Publicitat
Publicitat

Una Bíblia a la mà dreta, un rifle a l'esquerra, ull per ull, i no se'n parli més

Valor de llei

Donaré per descomptat que tothom que volia veure l'última pel·lícula dels germans Coen, True grit , ja l'ha vista, així com l'original, un western fabulós de Henry Hathaway del 1969, que aleshores es va traduir per Valor de ley , i del qual es manté el títol en anglès, gairebé tot l'argument, però, ai!, no pas l'esperit. He fet l'experiment de mirar-me-les totes dues seguides, i juraria que els germans, aquesta vegada, no se n'han sortit. No es tracta només de l'inimitable John Wayne, que també. Mirant la còpia, és curiós observar tot el que la narrativa audiovisual s'ha anat posant al damunt, com un abric que l'engavanya, en 40 anys, i que es pot resumir en la sospita creixent que ens prenen per analfabets: pròlegs i epílegs (amb veus en off!) innecessaris, reflexions en veu alta del que estan fent els personatges mentre ho estan fent, il·luminacions místiques, neu -molta neu- i foscor, allà on el technicolor de la versió antiga ens cremava els ulls amb cada pedra i cada bri d'herba. Sí, vivim temps més foscos i més incerts, però si tens un pou amb una serp de cascavell i una noia que hi cau a dins, per què n'hi has d'afegir dues, de serps? Menys és més.

La història, basada en una novel·la de Charles Portis, és senzilla, i resumeix la filosofia ètica del poble nord-americà. Amb una Bíblia a la mà dreta, i un rifle a l'esquerra, ull per ull, i no se'n parli més. Una noia molt tossuda de tot just catorze anys perd el seu pare d'un tret. Lloga el xèrif més busca-raons de la ciutat, de qui li han dit que té " true grit " -valor, o fermesa de caràcter-, i l'acompanya en l'aventura per assegurar-se que complirà el seu encàrrec: fer penjar l'home que va matar el seu pare. John Wayne, o ara Jeff Bridges, demostren que en tenen, de valor. Quan sembla que han abandonat la noia a la seva dissort, tornen per salvar-la i s'enfronten, ells sols, a tots els dolents.

Vet aquí una autèntica mostra de fermesa de caràcter. Com la que deu pensar que ha demostrat el president Mas complint la seva promesa electoral estrella. Que la promesa impliqui engrandir les diferències econòmiques entre la població no està clar que sigui just. Que per venjar la mort d'un home se n'hagi de matar un altre, tampoc. Però totes dues coses tenen, des de fa un parell de dies, des de sempre, valor de llei. I a seguir cavalcant.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 11/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT