Cultura 11/08/2014

Joan Sanxo Tous, l’ideòleg desconegut

Un llibre en recupera la vida i les idees

Pere Antoni Pons
3 min

PalmaContinua sent una figura desconeguda per la majoria de la gent, però Joan Sanxo Tous va ser -segons estudiosos com Mateu Morro, Sebastià Serra i Joan Oliver Araujo- un dels cervells més contundents i ben moblats del mallorquinisme progressista dels anys de la II República. Amb voluntat de donar a conèixer la seva figura i el seu pensament, Josep Cortès i Servera ha publicat Joan Sanxo Tous. Vida i obra d’un ideòleg del nacionalisme d’esquerres, una introducció biogràfica i alhora un recull de tots els textos escrits per Sanxo mateix que s’han pogut recuperar.

Editat per Lleonard Muntaner, el llibre serà presentat aquest dijous, dia 14 d’agost, a les 20.30 hores a la Biblioteca Municipal de Sant Llorenç des Cardassar, poble natal de Sanxo.

Un activista polític i cultural

Nat el 1905, Sanxo va estudiar al Seminari de Palma, on va començar a amarar-se del mallorquinisme d’Antoni Maria Alcover i els seus deixebles. Una vegada a l’institut, un dels seus professors seria Gabriel Alomar, que també resultaria una influència notable. De jove, Joan Sanxo Tous va cursar (en qualitat d’alumne lliure) la carrera de Dret a la Universitat de Múrcia, però la va abandonar abans d’acabar-la i a la fi va entrar a fer feina a l’Ajuntament de Palma.

Durant els anys 30, va dur a terme una intensa activitat política i periodística. Va formar part de nombroses entitats socioculturals i polítiques i va col·laborar regularment en diverses publicacions, com ara Sóller i Felanitx. Entre els càrrecs que va ostentar hi ha, entre altres, el de president de Joventut Escolar, el de secretari de l’Associació per la Cultura de Mallorca i el de president del consell municipal d’Esquerra Republicana Balear a Palma.

Programa ideològic

Va ser, sobretot, des de les pàgines del setmanari República, que ell dirigia, des d’on Joan Sanxo Tous va donar cos al seu programa ideològic. Mateu Morro en destaca que “era una persona molt compromesa amb el país, amb la llengua i la cultura pròpies, que entenia el republicanisme com una manera de defensar la democràcia i de modernitzar la societat, i que s’emmirallava en el procés autonomista de la Catalunya republicana. Les seves idees i els temes que va tractar són molt vigents”, remata Morro.

El trauma de la guerra

Per molta gent amb la ideologia i la trajectòria de Joan Sanxo Tous, l’alçament feixista del 1936 i la posterior guerra civil varen significar un tràgic punt final. Sanxo va tenir sort -més, per exemple, que el seu amic Emili Darder- i per a ell només varen significar un punt i a part. Terrible, això sí. Explica Josep Cortès que, després de la sublevació franquista, “Sanxo va ser detingut, jutjat i tancat en diferents presons”. L’experiència va ser traumàtica.

Com que molts dels seus amics i coneguts havien estat afusellats o havien hagut d’exiliar-se, quan va sortir del camp de concentració de Formentera l’any 1941, Sanxo va deixar enrere el seu passat polític i es va consagrar a la feina, que va desenvolupar en el camp de l’hostaleria. “Per sort”, explica Cortès, “els articles i textos que hem pogut recuperar -molts s’han perdut- ens permeten obtenir una imatge molt completa de les seves idees i conviccions”.

Joan Sanxo Tous va morir a Palma l’any 1978. Entre el 1941 i el dia de la seva mort no va parlar mai de política. “Ni tan sols amb la seva família”, conclou Cortès.

stats