Publicitat
Publicitat

ATALAIANT DES DE L'ESPAI

El bosc habitat

Com s’escampaven els rotlos de sitja dins l’alzinar per la fabricació de carbó

Caminant pel bosc, dins d’un alzinar, és molt probable que tard o prest us topeu amb un rotlo de sitja per fer carbó. Així, fa uns dies, passejant per la mola de na Ferrana, entre Esporles i Puigpunyent, vaig sentir curiositat per esbrinar si els rotlos que anàs trobant seguirien algun patró de localització.

Amb un mapa topogràfic i la brúixola vaig marcar uns transsectes amb l’objectiu de pentinar el redol. Cada cop que topava un rotlo de sitja, marcava la seva posició amb l’ajut d’un GPS. Malgrat que, originàriament, una xarxa de petits tiranys cosia els rotlos, actualment molts han desaparegut, si bé alguns encara es poden intuir. En tot cas, caminar per dins l’alzinar no va resultar especialment dificultós, atès que el sotabosc no és gaire espès.

Així, dins d’una superfície d’unes 32 ha, vaig localitzar un total de 19 rotlos. Si anam a la figura 1 els podem veure representats per punts de color vermell. La passa següent consistiria a estimar quina superfície d’alzinar podia tenir assignat cada rotlo. En certa manera, cada rotlo requerirà un “espai vital” suficient per poder generar un rendiment econòmic a les parts i a la vegada gestionar l’alzinar de manera sostenible, establint un sistema de rotació tallant llenya d’un sector i deixant-ne reposar d’altres, assegurant-ne la regeneració.

Per calcular “l’espai vital” de cada rotlo, he utilitzat una tècnica anomenada polígons de Thiessen o de Voronoi que, en lloc de definir, explicaré amb un exemple: Imaginem que un carboner ha de tallar llenya d’una alzina per fer carbó al seu rotlo i l’única condició per poder fer-ho és que la distància que separa l’alzina del seu rotlo ha de ser menor o igual que la distància que separa aquesta mateixa alzina de qualsevol altre rotlo. En cas contrari, l’alzina quedarà assignada a un altre rotlo –aquell situat a una distància menor.

Amb aquesta premissa és possible generar un conjunt de polígons –un per cada rotlo– basat en un criteri de proximitat i que dibuixaran els corresponents “espais vitals”. En qualsevol cas, la metodologia parteix des d’una assumpció basada en criteris de proximitat que no necessàriament havia de ser així; es podrien plantejar altres distribucions. Per tancar l’àmbit d’estudi, aprofitarem el límit natural imposat pels penya-segats a ponent i a llebeig i per la partió entre Esporles i Puigpunyent a llevant.

A la figura 1 podem observar els polígons generats per cada rotlo, la superfície mitjana és de 17.042 m2, amb una superfície mínima de 9.665 m2 i màxima de 30.061 m2. No tenc la seguretat absoluta d’haver localitzat tots els rotlos i, per tant, l’existència d’algun rotlo que no hagués trobat modificaria els càlculs anteriors. En tot cas, l’objectiu d’aquest exercici cartogràfic es limita a una primera aproximació a la distribució dels rotlos de sitja d’una part de la mola de na Ferrana per, més endavant, comparar-la amb la d’altres alzinars.

La figura 1 està dividida en dues parts, en funció de la cartografia base: a l’esquerra tenim una fotografia aèria de 1984, mentre que a la dreta una de 2015. Si observam la distribució i densitat de l’alzinar entre les dues fotografies, semblaria que, durant els 30 anys que separen les imatges, s’han obert algunes clarianes a una part de l’alzinar, concretament a l’àrea més pròxima a la partió entre Esporles i Puigpunyent i que coincidiria amb el vessant de solana. Per confirmar aquesta percepció i, si escau, quantificar la pèrdua d’alzinar, ens podríem ajudar d’imatges de satèl·lit.

Per acabar, en visitar l’alzinar, provau de fer-ho amb calma. Gratau les capes que ens brinda com si fos un palimpsest, veureu que no fa gaire fou un bosc habitat i amb una mica de sort sentireu els cops de destral dels carboners.