Publicitat
Publicitat

La galeria Carles Taché exposa mig centenar de poemes objecte i visuals de l'artista

Joan Brossa, el millor poeta de la crisi

La galeria Carles Taché reivindica el Joan Brossa artista plàstic i poeta: exposa una cinquantena de poemes objecte i poemes visuals, sobretot dels anys 80. La crítica social aplicada a l'art conceptual.

Una cinta mètrica de cosir que fa les ziga-zagues d'una gràfica borsària: Malestar . Un ganxo per abaixar persianes metàl·liques i un rètol: Tancat . Un cavallet de pintor que sosté una corona de flors: Artrista . Un rosari amb una moneda en lloc d'una creu: Dòlar . Alguns dels poemes objecte de Joan Brossa (Barcelona, 1918-1998) que es poden veure a la galeria Carles Taché de Barcelona semblen acabats de sortir de l'estudi. El poeta els va realitzar als anys vuitanta, però l'humor i la ironia d'aquests treballs no han perdut ni un gram de vigència i encaixen amb l'actualitat com un guant. "És sorprenent. Brossa es va avançar al seu temps. Potser per això, tot i ser un artista de Barcelona, va ser incomprès i hi ha gent que el desconeix. Els que ja el coneixen, en confirmaran la potència -explica el galerista-. Em va obrir la mirada, tenia un gran sentit de l'humor. No feia acudits, sinó que, com a bon poeta, els lligava amb la conversa, amb el sentit de les paraules".

La mostra, que reuneix mig centenar d'obres, entre poemes objecte i poemes visuals, tanca un cercle. Carles Taché va organitzar una exposició individual de Brossa el 1986, el mateix any que la Fundació Joan Miró li va dedicar la primera gran antològica, Joan Brossa o les paraules són les coses, i ara, 26 anys després, s'hi ha retrobat. Per recordar aquella primera mostra i la relació que va mantenir amb el poeta, també exposa algunes fotografies on se'ls pot veure treballant i la instal·lació que la va presidir, una carta de grans dimensions que Jesucrist hauria enviat, des del Vaticà, a Sherlock Holmes. "Va ser una obra efímera. Es va destruir després d'acabar l'exposició. Vam treballar amb escenògrafs per reproduir el membret dels Estats Vaticans i el mata-segells. I va ser una de les primeres instal·lacions que es van poder veure a Barcelona", recorda Taché.

Per una casualitat molt brossiana, dues de les peces exposades, a més de mostrar que Brossa no envelleix, recorden Estel caigut , la nadala que Jaume Pitarch ha creat per a la Fundació Miró. Aquest artista barceloní ha simulat l'accident d'un cotxe de luxe contra l'olivera de l'entitat perquè pensa que la societat ha perdut el rumb a causa de la deriva econòmica, i Joan Brossa, ja fa prop de trenta anys, va concebre dos estels d'Orient premonitoris: l'un està fet amb un bitllet de 5.000 pessetes i l'altre amb l'estrella del logotip de la casa Mercedes Benz.

Un altre dels plats forts de l'exposició, que Taché ha organitzat amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, torna a posar el dit a la nafra dels poders econòmics. Potser perquè es va resistir a les pressions familiars -tenien com a objectiu que es fes banquer, com el seu oncle, quan va tornar del front de Lleida-, Brossa va acabar convertint un vell taulell d'un banc en un teatret de titelles, on el diable acaba amb tota una família a El Balanç o els estalvis de la caixa.

L'habilitat amb què el poeta transformava els objectes quotidians i els impregnava amb una pàtina a la vegada entranyable, humorística i punyent sense alterar-los es pot observar a Escena , una peça feta a partir de la vella porta d'un bar que encara conserva els rètols pintats amb colors vius sobre el vidre. Aquesta obra és propietat de la galeria i és la segona vegada que s'exposa. A més del poder econòmic, l'autor de Poesia rasa va posar el dit a l'ull als militars amb obres com una pandereta que en lloc de sonalls té medalles militars. I el poder religiós també li va inspirar alguns dels treballs més coneguts, com Eclipsi , en què un ou ferrat tapa parcialment una hòstia consagrada.

Un clàssic encara per descobrir

"Sembla que amb els nostres artistes no sapiguem agafar la distància necessària per valorar-los, la quotidianitat els acaba cobrint amb una capa de superficialitat", assegura Taché sobre el coneixement parcial que encara es té de l'ingent llegat de Brossa. El Macba, després de rebre el gener d'aquest any 60.000 obres d'art i documents de l'autor d' El saltamartí que custodiava la seva fundació, presentarà la col·lecció en clau brossiana i ressituarà l'artista en el context internacional. Tot i que s'havia de fer el 2013, el projecte s'ha ajornat per al 2014 o 2015 perquè els conservadors de la casa necessiten més temps per catalogar i estudiar els materials. De tots els epígrafs que es poden associar a Brossa -artista, dramaturg, mag, cinèfil- ell preferia el de poeta. O el de paleta, com li agradava recordar després que un funcionari es confongués quan li va preguntar la professió. Ell no el va corregir.

Les