Els 'llonguets' desapareixen del centre de Palma

PalmaGairebé la meitat dels residents del barri antic de Palma podrien ser estrangers l’any 2030 si es manté el ritme actual de compravenda d’habitatges. Aquest és el càlcul que fa el col·lectiu Palma XXI en el seu primer Observatori sobre la Gentrificació, que presentarà demà. L’estudi determina que, en els darrers 10 anys, les persones d’altres països empadronades a Ciutat han passat del 16% del 2004 al 26% del 2015. “Segurament, de tots els canvis poblacionals que hi ha hagut durant la darrera època, l’arribada de persones estrangeres ha estat el més notable”, assegura el col·lectiu.

Estrangers empadronats

A la gràfica adjunta es poden apreciar els barris en els quals l’increment de la població estrangera està per damunt de la mitjana de la ciutat, que coincideix amb els barris que més demanda tenen per a la compra de pisos i de lloguer turístic. Algunes de les dades que més criden l’atenció són el 41% de la població estrangera que actualment hi ha al barri de Cort, el 49% de Sant Agustí, el 53% de Cala Major i el 45% del Terreno.

Des de l’Observatori també s’engresquen a fer una estimació seguint la mateixa tendència per a d’aquí a 15 anys i auguren que el total de gent d’altres països residents a Palma serà del 40%. “La tendència indica que de cada vegada qui compra més cases a Palma són els nòrdics i alemanys. Es tracta de la migració del nord cap al sud cercant el sol i el benestar”, assenyalen.

Segons aquest estudi, les Balears es mantenen al capdavant com la comunitat autònoma amb un major pes de compra d’habitatge per part d’estrangers, amb un percentatge del 35,61%, és a dir “que 35 de cada 100 compradors d’habitatges a les Balears són estrangers”.

Aquestes dades evidencien que “els estrangers compren cases a preus no gaire elevats i que continua pujant el preu dels habitatges any rere any”. De fet, les xifres del primer mes de l’any indiquen un increment del 3,2% del preu dels immobles de les Illes, mentre que la mitjana estatal fou de l’1,1%. A més, l’oferta de pisos de lloguer és de cada vegada més escassa i el preu està augmentant de manera notable.

Baixen els lloguers

Segons l’agent immobiliari José Oliver, “gairebé no hi ha oferta de pisos de lloguer a moltes de zones de Palma perquè la demanada és molt superior”. “Moltes famílies han perdut la classe mitjana. Resulta impossible assumir 800 euros mensuals de lloguer per a parelles en què abans treballaven tots dos amb uns sous dignes i ara només ho fa un i amb un salari rebaixat”, assenyala la també agent immobiliària Natalia Bueno i recull l’estudi.

Pel que fa al lloguer turístic, des de l’Observatori informen que el 69,2% dels lloguers turístics són a pisos o cases senceres, la resta són d’habitacions i un 97,6% estan disponibles durant tot l’any.

Conclusions

El col·lectiu Palma XXI és format per intel·lectuals i estudioses que tenen en comú que són veïns de Palma i veuen que “es perd dia rere dia la identitat de la ciutat”. Per això, s’han agrupat per a la creació d’un nou observatori que pretén “reflexionar i dissenyar el futur de la ciutat, amb una perspectiva històrica i participació ciutadana”.

Dilluns publiquen el primer informe de l’Observatori de la Gentrificació a Palma, un estudi realitzat per Carlota Cabeza, Lluisa Dubon, Jauem Garau, Marc Morell i Climent Picornell mitjançant una sèrie de dades que tenen com a objectiu emmarcar la gentrificació de Palma sota les coordenades d’internacionalització i comercialització turística del mercat immobiliari. L’estudi subratlla que Palma és una plataforma molt important del negoci immobiliari europeu. Segons dades de la Fundació Impulsa, l’activitat immobiliària és la més important en el PIB de la ciutat, un negoci que genera un gran volum de compra, venda i lloguer d’habitatges que es concentra als barris de més interès turístic residencial. Tot plegat comporta, alerten, el desplaçament de les persones que residien a aquests barris i l’arribada de compradors amb un major poder adquisitiu molts dels quals són ciutadans estrangers, cosa que contribueix al fenomen de la gentrificació.