Publicitat
Publicitat

Manel Valdivieso va estrenar una refinada obra de Josep Maria Guix

La JONC mostra el seu gran potencial Amb un Stravinsky imparable

Els concerts de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) són la més estimulant radiografia de la passió per la música que transmeten els joves músics. De fet, si no existís, caldria inventar-la, perquè no hi ha una inversió de futur més bona que potenciar el planter propi. Les noves generacions no tenen, òbviament, l'experiència del músic professional, però tampoc els seus vicis, i assaboreixen a cada concert el plaer de tocar junts sense caure en la rutina. Aquesta envejable vitalitat va omplir d'energia i emoció L'Auditori en un magnífic concert dirigit per Manel Valdivieso, el director titular i artístic de la JONC.

L'ofici de músic no s'improvisa. Treballar en el si d'una orquestra simfònica exigeix una disciplina molt especial que només s'aprèn en el marc d'un projecte pedagògic tan ben planificat com el que porta a terme la JONC des de fa gairebé dues dècades. Els joves músics han d'aprendre a tocar junts, a escoltar-se, a crear, des de zero, un so orquestral. Són molt receptius i segueixen les indicacions del director amb un entusiasme que aporta frescor a la interpretació. Van obrir la vetllada amb l'estrena d'una obra d'encàrrec, Imatges d'un món efíme r, del compositor reusenc Josep Maria Guix, una peça de gran refinament, rica en textures i detalls d'extraordinària bellesa sonora. No estan gaire lluny les influències de compositors com Jonathan Harvey o Toru Takemitsu en el clima contemplatiu d'una obra molt ben construïda que reflecteix la fascinació de Guix per la tradició japonesa.

A l'elegíaca Rapsòdia-concert per a viola i orquestra del txec Bohuslav Martinu, poques vegades programada en els nostres auditoris, va triomfar plenament Anna Puig amb un so captivador, de gran puresa i bellesa. La jove intèrpret catalana, que col·labora regularment amb grans formacions europees i és membre de l'Orquestra de Cadaqués, de BandArt i de la cotitzada Orquestra del Festival de Lucerna, va recrear amb exquisida musicalitat i virtuosisme una obra que mereixeria ser molt més coneguda.

Manel Valdivieso, que va demostrar la seva flexibilitat i solvència en el variat programa, va multiplicar els esforços en la formidable explosió de geni musical que és La consagració de la primavera , d'Igor Stravinsky. El lliurament de la jove centúria catalana a l'hora d'explorar la màgia sonora i la força rítmica de la revolucionària partitura va ser total, aclaparadora, de màxim voltatge energètic. Els aplaudiments entusiastes del públic -encara que no es va omplir la sala, els familiars i amics dels joves músics es van fer notar amb ganes- van tancar una vetllada plena d'estímuls.