La mar bull la posidònia: 225 dies d’onada de calor en un any

PalmaLes fulles de la posidònia perden el verd característic i tornen blanquinoses en algunes zones poc profundes de les Balears. És el fenomen inquietant que la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) Núria Marbà ha tornat a observar aquest estiu al port de Cabrera, davant la platja del Pagès, on l’aigua assoleix temperatures especialment elevades, un fenomen que es repeteix els darrers anys. “Les fulles s’emblanqueixen, sembla que perden la clorofil·la”, explica. No és una alteració nova, però encara no se’n coneixen amb certesa les causes ni les conseqüències. “No sabem si és per la temperatura, però sembla que sí, perquè passa a l’estiu”, assenyala.

Que la posidònia és el pulmó de la Mediterrània, que reté partícules en suspensió i contribueix a mantenir les aigües de la mar Balear transparents és tan cert com el fet que el seu futur està cada vegada més compromès. La temperatura de la mar augmenta a un ritme accelerat i les praderies acumulen els efectes d’un estrès tèrmic que n’amenaça la supervivència. Però els abocaments d’aigües residuals, l’excés de nutrients i els impactes físics sobre el fons marí compliquen encara més la situació.

La mar Balear s’ha encalentit 1,73 graus en 44 anys. El 2025 va acumular 225 dies d’onada de calor marina i aquest estiu la boia de la Dragonera va registrar una temperatura rècord de 33,02 graus. Són dades de l’informe Mar Balear, avançades a l’ARA Balears per Raquel Vaquer, responsable de l’informe Mar Balear de la Fundació Marilles, que evidencien la magnitud de l’escalfament i la persistència de les temperatures extremes.

Marbà, que participa en el seguiment de praderies de Mallorca, Cabrera i Formentera des de fa 25 anys, explica que l’emblanquiment encara necessita més investigació. En algunes zones on l’havia observat, anys després encara hi havia feixos vius. Ara preveu marcar parcel·les per estudiar-ne l’evolució. El que sí que ha constatat el seguiment científic són episodis de mortalitat superiors als habituals després d’estius calorosos.

La mortalitat augmenta amb la calor

“Sí que hi ha zones on veim mortalitats altes. No es moren tots els feixos, però el percentatge que es mor és més elevat del normal”, explica Marbà. La primera gran alerta va arribar el 2003, quan algunes estacions varen registrar mortalitats de prop del 15%. El fenomen es va repetir el 2006. “La posidònia no es queda indiferent davant l’increment de temperatures. És clar”, adverteix la investigadora.

Superar 28 graus a l’aigua ja no és excepcional. Aquest estiu, els sensors de l’IMEDEA a sis o set metres de fondària a Formentera han registrat temperatures superiors a 30 graus i han ultrapassat els 29 graus durant nombroses jornades. La capacitat de recuperació varia segons la fondària. En determinades praderies situades a menys de deu metres, els feixos perduts es poden recuperar en, aproximadament, dos anys. Però la successió d’onades de calor dificulta aquesta recuperació.

“Tot depèn de com sigui la freqüència. Les que sobreviuen poden anar tirant, però, és clar, si ve una altra onada de calor, és molt dur”, assenyala.

Un escalfament més intens

Les dades de l’informe Mar Balear, recopilades a partir de registres de diversos organismes científics com el SOCIB, indiquen que la temperatura superficial de la mar ha augmentat 0,39 graus per dècada entre el 1982 i el 2025. Des del 2005, les anomalies tèrmiques són sistemàticament positives i, des del 2020, superen un grau. A la primavera del 2025 es varen observar anomalies de fins a 2,2 graus.

La persistència de les onades de calor és especialment preocupant. El 2025 se’n varen acumular 225 dies, amb una intensitat màxima regional de 5,05 graus per damunt dels valors habituals. L’anàlisi del període 1982-2025 mostra que n’han augmentat la intensitat, la durada i la freqüència, amb una acceleració especialment marcada els darrers quatre anys.

L’escalfament també afecta les capes intermèdies i profundes de la mar. El problema, per tant, no són únicament els rècords puntuals, sinó l’acumulació de calor i el poc temps de recuperació entre episodis. Les temperatures extremes també alteren la reproducció de la posidònia. Marbà recorda les floracions extraordinàries observades després de les onades de calor del 2003 i del 2022.

Un estudi internacional publicat enguany a Communications Earth & Environment va analitzar 442 localitzacions mediterrànies després de l’estiu del 2022. En 333, el 76%, es va detectar floració, amb una incidència especialment elevada a la mar Balear. La floració, però, exigeix una inversió energètica important i no implica necessàriament una millora de les praderies. “No sé si la planta pot tornar a invertir tanta energia a florir”, reflexiona Marbà, que considera possible una nova floració important després de l’estiu del 2026, encara pendent de confirmar.

El canvi climàtic no actua tot sol. Raquel Vaquer, de Marilles, identifica altres pressions que afecten les praderies: “els fondejos, les construccions costaneres, l’excés de nutrients procedents dels abocaments i les espècies invasores”, afirma. Vaquer explica que determinades aigües residuals, fins i tot després de ser depurades i complir els requisits legals, poden conservar concentracions considerables de nutrients. Aquest excés afavoreix la proliferació d’algues i redueix la transparència de l’aigua, cosa que dificulta que arribi prou llum a la posidònia. La descomposició de la matèria orgànica també pot consumir oxigen als fons marins.

Els episodis de plogudes intenses agreugen el problema quan els sistemes de sanejament aboquen a la mar aigües residuals mesclades amb aigües pluvials. Vaquer també avança que un estudi elaborat amb investigadors de l’IMEDEA, encara pendent de publicació, apunta que els efectes dels abocaments d’aigües depurades poden arribar a diversos quilòmetres del punt de descàrrega. Els ecologistes s’han cansat de demanar a l’Administració que revisi les inversions en matèria de sanejament, perquè no només no s’han duit a terme, sinó que els darrers anys ha pujat la població resident i el turisme i, per tant, la pressió sobre les depuradores. “Envien aigua a la mar que, en molts casos, no compleix els requisits legals, i aquí ningú no fa res”, lamenta Neus Prats, del GEN-GOB Eivissa.

La combinació amb l’escalfament resulta especialment perjudicial. Marbà explica que la pèrdua de transparència de l’aigua pot reduir la tolerància de les plantes a les temperatures elevades. “La temperatura ens du a un escenari no gaire favorable, però, si mitigam els altres impactes, és més assolible”, afirma. Aquest estiu, l’IMEDEA i altres entitats han reclamat més compromís institucional. “No basta estar conscienciats, cal actuar”, conclou Marbà.