de direcció format per Guillem Frontera, Damià Ferrà-Ponç, Llorenç Capellà, Josep Mascaró Passarius i el mateix Pere Serra. A més, va haver-hi una cinquantena de col·laboradors permanents. Per a certes veus específiques, es va recórrer a especialistes. El mètode de treball, recorda Margalida Tur, era molt laboriós. "Començàrem en una època quasi preinformàtica, en què la gent enviava els seus textos picats a màquina. El que fèiem eren llargues llistes de possibles veus lletra per lletra, que ampliàvem i distribuíem entre els col·laboradors. Una vegada rebíem les veus ja escrites, els membres del consell de direcció i jo mateixa com a coordinadora ens reuníem els dissabtes i dilluns i ho llegíem tot, ho revisàvem, ho corregíem i, si era necessari, ho reescrivíem...".

Com sol passar amb tots els projectes de magnitud duits a terme per gent molt notable, la GEM va passar molts de canvis, entre la seva concepció i la seva forma final. Originàriament, la intenció era confegir un diccionari enciclopèdic, il·lustrat i tirant a modest. Aviat, però, el projecte s'anà magnificant i convertint en una enciclopèdia de ple dret, que englobava tots els coneixements -biogràfics, culturals, polítics, històrics, geogràfics, urbanístics, etc.- de la realitat mallorquina. Així mateix, va haver-hi una evolució en la qualitat de les veus. Tal com va anar avançant el projecte, les veus deixaren de ser esquemàtiques i anaren fent-se cada vegada més exhaustives. La qüestió de la llengua només va ser motiu de debat molt al començament. Va haver-hi dubtes sobre si havia de fer-se en català o en castellà, sí, però aviat es va prendre la decisió que una obra com aquella havia de fer-se per força en l'idioma propi del país, el català.

25 volums, una font de riquesa

Els 25 volums de la GEM es distribueixen en els 19 que formen el "cos general", que contenen 28.082 veus i més de 20.000 fotografies, i que inclouen un primer apèndix en els volums 18 i 19. Els volums 20, 21 i 22 formen l'Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, que inclou dos volums (20 i 21) amb informació topogràfica, climatològica, econòmica i patrimonial sobre els municipis mallorquins i un tercer (el 22) amb la cartografia de l'illa. Els volums 23 i 24 tornen a ser apèndixs d'actualització, per tancar o ampliar biografies i per posar al dia les informacions de les veus antigues. El primer dels volums (2001) està format per 2.060 veus, i el segon (2005), per 2.558. Finalment, el 2005 s'edità l' Atles d'història de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, coordinat per Antoni Marimon Riutort.

Per Damià Ferrà-Ponç, membre del consell de direcció i un dels redactors més actius, "tots teníem clar que la GEM seria important si hi fèiem sortir tanta informació com fos possible, perquè una obra com la GEM no és important per les veus dedicades als personatges o als fets més coneguts, que es poden trobar en molts de llocs, sinó per les dels secundaris o petits, que només poden trobar-se allà".

Ajudes econòmiques

Tal com explica Pere Serra, un projecte d'aquesta magnitud per força té el seu cost. "Les ajudes econòmiques principals que rebíem eren del Consell de Mallorca i de la Banca March. Així i tot, allò que ens va ajudar a sufragar-ho de bon de veres va ser l'Última Hora, que aleshores anava molt bé i es venia molt. Era d'allà", diu Serra, "que sortien la majoria dels doblers". Per bé que l' Última Hora va ajudar la GEM, també la GEM va ajudar l' Última Hora, perquè va contribuir a augmentar-ne el tiratge: "Si abans de la GEM veníem uns 35.000 exemplars, amb els fascicles de la GEM encartats vàrem arribar a vendre'n uns 50.000". Aquest augment de vendes tingué una correspondència en el canvi d'actitud que va donar-se en els lectors -i especialment entre aquells sectors culturals més perepunyetes o exigents-, que es mostraren freds i escèptics al principi però a qui la qualitat de la feina i la consistència dels resultats va fer callar o va omplir d'entusiasme.

Pere Serra no té cap dubte que "la Gran Enciclopèdia de Mallorca és una de les obres principals que he impulsat en la meva vida. No passa dia", diu, "sense que no la consulti". A banda d'una font de riquesa informativa inesgotable, la GEM també és la demostració que, a còpia d'ambició, rigor, perseverança i feina, fins i tot els projectes més inabastables es poden fer realitat.

stats