Publicitat
Publicitat

62È FESTIVAL INTERNACIONAL DE BERLÍN

L'actriu debuta com a directora a 'En tierra de sangre y miel' i retrata l'horror de la Guerra de Bòsnia

Jolie es posa seriosa a la Berlinale

Angelina Jolie ha afegit un nou apartat al seu currículum. Si fins ara se la podia qualificar d'actriu sex symbol , diva solidària, mare en sèrie i heroïna d'acció, des d'ahir es pot afegir a la llista directora de cinema social. Compta amb la benedicció del festival per excel·lència en aquest gènere, que no és cap altre que el de Berlín.

L'actriu presenta aquests dies a la Berlinale la seva opera prima com a directora, En tierra de sangre y miel . La pel·lícula aborda un capítol vergonyós de la història recent d'Europa: el genocidi del poble musulmà durant la Guerra de Bòsnia i les violacions sistemàtiques que van cometre els soldats serbis amb les dones d'origen musulmà.

Els protagonistes del film són Daniel i Arja, ell d'origen serbi, ella musulmana. La seva incipient relació es veu frustrada per l'esclat de la guerra. Quan es retroben, Daniel és comandant d'un camp de concentració on es maltracten i s'humilien dones bosnianes. Arja n'és una. Intenten reprendre el seu amor, però l'horror que els envolta i l'odi que engendra ho fa gairebé impossible.

Brutalitat sense suc

En una roda de premsa multitudinària, la diva de Hollywood ha hagut de donar explicacions pels motius que l'han dut a abordar un conflicte tan llunyà. "Jo tenia 17 anys quan va començar la guerra -explicava Jolie a la roda de premsa-. Llavors la gent sabia molta poca cosa sobre el conflicte, i la situació no ha canviat, especialment als Estats Units. Així que, a mesura que llegia coses sobre el tema, creixia en mi la necessitat de compartir-les d'alguna manera".

A la directora debutant no se la pot acusar de tova: En tierra de sangre y miel no estalvia escenes de violacions, pallisses, humiliacions i assassinats arbitraris. L'escena més impactant, però, és un fora de camp de la mort d'una criatura de mesos, que uns soldats serbis tiren per la finestra d'un edifici. "La raó per mostrar l'horror de la guerra és, precisament, que sóc mare de sis fills -es justificava Jolie-. Quan fas una pel·lícula bèl·lica sempre hi ha la qüestió de quanta violència és l'adient. Cap film pot recrear els autèntics horrors de la guerra. Però és important que ho intentem fer".

Malgrat tot, el problema de la pel·lícula no és l'excés de violència, sinó de metratge i simplisme. Jolie confon brutalitat amb honestedat, però encara pitjor és que no sàpiga com treure més profit de la situació dels protagonistes, atrapats en una relació de poder absolutament desequilibrada, corrompuda per la guerra i la xenofòbia. En mans d'autors com Polanski o Verhoeven, aquesta barreja de sexe, horror, amor i traïció segurament hauria donat peu a una fascinant meditació sobre les contradiccions humanes. Angelina Jolie no hi acaba de treure el suc, i es limita a estirar la situació fins que ja no en raja.

"Una violació ja és massa"

Si bé el resultat no es pot qualificar amb nota, l'actriu ha demostrat que portava la lliçó apresa quan una periodista sèrbia li ha preguntat si sabia que moltes dones sèrbies i croates també van ser violades durant la guerra. "I tant que ho sé -ha afirmat-. Però la pel·lícula està centrada en el bàndol bosnià. I no és per atzar: l'ONU estima que les violacions en aquest bàndol són al voltant de 50.000. És una xifra molt rodona, d'aquestes que agraden als polítics. Però, de fet, una violació ja és massa".

Després d'haver tingut l'oportunitat de parlar de "coses que importen", Jolie ha confessat que ara se li fa difícil tornar als seus rols heroïna pneumàtica en pel·lícules d'acció com Tomb Raider . De moment, "per compensar tants horrors", diu que prepara un projecte amb Disney.