Publicitat
Publicitat

El meu primer Sant Jordi

El primer Sant Jordi en què vaig participar com a autor no vaig vendre gaires llibres, i no només perquè no em coneixia ningú, sinó perquè en aquells anys no se'n venien gaires, de llibres: no hi havia crisi, però de diners tampoc no en sobraven. Les parades eren petites, normalment una taula amb una cadira per a l'autor, una pila de llibres i, a partir de mitja tarda, si la pila havia baixat, un gintònic, invitació de la casa.

Mai no plovia, perquè llavors l'Església encara no havia tret Sant Jordi del santoral canònic, i ell, agraït, afavoria els qui ho celebraven. Després, a més de treure'l, li van dir que la diada del llibre no era pas per ell, sinó per Cervantes i per Shakespeare, que havien mort aquell mateix dia, cosa que ningú no s'ha cregut mai, tot sigui dit, i el sant està que trina.

El meu primer Sant Jordi va ser tranquil. El segon, més animat, perquè tot just havia començat la Transició i a la Rambla sovintejaven les manifestacions i les càrregues de la policia i fins i tot algun trets, la qual cosa no animava a passejar i a comprar llibres. Malgrat tot, se'n venien bastants, i uns quants eren portats a l'autor per ser signats, si bé llavors, a diferència d'ara, els barcelonins eren molt tímids i no gosaven enfrontar-se a un escriptor o una escriptora. Els fèiem por i ells ens feien por a nosaltres. Sembla mentida, oi?