Publicitat
Publicitat

LA RAMADERIA, A EXAMEN

“Per què als hotels no despatxen llet de les Illes?”

No hi ha capacitat de comercialitzar la local per a autoconsum

La Unió de Petits Agricultors (UPA) representa i assessora la majoria d’explotacions ramaderes vacunes balears i té la seva delegació a Campos. Des d’aquest sindicat agrari, es creu que no es pot culpar l’actual Govern autonòmic de la mala situació que viu el camp actualment i la ramaderia vacuna en particular. “El retard a liquidar la PAC ha estat un problema de programa informàtic, en l’àmbit de l’Estat, i aquí l’Executiu ha habilitat una línia d’ajudes per la sequera, cosa que no han tingut a Almeria o Múrcia, on ha plogut menys”, opinen els dirigents d’UPA-Balears.

“Alguna cosa falla”

Si a les Illes es produeix un 8% de la llet que es consumeix, i el mercat no és capaç d’absorbir-lo, “és que alguna cosa falla”. La gerent executiva d’UPA-Balears, Joana Mascaró, en té la solució a mode de pregunta: “Per què als hotels no serveixen llet de les Illes”. El vicepresident del sindicat, Xisco Mascaró, creu que “servir excedents de la Península els deu resultar més barat”.

Fòrum Agroalimentari

Aquest passat dia 3 de maig, en el transcurs del Fòrum Agroalimentari de Madrid, Joana Mascaró demanà a la direcció de la cadena Mercadona per què no oferia llet de marca mallorquina als seus clients mallorquins: “La resposta fou que no tenia constància que no en tinguessin” a les seves prestatgeries. Curiosament, Mercadona té a Campos el seu supermercat al lloc on hi hagué la central lletera Blahi, a la carretera de Llucmajor.

Des d’UPA opinen que la situació a foravila s’agreujarà si avança l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP, en sigles angleses) entre la Unió Europea i els Estats Units. A Alemanya els pagesos ja estan en peu de guerra i a França es preparen mobilitzacions. “Aquí ens exigeixen qualitat i control. I quines garanties tenim els consumidors mallorquins del control dels productes que vénen de fora?”, es demana UPA. “Cada més es controlen les vaques, cada dia la llet... i ens omplen els supermercats de carns hormonades que arriben de Nova Zelanda i d’altres indrets del món”, recorda Xisco Mascaró. “Manca canviar la consciència social i modificar alguns hàbits de consum si volem salvar el nostre camp”, s’apunta des de la gerència d’UPA.

L’Associació Balear Frisona també opina que “els hotelers no han mogut ni un dit per ajudar el sector primari”. Sebastià Sagreres, vicepresident de l’entitat, ho té clar, referint-se “a tots els governs passats i presents”. “Pagarem haver donat l’esquena a foravila”, sentencia.

AGAMA no és capaç de vendre la producció de llet de les Illes. Si les poques vaqueries locals que queden, i que no arriben a la trentena, generen un volum entorn dels 18 milions de litres anuals, que es destinen a llet liquida i derivats, i no hi ha capacitat de comercialitzar-la per autoconsum, amb més de 12.000.000 de turistes que ens visiten, “alguna cosa no quadra”. Miquel Vanrell, vocal de l’Associació de Raça Frisona, i un dels principals productors de Balears, està segur que, “només servint llet nostra en el berenar del matí als establiments hotelers, la producció que generen les poques vaqueries que sobrevivim es despatxaria”.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 27/05/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT