Quan Rodríguez regulà el ‘table dance’
El paper de l’exdiputat del PP en l’aprovació de la Llei de llicències d’activitats de Balears de l’any 2006
Palma“No podem posar traves al futur del desenvolupament de la comunitat balear, no podem tancar-nos en legislacions com l’actual, que regula aquest camp, complexa i dispersa, que representa una sagnia econòmica i d’allargament innecessari en la durada dels procediments per l’excessiva burocràcia que comporta”. Aquestes eren les paraules de José María Rodríguez en la sessió plenària del Parlament del 27 de juny del 2006. Era conseller d’Interior i es debatia el projecte de llei del règim jurídic de les llicències d’activitats, en un ple no exempt de polèmica.
Una jove Francina Armengol demanava davant la cambra la nul·litat del ple perquè s’havia constituït sense haver-se debatut a la mesa del Parlament el recurs de reconsideració. La socialista Patricia Abascal coincidia amb la presidenta actual del Govern: “Ens trobam davant el primer ple il·legal d’aquesta cambra des que començà la història de la nostra autonomia, i la primera llei que entra en aquesta sessió irregular és la de llicències d’activitats”. Segons el PSIB, no era casualitat, pels “forts interessos econòmics de l’empresariat vinculat al PP i per negocis de dubtosa moralitat”. Abascal apuntava que un dels inconvenients del projecte de llei era la reiteració del ‘sistema Rodríguez’. I quin és? Treure responsabilitats de la seva conselleria per assumir-les, sobretot en aquest cas, els ajuntaments”. A partir de l’aprovació de la llei, els ajuntaments de més de 15.000 habitants podrien gestionar la tramitació de les llicències per a activitats.
Pressionat pel sector
“La llei és dèbil amb qui dispara coets i bengales i, no obstant això, és dura amb qui per un moment determinat es bota el guió establert”, remarcava la socialista. “Vostè, senyor Rodríguez, a través d’aquesta llei, fa una passa endavant en la regulació de la prostitució, perquè li dóna cobertura legal i fa costat a la posició dels empresaris de locals d’oci nocturn, que per alguna cosa són el quart o cinquè sector econòmic d’aquesta comunitat”, assegurava. El grup socialista criticava que la nova legislació permetia en certa manera la regulació del table dance, peep show i cabines de vídeo. “Vostè es veia pressionat pel sector empresarial, però no només amb aquest tema, també amb el d’aquest tipus d’activitats”, afegia Abascal.
El popular es defensava dient: “Jo vénc aquí a defensar la bondat del projecte de llei”. Rodríguez contestava als socialistes dient que la nova llei “establia un control efectiu mitjantçant la inspecció de les activitats, eliminant la subrogació i, a més, regulant l’obligació d’actualitzar les llicències transcorreguts uns anys”. Un projecte que titllava de “descentralitzador” perquè acostava, segons ell, la gestió de les llicències als ciutadans, a través dels consistoris. “Per aquesta llei no promocionaré res, en qualsevol cas la meva pretensió és donar més seguretat”, explicava el popular. Rodríguez afirmava que no el pressionava cap empresari i que actuava en benefici de l’interès públic. “Si crec que s’ha de fer una cosa, la faig, i si no, no”, asseverava.
En el mateix ple, el diputat Miquel Ramon, del grup parlamentari Esquerra Unida i Els Verds, es mostrava sorprès per la regulació tan precisa d’espectacles eròtics que proposava el PP, en especial del table dance. “M’ha estranyat aquesta regulació tan concreta”, deia.
Dia 3 d’octubre es reprenia al Parlament el debat pel projecte de llei. Rodríguez insistia que era “un text innovador”. Aquest pic, Antoni Diéguez parlava en nom del PSOE i atacava punts clau de la proposta del PP. “És una llei que incentiva i protegeix la prostitució, perquè regularitza els establiments dedicats de manera directa o indirecta a la prostitució”, assegurava. El socialista criticava la regulació de llicències per als locals d’oci nocturn. “El tema no és intranscendent; o sigui, ficar-hi aquest tipus d’establiments, classificar-los en un annex com a establiments que poden tenir una llicència específica per a aquest tipus d’activitats, significa introduir, de manera ja legal i regular, el que és la prostitució aquí; que jo no dic que s’hagi de fer així o no s’hagi de fer així, però el que crec és que un tema d’aquesta importància hauria de tenir un debat públic específic; és a dir, que cada grup polític s’hi posicionàs”, digué Díeguez.
Els majors de 16 anys
Els socialistes criticaven també la possibilitat que els majors de 16 anys poguessin estar en establiments on es venien begudes alcohòliques en companyia de majors de 18 anys. Cridava l’atenció a Diéguez que en la primera redacció de l’avantprojecte això no era així. El PP preveia inicialment que només a partir de 18 anys es podria entrar en sales de festes i similars. “Segons hem vist en els mitjans de comunicació, es diu que després de la telefonada d’un empresari es canvia el sistema i es passa a autoritzar als menors de 18 anys que entrin en locals, ja dic, on es donen begudes alcohòliques”, apuntava el diputat.
El popular Gaspar Oliver sortia al contraatac. “Aquesta llei no regularitza els espectacles eròtics, no els regularitza”, es defensà. Afirmava: “N’és una classificació, però no legalitza ni regula aquests locals, sinó que regula les activitats i regula què hi ha d’haver dins l’expedient perquè els ajuntaments o els consells, en aquest cas, puguin aprovar-ne la llicència d’activitat i d’establiment”.
L’estira-i-arronsa continuà a la cambra. Diéguez responia així: “Els ho llegiré i veuran quines instal·lacions són les que es regulen i com: table dance : establiments públics fixos independents que ofereixen al públic un espectacle consistent en exhibicions i balls de caràcter eròtic damunt taules de ball, amb barres, acompanyat de música per mitjans mecànics o electrònics. Aquí sí que es parla de taules de ball, barres i mitjans mecànics o electrònics; també de ball. Entre els seus serveis -atès que han de prestar-se una sèrie de serveis que efectivament no se’ns detalla quins són, però sí que se’ns diu que n’hi ha d’haver-, s’inclou també el de begudes per als assistents i s’exclou el ball amb participació del públic. Això no són instal·lacions, aquests són serveis que es regulen”.
En aquest ple s’aprovà la LIei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat, i posteriorment s’hi ha incorporat més normativa en aquest sentit.
