Publicitat
Publicitat

62A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE BERLÍN

'Flying sword of dragon gate' i 'War witch' tanquen la secció oficial de la Berlinale

Pattinson no dóna la talla en l'adaptació de Maupassant 'Bel ami'

Entre títol i títol de la saga Crepuscle , Robert Pattinson s'ha tret els ullals de vampir per ser el protagonista de Bel ami , una adaptació de la novel·la de Guy de Maupassant presentada fora de concurs en l'última jornada d'una Berlinale vista per a sentència. Pattinson hi interpreta el Georges, un exsoldat d'origen humil que treu profit del seu atractiu per obrir-se camí en el París de la Belle Époque.

Més enllà del fet que bona part de la legió de fans de l'actor passaran per taquilla per veure el film, no es pot negar la idoneïtat de Pattinson per interpretar el personatge, un arribista sense escrúpols ni talent que escala posicions socials gràcies a una cara agraciada que causa furor entre les dones. Malauradament, Pattinson no dóna la talla: no té recursos ni registres, i fracasa a l'hora de transmetre subtilesa. El millor que es pot dir de la seva actuació és que facilita el lluïment dels seus companys de repartiment, Christina Ricci, Kristin Scott Thomas i, especialment, Uma Thurman.

Però Pattinson, que, per cert, té la boca tancada bona part de la funció, no és l'únic problema de Bel ami . També ho és la direcció, anodina, pulcra i eficient. En mans de Declan Donnellan i Nick Ormerod, la novel·la de Maupassant, considerada una de les seves obres més salvatges i iròniques, perd la condició de sàtira de costums i es converteix en un feble melodrama d'època, desproveït de la força i sofisticació que s'intueix en el text.

En una roda de premsa plena de gom a gom, en què la màxima atracció era el nou pentinat al zero de Robert Pattinson ("No sé per què ho he fet, no en tinc ni idea; se'm va ocórrer mentre corria"), Christina Ricci feia broma sobre el rigor històric del film. "Em van dir: «No et depilis les aixelles, en aquell temps no es feia». I vaig trobar que era una bona idea. Però quan vaig veure el resultat en pantalla, vaig pensar que potser no era necessari tant de rigor històric".

Tigre, dragó i bruixa africana

El 3D continua conquerint nous territoris. Tsui Hark, un dels grans directors de cinema de Hong Kong, portava ahir a la Berlinale Flying swords of dragon gate , un festival d'arts marcials, dagues voladores i combats ingràvids a l'antiga Xina, és a dir, el primer wuxia rodat en tres dimensions de la història. Com Hark va explicar ahir en roda de premsa, el film és una seqüela de Dragon gate inn , de King Hu, ("el film favorit de la meva adolescència"), del qual Hark ja va produir un remake el 1992, New dragon gate , el primer film de Hong Kong que va ser distribuït àmpliament a la Xina continental. Vint anys després, i amb l'ajuda del supervisor dels efectes visuals d' Avatar , el director torna a fer història en una pel·lícula que demostra que l'exuberant llenguatge del wuxia i el 3D estaven fets l'un per l'altre. Les escenes d'acció de Flying sword of dragon gate són espaterrants, pura fantasia visual, un espectacle tridimensional que, malauradament, topa amb la unidimensionalitat dels personatges i un guió massa confús, amb personatges units per relacions que, de vegades, som incapaços de desxifrar.

També es presentava a concurs ahir War witch , de Kim Nguyen, que segueix el recorregut d'una nena 12 anys de l'Àfrica subsahariana a partir del moment en què uns guerrillers irrompen en el poblat on viu, l'obliguen a matar els seus pares i la rapten per formar part del seu grup. Al cap de poc, Komona manifesta indicis d'estar en contacte amb els esperits (la saba al·lucinògena que pren hi ajuda) i és designada com a bruixa guerrera pel líder de la guerrilla. Amb una premissa similar a la de Captive , el film de Nguyen agafa una direcció diferent i, en sintonia amb el punt de vista de la protagonista, adopta un to oníric, quasi de faula, que sedueix més quan s'endinsa en el folklore de l'Àfrica rural.