Publicitat
Publicitat

Robin Hood canvia l’arc de fletxes pel Big Data

Un estudi sobre sistemes complexos de l’IFISC demostra que és possible una redistribució econòmica més homogènia dins les ciutats introduint petits canvis d’hàbits en els usuaris

Les ciutats generen, per si mateixes, unes xarxes complexes de negocis, habitatges, serveis, despeses, compres i vendes, a més de sofisticats sistemes de mobilitat i d’interacció entre els diferents ciutadans que les componen. Els darrers anys, aquestes xarxes, sistemes i altres fenòmens col·lectius i emergents han anat adquirint les seves pròpies dinàmiques i han generat un volum ingent de dades, que molt recentment els científics han començat a estudiar, per tal de saber com interactuen entre si i avaluar-ne possibles aplicacions. La comprensió bàsica d’aquests sistemes prové de diverses disciplines científiques: física estadística, mètodes computacionals, mecànica quàntica, teoria de la informació, xarxes complexes, anàlisi de dades grans i teoria de sistemes dinàmics, que alhora engloben l’estudi de la dinàmica no lineal, el caos i l’efecte de les fluctuacions.

Això és una part del que fan a l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC), un centre mixt del CSIC i la UIB que ara fa un any va començar a aprofundir en l’estudi de les xarxes urbanes i més concretament en les despeses que els seus ciutadans -analitzats globalment i sempre de manera anònima- fan amb les seves targetes de crèdit. Es tractava, però, de fer encara una passa més i comprovar si es podien homogeneïtzar els ingressos aconseguits pels negocis dins una mateixa ciutat canviant els hàbits dels usuaris per acabar generant així una uniformitat de despeses en els comerços i negocis. D’alguna manera, l’estudi de l’IFISC proposava substituir l’arc de fletxes que feia servir Robin Hood per un mètode més científic que aconseguís una redistribució d’oportunitats econòmiques a les ciutats de Barcelona i Madrid mitjançant l’ús de dades massives.

Per desenvolupar aquest innovador projecte, els físics de l’IFISC han treballat conjuntament amb altres investigadors de dos centres de recerca francesos, l’IRSTEA i el CNRS, amb la col·laboració de l’entitat BBVA, que ha permès l’anàlisi de dades de més de 150.000 usuaris anònims i de 95.000 negocis de Barcelona i Madrid. Creuant totes aquestes dades, els investigadors varen caracteritzar la riquesa dels diferents barris de les ciutats mesurant tant les despeses que realitzen els veïns com els ingressos derivats de l’activitat comercial que s’hi localitza. Els científics varen aconseguir crear un mapa en el qual s’aprecien desigualtats econòmiques que, en el cas de Barcelona, demostren que hi ha barris cinc vegades més rics que d’altres.

José Javier Ramasco és un dels investigadors principals d’aquest estudi, que s’ha elaborat amb finançament europeu i s’ha publicat recentment a la revista científica Applied Network Science. Explica que, tot i la seva dimensió internacional, la idea del projecte va sorgir dins les oficines de l’IFISC, centre on els investigadors ja treballaven, des de feia temps, en l’anàlisi de l’ús de les targetes de crèdit en relació amb la mobilitat i el transport a les grans ciutats. “Generalment feim anàlisis gràcies al processament de dades del Twitter i de telèfons mòbils amb geolocalització, però les dades facilitades pel BBVA ens varen donar un valor afegit que de moment no teníem sobre mobilitat i despesa aportada pels usuaris, també per gènere i edat, que implicava molta informació sobre un flux de diners en moviment dins les ciutats”, argumenta Ramasco.

La gran pregunta a resoldre era si aquest flux de diners, distribuït irregularment i concentrat en determinades zones de les ciutats, es podria repartir de manera més homogènia per tots els barris. I, més encara, com aconseguir aquesta uniformització? “No es tractava que tots els negocis haguessin de guanyar exactament el mateix, perquè nosaltres no som Robin Hood -somriu Ramasco-, sinó de veure si podíem aplicar l’efecte Robin Hood”, que a l’estudi apareix quan es proposa modificar aquests enllaços; o sigui, demanar al consumidor que canviï el seu establiment de consum habitual per un de característiques similars però localitzat en un altre barri. Utilitzant regles senzilles, com que la distància de la llar del consumidor a un negoci no ha de créixer amb el canvi proposat, s’aconsegueix que els barris més pobres vegin el nivell de riquesa augmentat a costa d’una menor despesa als barris rics dels ciutadans, tal com passava en les aventures del famós personatge anglès de l’edat mitjana.

Resultats “sorprenents”

Els investigadors de l’IFISC varen arribar a conclusions que no esperaven. Fent servir el mètode d’anàlisi abans descrit, varen descobrir que es pot arribar a reduir la desigualtat entre barris un 80% canviant únicament el 5% de les transaccions. És a dir, l’efecte global és molt important només amb un petit canvi d’hàbits per part dels compradors, demanant-los que vagin a comprar a altres zones de la ciutat. Ramasco admet que aquests resultats “ens varen sorprendre a nosaltres mateixos, perquè al principi pensàvem que hauríem de canviar mitja ciutat. Doncs no!, amb un petit canvi n’hi ha prou quan selecciones bé les compres; basta redirigir el 5% a un altre lloc perquè la ciutat quedi uniforme respecte dels ingressos de negoci en cada àrea. Redistribuir la riquesa per barris sembla, doncs, relativament senzill”. Un cop resolta la qüestió, calia plantejar-se com convèncer els ciutadans per canviar d’hàbits. En aquest sentit, Ramasco apunta que la solució no era només homogeneïtzar les despeses, sinó reduir els desplaçaments i potenciar les transaccions dels usuaris als barris en què tenen l’habitatge habitual.

Les dades facilitades pel BBVA només eren transaccions fetes a través de diverses entitats bancàries realitzades a Barcelona i Madrid i amb targetes de crèdit anònimes, en cap cas associades a identitats de persones. Els resultats s’han estudiat per codis postals i no per carrers, tot i que, lògicament, hi ha centres comercials de l’extraradi que concentren moltes transaccions, però també hi ha zones del centre especialment ‘riques’, com la del passeig de Gràcia de Barcelona o el carrer Serrano de Madrid. “Canviant de joieria, d’un barri a un altre, ja obtindrem resultats òptims; no cal deixar de comprar per aconseguir una homogeneïtzació de les despeses dins les ciutats”, hi insisteix Ramasco.

Aplicacions del projecte

Un estudi tan innovador com aquest dispara la imaginació i acumula més i més qüestions. Per exemple: seria possible dur-lo a la pràctica o només queda en un vessant teòric? En aquest sentit, Ramasco creu que per implementar-lo caldria un interès col·laboratiu d’alguna institució o administració. Apunta que, mitjançant el desenvolupament d’una app, es podria assessorar els consumidors amb l’objectiu que coneguessin nous establiments que alhora comportassin rutines de consum més “socials”, espacialment més “sostenibles” i amb major “igualtat d’oportunitats” per als habitants de zones en declivi. En realitat, però, els bancs ja fan servir aquestes dades per saber si en un indret és interessant o rendible instal·lar-hi un negoci.

Una darrera pregunta: l’experiment és aplicable a una ciutat com Palma? Ramasco creu que “sens dubte que sí, si es disposa de dades”, matisa. En el projecte només es varen analitzar ciutats grans de més de dos milions de persones, Barcelona i Madrid; per cert, amb resultats semblants, tret d’algunes particularitats relacionades amb les seves pròpies zones de concentració de negocis, afegeix el físic de l’IFISC. Ramasco opina que, amb vista al futur, “seria interessant observar si hi ha més diferències entre distintes ciutats. Nosaltres només treballam amb comportaments col·lectius, però amb les dades a la mà se’n podria fer usos molt més sofisticats, per exemple estudis de zones turístiques, evolució del patró de comportament de la gent procedent de l’estranger, residents, i altres coses per explorar”. D’altra banda, la fi dels roaming a la Unió Europea obre un ventall nou de possibilitats en l’anàlisi de dades que es generen a través dels telèfons mòbils. “Es podran veure moltes coses de mobilitat a Europa que no sabíem perquè fins ara les dades quedaven delimitades a les zones wi-fi dels hotels”, explica Ramasco sobre aquest tema.

L’investigador de l’IFISC conclou amb contundència dient que el Big Data suposa “una gran revolució”. Ho argumenta dient que “tots els estudis de mobilitat, transport, transaccions econòmiques i interaccions socials es feien només a través d’enquestes, amb resultats molt pobres. Disposar de dades massives, saber com actuen els usuaris i com es mouen implicarà una altra manera de treballar i mesurar la demanda, gairebé en temps real, que ens permetrà conèixer els sistemes de xarxes de manera molt més exacta”.

L’ANGLÈS NORD-AMERICÀ, PER SOBRE DEL BRITÀNIC

Un altre estudi de l’IFISC, en aquest cas en col·laboració amb en el departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica de la UIB, ha analitzat la distribució espacial i temporal de les variants britàniques i americanes de l'anglès. Es varen prendre com a base per a l’estudi més de 30 milions de tuits geolocalitzats, útils per examinar la distribució espacial, i la base de dades de Google Books, a fi d'observar-ne l'evolució temporal. Els resultats indiquen que en vint-i-tres de trenta països analitzats s’utilitza més l'anglès americà que el britànic. Fins i tot als països amb un major nombre de tuits que empren la norma ortogràfica britànica, el vocabulari utilitzat prové de la variant nord-americana. Únicament al Regne Unit i a Irlanda l'ús de l'anglès britànic domina tant l'ortografia com el vocabulari. En el cas de l'evolució temporal, es pot observar que les obres publicades per editorials tant britàniques com nord-americanes també han sofert aquest procés d’americanització. L'estudi, publicat a la revista Computation and Language, constitueix un altre exemple de la utilització de dades massives, en aquest cas per analitzar i caracteritzar la manera com les llengües evolucionen en l'espai i el temps tant en un registre formal com col·loquial.