Pot ser que la diferència entre trobar-se Una mica perdut i trobar-se perdut del tot sigui tan fina com trobar un esquirol que t’ajudi o no a trobar la teva mare. Afortunadament, el petit mussol creat pel dissenyador i il·lustrador Chris Haughton té la sort d’estar, només, 'Una mica perdut'.
I és que és ben clar que quan un dorm a dalt de tot d’un arbre pot ser que, entre una alenada i l’altra, acabi per caure, sobretot si és un mussolet, ja que aquests tenen força tendència a caure del niu: Patapaf...paf...PAF!, i tots sabem que quan ens despertam en un lloc diferent d’on ens hem adormit, tenim la sensació d’això: d’estar perduts com el mussolet d’ulls grans de Haughton. Però si com el mussolet tenim la sort de topar amb un esquirol, potser passem d’estar perduts del tot a només estar-ho una mica, perquè l’esquirol sap perfectament allò que ha de fer, ho té tot 'under control'. Sap que si el mussolet d’ulls grossos li diu que la seva mare és “així de gran”, és ben clar que la seva mare és una óssa verda de nas llarg; i també sap que si el mussolet li diu que la seva mare té les orelles “punxegudes”, és que la seva mare és un conill groc mostassa; i està segur que si el mussolet li diu que la seva mare té els “ulls molt grossos”, no hi ha dubte que la seva mare és una granota blavosa.
Afortunadament, l’esquirol de coa llarga no és l’únic disposat a ajudar el mussolet. De fet, entremig del bosc una mica 'Rousseau' –Henri Rousseau vull dir–, hi ha algú que no para de cercar-lo!
Perquè quan parlam de Haughton cal fixar-se molt en les imatges; de fet, com ell conta a la web (que us recoman de totes totes), el que interessa són les imatges, contar històries a través d’imatges, vull dir. De fet, 'Shhh! Tenim un pla!', el tercer àlbum de l’irlandès, que no us podeu perdre, com tampoc no heu de deixar escapar Oh no, George!, inclou sols 103 paraules, si és que shh! és una paraula... I si parlam de les imatges de Haughton cal parlar de colors plans, de personatges esquemàtics –parcialment inspirats en personatges mexicans de producció artesanal–, d’enormes ulls blancs –com els objectes mexicans de producció artesanal– i gestualitat molt natural, realment simpàtics, de fons igualment esquemàtics o completament abstractes.
La primera edició d’'Una mica perdut' és en llengua korena i des de la seva publicació, l’any 2010, ha guanyat una infinitat de premis i ha estat traduït a més de 22 llengües, entre les quals el català per Pepa Montano Editora.
En fi, alerta a caure del niu!
‘Una mica perdut’
Text i il·lustracions: Chris Haughton
Editorial: Pepa Montano
Pàgines: 32
