EnòlegDimarts passat, concretament dia 19 de juliol, vaig assistir a un dels actes més interessants i que, desafortunadament, sol passar desapercebut per molts amants del vi. Es tracta de la mostra de vi casolà que es du a terme a la vila de Binissalem i que organitza la confraria de tastavins del poble, anomenada Enofles de la parra. Enguany ja han celebrat la tretzena edició demostrant bona feina, constància i esforç en pro de potenciar la cultura del vi, i en aquest cas de donar visibilitat i projecció a tota aquella gent que elabora vi a casa seva i que gasta molt de temps i doblers per poder tenir vi per a la família i els amics durant tot l’any. És una trobada entranyable, plena de bon humor, per tastar bons vins i menjar una mica de pa amb oli, xerrar amb els productors i poder recordar el significat de paraules com passió, il·lusió, honestedat, humilitat i sinceritat.
Hi havia vinaters de Binissalem, Biniali, Pollença, Alcúdia, Felanitx, Manacor, Montuïri i Sencelles, que presentaren vins fets amb varietats autoritzades, tant locals com foranes, fins a varietats no autoritzades com el valent negre, la marcelan i la garnatxa; botelles de tots colors i mides, sense etiqueta o amb etiquetes dissenyades i aferrades pels mateixos elaboradors, taps xerecs i bons taps amb marcatge personalitzat; en definitiva, una trobada esplèndida de la qual gaudírem unes 300 persones al parc de la Rectoria de Binissalem.
Quan vivíem a la societat agrícola de què parlava diumenge passat, hi havia molta gent que tenia un petita vinya i que elaborava el vi per tenir-ne tot l’any; segurament no era tan essencial com les matances, però sí que era un aspecte ben important i que solia ajuntar diverses famílies per fer el vi i després repartir-lo. Durant aquesta travessia de convertir-nos en ‘urbanites’, les petites vinyes han anat desapareixent. Quan els pares es feien majors o morien, la vinya era arrabassada, perquè era molta la feina que s’havia de fer i molts pensaven que en el mercat es podia comprar vi i que de ben segur seria més bo que el que feia l’estimat pare. A més d’anar caient la producció de vi casolà, durant uns anys també es va menysprear i desprestigiar; al llarg de la meva vida, n’he begut de picats, forts o amb alguna alteració, però la majoria tenen un bon bevent, i n’hi ha alguns que són extraordinaris. Però així com amb les matances es considera que són millors les sobrassades de casa que les industrials, amb el vi aquesta percepció era, i continua sent, més aviat el contrari.
A finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, la confraria de tastavins de Manacor va dur a terme una trobada de vins mallorquins amb productors d’altres zones de l’Estat. Es feien xerrades, tasts i un concurs que estava obert als productors de vins casolans de casa nostra; els seus vins eren tastats per professionals del sector i es donaven premis als millors blancs, rosats i negres. Fou una encertada iniciativa que va donar una gran visibilitat als productors de vins casolans i, sobretot, va dignificar la seva feina i els vins fets a casa. L’intercanvi de coneixements, la crítica constructiva dels experts i establir amistats entre productors casolans i cellerers professionals fou essencial perquè s’animàs l’ambient vitícola i provocà que alguns d’aquells jovençans al cap d’uns anys emprenguessin l’aventura de muntar celler, i actualment són vitivinicultors coneguts i ben reconeguts com Miquel Gelabert, Toni Gelabert i Can Majoral.
Tal com va passar fa un quart de segle, estic convençut que alguns d’aquests valents, que dimarts ens donaven a tastar els seus vins, d’aquí a unes dècades estaran al capdavant d’un celler que vendrà vi mallorquí per tot el món. Per això i per retre un petit homenatge a la gran feina que fan, us anomèn tots els participants d’aquesta tretzena edició de vi casolà: Toni Moyà amb A Ull, Tomeu Sastre amb Ca’n Passim, la gent de Vins Dilluns, Bartomeu Cifre amb Borrassa, Pau Ferragut amb Es Molinet, Toni Bibiloni amb Sa Moleta, Jaume Adrover amb Vi Sa Mola, Javier González amb Sociedad Gastronómica Es Grumets, Martí Verd i Pep Rodríguez amb Saó, Pep Lluís Escandell amb Vi Ull Bi, Toni Llinàs amb Can Moragues, Pedro Cerdà amb Can Poetó, Bartomeu Barceló amb Vi de Ca’n Grau, Jaume Canut amb VI de sa Trepitjada, Jaume Batle amb vi Jaume Batle, Guillem Salas amb Vi Nostrum i Llorenç Ramis amb Vi Ramis i Ramis.
Vi recomanat
Llàgrimes blanques 2014 celler Can Coleto (Petra)
Miquel Jaume prové, com molts mallorquins, d’una família que sempre havia fet vi casolà per a consum propi i que no només no va perdre aquest bon costum, sinó que va decidir, ara ja fa un bon grapat d’anys, emprendre la construcció d’un celler a la finca ses Ferritges de Petra. Hi va plantar més vinya, va elaborar vins amb saviesa i bona maquinària i els va vendre. Aquest és un Chardonnay fermentat en bóta premiat fa ben poc amb una medalla d’or a la Guia Vinum Nature. Fruita madura, sensacions de plàtan, préssec i notes torrefactes. T’omple la boca, fresc, afruitat i ben adequat per passar aquests dies tan calorosos.
