Publicitat
Publicitat

Les dificultats d’enfilar el camí dins l’acadèmia

Els representants del professorat exposen les seves preocupacions

L’escala de categories laborals del Personal Docent i Investigador (PDI) parteix del graó del professor associat. Pujant, trobam l’ajudant, l’ajudant doctor, el contractat doctor interí i el professor contractat doctor. Encara més amunt, trobam el professor titular i, al cim, la figura de catedràtic; ambdues categories només accessibles per la via funcionarial.

Tomeu Sales començà a impartir classes a la UIB com a professor associat, tot i que des del 2014 exerceix de professor ajudant doctor. Si Sales vol optar a una plaça de professor titular, explica que haurà d’acreditar, com a mínim, 300 hores de docència -5 o 6 assignatures, només comptant les hores lectives. També cal acreditar almenys una desena de publicacions, un treball d’investigació i bones qualificacions. El procés pel qual es decideix si una persona pot presentar-se a concurs pot durar fins un any sencer. D’altra banda, “per arribar al final d’aquest viacrucis, cal haver passat un període de precarietat i inseguretat total i absoluta”, es queixa Sales, i destaca que, tot i les dificultats, quan treballava de professor d’institut cobrava entre un 40% i un 50% més del que cobra com a professor d’universitat. “Sembla que tothom ha passat per aquesta via i que, per tant, sigui aquest el ritual de pas, però no deixa de ser una situació de màxima vulnerabilitat”, conclou. Amb tot, el cas de Salas no és aïllat. Els professors de la seva condició han d’haver estat abans professors ajudants o associats, la remuneració dels quals assegura que és “terrible”. Fins i tot els dos aspirants a rector coincideixen en aquest punt: “la figura d’associat és molt important”, declara el fins ara rector Llorenç Huguet, si bé reconeix que “estan mal pagats”. “Cal tenir en compte que un associat té una altra ocupació i moltes vegades acudeix a la universitat no tant pensant en un sobresou, sinó potser per vocació, si bé el compromís és demanar un increment salarial”, diu Huguet.

Precarietat

Per Rosa Miró, representant del PDI laboral de CCOO, “és paradoxal que la universitat pública de l’Estat dipositi l’esperança del canvi i la investigació en professionals que per vincular-se a l’acadèmia ho han de fer a través d’unes vies d’accés tan precàries”. Segons Francina Orfila, presidenta del comitè d’empresa del PDI laboral de l’STEI, els funcionaris, amb relació a altres funcionaris no universitaris, estan “mal pagats”, malgrat que segur que “fan un munt d’hores de feina”. Amb tot, “els laborals cobram menys”, es lamenta Orfila. Les institucions diuen que s’ha fet un gran esforç per igualar els laborals i els funcionaris, mentre que Orfila ho nega. Malgrat les desigualtats, recalca que “se’ns avalua segons el mateix criteri”.

Guillem Pons, representant dels funcionaris del PDI, també admet que hi ha un “tap” per entrar a la funció pública o per promocionar d’aquesta figura a la de catedràtic”, i es queixa que la taxa de reposició sigui “tan baixa”. Els funcionaris cobren un salari base no gaire elevat, al qual s’han d’afegir complements (sexennis, de docència o d’excel·lència, entre d’altres), si bé es produeixen problemes de consolidació -o pèrdues- d’aquests quan es revisen les condicions cada cinc anys. D’altra banda, Pons, quant al professor universitari, considera que “no és just que uns funcionaris cobrin la carrera professional i no els altres”.