Prostitució i salut: rompent estereotips

PalmaLes dones que exerceixen la prostitució continuen sent un col·lectiu molt estigmatitzat i la percepció social de la seva salut està basada, sovint, en prejudicis i estereotips. “Històricament, hi havia la idea que eren un sac de malalties i infeccions, i a vegades les havíem de cuidar no per tenir cura de la seva salut, sinó per cuidar de la salut dels prostituïdors. Però la realitat és que les dones en situació de prostitució tenen una salut física molt semblant a la de la resta de dones”, assegura Miguel Reyero, ginecòleg de Son Espases i voluntari de Metges del Món Illes Balears. Afegeix que, “encara que no ho sembli, tenen infeccions molt paregudes a les de la resta, segurament perquè utilitzen el preservatiu amb més freqüència del que pensam”.

Reyero defensa que, tot i que en aquest col·lectiu els embarassos no desitjats i les interrupcions de l’embaràs són més freqüents, aquest fet té més a veure amb la seva situació de vulnerabilitat -pobres i majoritàriament immigrants- que no amb el fet d’exercir la prostitució. “A vegades els és difícil negociar amb els prostituïdors l’ús del preservatiu” assevera Maria Jesús Vílchez, comare i presidenta de Metges del Món Illes Balears, per qui la prostitució és una “relació de desigualtat i violència de gènere basada en la submissió i explotació sexual de les dones aprofitant la situació de major vulnerabilitat”. Així mateix, Vílchez recorda que la majoria d’aquestes dones són víctimes d’explotació sexual i denuncia la “vulneració sistemàtica dels drets humans”. “Són les esclaves del segle XXI”, sentencia.

“Tots els estudis que s’han fet demostren, sense excepció, que la salut mental de les dones en situació de prostitució és molt pitjor que en la resta de dones”, apunta Reyero, qui afegeix que “si no s’analitzen les causes de per què estan en aquesta situació, no té sentit analitzar-ne els efectes”.

Així mateix, Vílchez assenyala que tenen el patró del son alterat, “perquè han d’estar disponibles 24 hores al dia; a vegades es passen setmanes sense sortir d’un pis i, per tant, tenen una percepció totalment distorsionada del món, dels seus drets i de les seves necessitats”. “No són ciutadanes de segona, tenen els mateixos drets que la resta”, remarca Reyero.

Barreres d’accés

Metges del Món Illes Balears treballa des de fa més de vint anys en l’atenció a les persones en situació de prostitució: d’una banda, mitjançant el desplaçament a les zones on s’exerceix aquesta activitat, i de l’altra, a través del Centre d’Atenció Sociosanitària a Persones en Situació de Prostitució (CASSPEP), que té a la seva seu.

L’entitat atén a les Balears una mitjana de 1.500 persones en situació de prostitució a l’any. Entre d’altres recursos, se’ls dispensa material preventiu i se’ls realitzen proves ràpides de VIH per afavorir el diagnòstic precoç.

“Som també un centre d’escolta i, si detectam algun problema, les derivam al servei públic; allò que no volem és duplicar serveis”, explica la presidenta de l’associació. Malgrat tot, reconeix que de vegades no volen anar al centre sanitari perquè no els agrada com les tracten o les miren.

“Els professionals de la salut som uns representants més de la societat en què vivim, n’hi ha que entenen la situació i d’altres que les veuen com a ciutadania de segona”, afegeix Reyero. En general, el ginecòleg creu que els recursos públics d’atenció en salut mental són limitats, i encara més per a les persones en situació de prostitució, per a les quals existeixen, segons Reyero, “barreres lingüístiques, culturals i socials”.

La por és un altre dels factors que dificulta l’accés al sistema de salut d’aquest col·lectiu. “Tenen por, sobretot, les persones en situació irregular”, explica Reyero, i assenyala que encara existeix certa reticència a anar a un centre de salut com a conseqüència de la retirada de l’assistència sanitària universal i gratuïta a les persones en situació irregular que el govern de l’Estat va decretar l’any 2012, dret que a les Illes Balears es va recuperar el 2015.

Metges del Món Illes Balears també ofereix formació en salut sexual i reproductiva, sexe segur i planificació familiar a les persones en situació de prostitució. Enguany, per primera vegada han fet que persones ja formades siguin les que repliquin la informació a les seves companyes. “Les hem empoderat perquè donin elles la informació; pensam que el missatge arriba millor; és una mesura molt eficaç”, assegura Vílchez.

Sensibilització social

Vílchez entén que la sensibilització social ha de començar amb la gent jove, “perquè és el futur”. En aquest sentit, enguany han engegat una nova activitat de sensibilització als instituts amb l’objectiu de mostrar als joves la realitat de la desigualtat i la violència de gènere relacionada amb la prostitució. “En aquests tallers veim que des de ben petits es fa patent la discriminació de gènere, falta molta educació en igualtat”, assegura Vílchez. “Es parla fins i tot de retrocés i el que més crida l’atenció és el consum i utilització de prostitució per adolescents o gent molt jove els caps de setmana... Queda molt per fer”, adverteix Reyero.