Anthony Bonner: “Llull no entra dins el camp de visió de les universitats castellanes”

Anthony Bonner (Nova York, 1928) és un dels lul·listes més importants del món. Es va instal·lar a Mallorca l’any 1954. I del 1963 al 1994 va viure a Puigpunyent. “El poble de Puigpunyent”, diu, “va ser el meu professor de català”. Actualment resideix a Palma i continua treballant, tan apassionadament com sempre, en el tema que ha centrat tota la seva vida: la figura i l’obra de Ramon Llull. Ha preparat una nova edició de Vida de mestre Ramon, publicada per l’Editorial Barcino en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i el suport de la Fundació Lluís Carulla.

Heu dit que Ramon Llull sempre escrivia amb una voluntat didàctica. Què volia ensenyar amb Vida de mestre Ramon?

Ell volia convèncer de la veritat de la fe cristiana els musulmans i els jueus. I, alhora, volia persuadir els cristians perquè fossin més cristians. Aquests varen ser els objectius centrals de la seva vida i la seva obra. En el pensament medieval, l’argument de l’autoritat era d’una importància fonamental. Per tant, el que fa Llull contant la seva vida a Vida de mestre Ramon és demostrar que, amb tot el que ha passat i viscut, té dret a parlar amb autoritat.

Tot i que el títol pareix indicar un repàs exhaustiu a la seva vida, en realitat el text és molt selectiu. Només hi inclou uns episodis molt determinats.

Només explica els episodis que li serveixen per revestir-se d’autoritat: la primera il·luminació, causa de la conversió i l’abandó de la vida mundana que havia duit els primers trenta anys; la il·luminació, que és la gènesi del Sistema de l’Art; l’episodi dramàtic de Gènova, quan té visions i pensa que torna boig; la fundació del monestir de Miramar…

Dels primers trenta anys no diu res?

Absolutament res. Però és que, en tota l’obra, també en diu molt poc. En una obra titulada Phantasticus, diu: “he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mundà”. Dels primers trenta anys de vida, no sabem res més que això.

Com totes les autobiografies, la Vida de mestre Ramon és una construcció pública del personatge.

Ell va començar la construcció pública del personatge uns anys abans. Perquè li deien que ningú no es creuria el que predicava si abans no demostrava tenir l’autoritat necessària per predicar-ho. Vida de mestre Ramon, dictada a un monjo cartoixà de París cinc anys abans de la seva mort, és la culminació de la construcció pública de la seva imatge. I també és l’explicació més completa de la seva vida.

Quina relació va tenir Ramon Llull amb els poders polítics i econòmics del seu temps?

Ell cercava difondre al màxim la seva obra, el seu sistema de l’Art. I va anar a veure reis, nobles, papes i tothom que el pogués ajudar. Amb les famílies reials, pareix que, en general, va tenir-hi bones relacions. En canvi, pareix que amb el papat eren més problemàtiques.

Per discrepàncies doctrinals o teològiques?

No se sap exactament. Però quan Llull va demanar ajuda per muntar l’escola de llengües orientals a Miramar, fa l’efecte que el papat no va donar gaire importància al projecte. No va mostrar rebuig, però tampoc interès. El papat ja veia bé la idea d’anar a terres infidels i predicar a la gent amb la seva llengua per mirar de captar-los per a la fe vertadera, però no s’hi implicaren perquè tenien altres preocupacions. Sovint els papes són més polítics que els reis, i el seu dia a dia està molt marcat per les intrigues, els jocs de poder, els maldecaps de govern…

Heu esmenat el sistema de l’Art un parell de cops. Com el definiríeu?

És un sistema semimecànic per organitzar el pensament i, sobretot, per organitzar els conceptes bàsics de la fe, la religió, la filosofia. És com un primer ordinador. D’aquí ve que alguns considerin Llull un precursor de la informàtica.

Sabem que Llull va ser un gran teòleg i un gran filòsof. També va ser un gran escriptor?

Llegint Vida de mestre Ramon queda clar que Llull sap contar molt bé les coses. Tenia virtuts de bon narrador. Basta llegir el Llibre de les bèsties o el Llibre d’Amic i Amat per veure que té uns dons literaris majors. A més, era capaç de tocar totes les tecles, i de tocar-les a la vegada i bé. Podia escriure, per exemple, obres lògiques molt eixutes i obres literàries molt vives. Aquest esperit polifacètic és un dels atributs més moderns de Llull.

Com estan, actualment, els estudis lul·lians arreu del món?

Hi ha hagut una revifalla en l’interès per Llull. I, acadèmicament, l’interès que va sorgir per Llull fa dècades s’ha consolidat. Actualment, hi ha estudis lul·lians en universitats d’Itàlia, de França, d’Alemanya, dels Estats Units…

I a les universitats de l’Espanya castellana?

A Espanya, n’hi ha a la UIB i a la UB. A les universitats castellanes, en canvi, per bé que hi ha un interès per Llull, no entra dins el seu camp de visió. No el rebutgen, però senten que no forma part de la seva història.