POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Balears 29/04/2017

Rajoy impulsà 62 mesures contra el català el 2016

El tercer informe anual de la Plataforma per la Llengua analitza tota la normativa aprovada al BOE

Jaume Vinyas
3 min
Tot i estar en funcions durant gairebé la totalitat de l’any i, per tant, amb l’activitat legislativa sota mínims, el govern de Mariano Rajoy va aprovar 62 normatives que discriminen el català a les Balears, Catalunya, el País Valencià i l’Aragó.

PalmaEl govern estatal va aprovar, al llarg de 2016, un total de 62 normatives que imposen el castellà a les comunitats autònomes on el català és la llengua pròpia, com les Balears, Catalunya i el País Valencià. L’estudi també inclou l’Aragó, on el català va recuperar la seva denominació després d’haver estat batejada, oficialment, uns anys, Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental (LAPAO). Justament, la fi d’aquesta polèmica denominació és una de les fites positives que destaca el tercer informe anual de la Plataforma per la Llengua, que remarca que la caiguda dels governs autonòmics del PP a Balears, Aragó i País Valencià, després de les eleccions autonòmiques de 2015, ha suposat petits avenços, com la previsió de reobertura de la televisió pública valenciana i la recuperació del requisit del català per treballar a la funció pública de l’Arxipèlag. L’informe subratlla, precisament, la tasca de l’Executiu sorgit dels Acords pel Canvi en favor del català.

En tots els àmbits

L’informe conclou que, al contrari del que propaga cert discurs oficialista, el govern espanyol “no considera que les seves diferents comunitats lingüístiques i els seus ciutadans siguin dipositaris de la mateixa dignitat”. En aquest sentit, determina que “la infraestructura legal espanyola, quant a la llengua, recorda la dels règims colonials”. Aquest “supremacisme monolingüista en favor del castellà” és “omnipresent” i “impregna els cossos funcionarials, les classes dominants i els dirigents polítics de l’Estat”, afirmen els autors de l’estudi. En aquest sentit, indiquen que, tot i que el govern espanyol ha estat en funcions (i, per tant, la seva acció legislativa és més limitada), l’any 2016 va aprovar fins a 62 normes impositives del castellà, sense cap contrapartida equivalent per a les altres llengües de l’Estat.

Durant els deu mesos de govern en funcions i els dos de govern ple, l’Administració general de l’Estat va publicar al BOE fins a 62 documents que preveuen l’obligatorietat del castellà en qüestions tan diferents com l’ensenyament, l’etiquetatge, la sol·licitud de beques i la documentació esportiva. D’aquests documents, 16 obliguen directament les empreses, especialment en l’àmbit de la documentació i l’etiquetatge.

L’estudi cita una multitud de reials decrets, ordres i acords que imposen el castellà en la documentació i la informació que han d’acompanyar diferents productes i obliguen els diferents actors (els fabricants, els importadors, els distribuïdors) a comprovar que hi sigui. Els productes regulats són molt diversos, des dels recipients a pressió fins als aparells i sistemes de protecció del proveïment de vehicles, els manuals de les motos nàutiques i les embarcacions esportives, o els envasos per a la farina, les sèmoles i les olives de taula. L’Administració de l’Estat també imposa que el contracte marc de les empreses gasistes sigui en castellà i les obliga a comunicar-s’hi en aquest idioma, que serà igualment la llengua d’arbitratge entre elles. Curiosament, assenyalen, sí que se’ls permet validar una versió de les seves normes de gestió en anglès o portuguès, però no pas en català. Així doncs, conclouen, “la visió hegemonista del castellà s’imposa en el món privat, contràriament als discursos que sovint es promouen, segons els quals el castellà s’estén (o s’ha estès) per pura inèrcia i la demanda de la incorporació del català al món privat seria una imposició intolerable i discriminatòria”.

Alguns dels àmbits professionals en què el govern espanyol ha imposat exclusivament el castellà són el ferroviari, el dels jutges, el dels transportistes d’animals i el del mercat de valors.

Discriminació en alta mar i a terra

Tot i així, els autors de l’estudi consideren que “el preocupant monooficialisme militant en el pla estatal no és el més greu de tot”. “Encara ho és més”, asseguren, “que l’Administració general de l’Estat transporti aquest monooficialisme castellanista als àmbits de decisió que té en els territoris de llengua catalana”. Destaquen que, durant el govern en funcions, es publicà al BOE que “els responsables d’operacions dels ports balears de Palma, Alcúdia, Maó i Eivissa hauran d’acreditar el coneixement de castellà i anglès”, sense cap més requisit lingüístic. A més, “les empreses que vulguin optar a prestar el servei de remolcada en aquests ports hauran d’acreditar que el patró o capità del remolcador té un nivell suficient de llengua castellana per relacionar-se amb l’autoritat portuària local”, de manera que ignora de nou el català.

Després d’analitzar aquesta sèrie de casos, alguns de petits, altres de desapercebuts, tots ells significatius, l’estudi conclou que “no sorprèn que un reial decret delimiti com a tasca del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports la difusió, entre altres coses, de la “cultura en espanyol”.

stats