Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Mor als 68 anys l'autor d''Afirma Pereira', expert en Pessoa i intel·lectual compromès

Tabucchi deixa orfes Itàlia i Portugal

L'escriptor de les dues pàtries, Antonio Tabucchi, va morir ahir a Lisboa. L'autor d'Afirma Pereira era un dels grans escriptors italians, expert en l'obra de Pessoa i intel·lectual d'esquerra compromès.

Un dels paisatges claus en la seva obra, Portugal, va ser l'escenari ahir del seu inesperat decés, als 68 anys. Antonio Tabucchi (Vecchiano, Pisa, 1943 - Lisboa, 2012) va morir aquest diumenge a la capital lusitana només quinze dies després que se li diagnostiqués un càncer en una operació. Serà enterrat dijous en aquesta ciutat, que considerava la seva segona pàtria i on va arribar seguint l'ombra de l'obra de Fernando Pessoa.

El dia del naixement d'Antonio Tabbuchi, fill d'un tractant de cavalls, el 24 de setembre del 1943, els americans bombardejaven Pisa per alliberar-la dels nazis. Malgrat això, la seva literatura no es va cenyir als drames que van assolar el continent europeu al segle XX: la seva obra tenia més aviat un regust nostàlgic, amb altes dosis de poesia i profunditat, "dibuixo gent turmentada plena de contradiccions", deia l'autor. En canvi, la història sí que va marcar la seva ideologia política. La defensa de l'esquerra era nítida i radical: la guerra al govern Berlusconi el va situar com el gran intel·lectual italià defensor de la llibertat d'expressió.

Antonio Tabbuchi va descobrir la literatura de Fernando Pessoa a París, als anys 60, quan un dia que passejava a prop del Sena li va caure a les mans el poema Tabaqueria . Diu la història que va quedar tan enlluernat que, amb vint anys, va agafar un Fiat 500 i va viatjar fins a Lisboa. El lligam ja no es trencaria mai, i s'acabaria convertint en el principal expert, traductor i divulgador de l'obra de Pessoa. "A ell li dec la fe en el que és novel·lesc, perquè a través de la poesia ha construït, en realitat, un univers de novel·la", defensava. A Portugal va conèixer la seva dona, Maria José de Lancastre, la principal traductora de Pessoa a l'italià, amb qui tindria dos fills. Tabucchi va exercir de catedràtic de literatura portuguesa a la Universitat de Siena. El 2004 va obtenir la ciutadania portuguesa i va traslladar-se, a temporades, a la seva segona pàtria.

Tot i que va debutar el 1971, va ser el 1975, amb els relats de Piazza d'Itàlia, quan va obtenir el primer èxit literari notable. A partir de llavors, cada dècada va deixar un parell de llibres que invariablement assolien un gran reconeixement popular i crític: Dama de Porto Pim (1983) i Nocturn a l'Índia (1984), que va rebre el premi Médicis francès; l'Afirma Pereira (1994) que el va convertir en una figura de pes internacional, i la novel·la policíaca El cap perdut de Damasceno Monteiro (1997), i les més recents i misterioses Tristano mor (2004) i El temps envelleix de pressa (2009), un recull de contes catàrtic i un gènere que ha conreat en les últimes obres. La seva vintena d'obres, que s'han traduït a 40 idiomes, les escrivia a mà: "Sóc de Cromanyó. M'agrada tenir el boli i alimentar el callo del dit".

El flagell de Berlusconi

Seguint l'aurèola del seu personatge més famós, el periodista Pereira, Tabucchi va ser una bona pedra a la sabata per a Berlusconi, sobretot a través dels articles de premsa. Fa tot just un mes, en l'última entrevista que va concedir Tabucchi, al diari comunista L'Unità , l'escriptor va recordar que "els artistes i intel·lectuals no fan caure governs, però il·luminen amb una bengala la foscor, a temps per mostrar quan el camí recorregut condueix a l'abisme". Fins i tot el va denunciar el president del Senat, Renato Schifari, el 2008, per un article en què li retreia el seu passat, els seus negocis i els seus amics (des de la màfia i fins al mateix Berlusconi). En l'últim article a El País , fa quatre mesos, ressaltava la dificultat de "desberlusconitzar Itàlia" després de 17 de poder i de censura del Cavaliere.