Publicitat
Publicitat

AUSTERITAT ENS SUPRAMUNICIPAL

Només Mallorca qüestiona el seu propi Consell

La crisi i el discurs predominant per aprimar l'administració fan plantejar-ne l'eliminació

La crisi econòmica i el discurs predominant sobre la necessitat d'aprimar l'administració pública ha provocat que es plantegi l'eliminació d'ajuntaments o que es qüestioni el paper de les diputacions provincials. Els consells insulars també són en el centre de l'huracà d'aquest debat i més d'un els posa com a exemple d'una duplicitat de competències innecessària. Especialment es qüestiona el Consell de Mallorca. Per diferents motius, es percep com una institució sobredimensionada que juga el mateix paper que el Govern. I, a diferència de la resta d'illes -on els consells s'entenen com la solució per evitar una concentració de poder a Mallorca-, la institució mallorquina no se sent com una institució de govern propi.

Els consells neixen amb el mateix autogovern per la necessitat de plasmar la insularitat dins el sistema institucional de la Comunitat Autonòma. Mentre que a Menorca i a Eivissa, i posteriorment a Formentera, les noves institucions encaixen com a 'governs' insulars, com a administracions pròximes davant un govern autonòmic llunyà, que té Palma com a centre de decisió i poder, a Mallorca no és així. Només utilitzat com a contrapoder del Govern de torn, el consell mallorquí té rellevància política.

Aquest paper de contrapoder no s'entén sense l'exlíder d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar. Ella juga un rol determinant en el desenvolupament dels consells insulars perquè, des de la presidència del de Mallorca, fa servir la institució en contraposició als governs als quals donava suport, tant d'esquerres com de dretes. Així és com s'aproven la Llei de consells l'any 2000, amb el Pacte de Progrés de Francesc Antich, i la reforma de l'Estatut el 2007, amb el PP de Jaume Matas, que donen als consells el protagonisme, que ara es qüestiona, dins l'administració autonòmica. Munar aprofita els consegüents traspassos de competències per atorgar al seu consell un caràcter de "govern de Mallorca", que abans no tenia, i que igualment es va perdent una vegada que ella n'abandona la presidència.

Allò cert és que, a diferència de la resta d'illes, el Consell de Mallorca ha tingut pocs defensors polítics. Molt condicionats per la presidència de Munar gràcies als pactes amb PP i els progressistes (PSIB-PSOE i PSM), la resta de partits han semblat no saber què fer amb la institució insular quan han estat els responsables de gestionar-la, conscients que es podia fer ombra a un Govern del mateix color polític. La socialista Francina Armengol va intentar mantenir una certa força institucional heretada de Munar, però la popular Maria Salom hi ha anat renunciant. Les forces nacionalistes, per la seva banda, no arriben a sentir-se còmodes amb el discurs 'insularista' a què obliga el Consell mateix.

Bauzá també

L'actual Govern no amaga la intenció de recentralitzar part d'allò transferit als consells, però a la vegada va alerta de ferir sensibilitats a Menorca, Eivissa o Formentera. El president José Ramón Bauzá ha qüestionat l'existència del Consell de Mallorca i no fa gaire manifestava la intenció de recuperar competències transferides a la institució. De fet, la creació d'una Conselleria d'Afers Socials per "coordinar" la prestació de l'assistència ha estat vista amb aquesta intenció. Així, almenys, ho han interpretat els populars que controlen la institució insular a Mallorca. Però, alhora que parla de recuperar transferències fetes a Mallorca, Bauzá ha anunciat l'imminent traspàs de la promoció turística als consells, una antiga reivindicació des de Menorca i les Pitiüses. Curiosament, la presidenta de Mallorca, Maria Salom, ha estat l'única que ha sortit en públic a dir que renunciava a aquesta transferència.

A hores d'ara, el traspàs de competències als consells encara és incomplet. Es va fent depenent de la conjuntura política i econòmica, però des de fa temps gestionen qüestions importants com l'urbanisme i l'ordenació del territori, carreteres, serveis socials, cultura i patrimoni, o el règim local -supramunicipal-. N'hi ha que permeten el lluïment com a institució (cultura, carreteres), però també que esdevenen de difícil gestió política i social (suport als ajuntaments -plans d'obres i serveis-, assistència social). Amb l'actual crisi econòmica i sense tenir garantit el finançament de les competències, els problemes creixen i el marge de gestió es redueix.

El problema de fons de les institucions insulars, no només de Mallorca, és el finançament. Els consells no disposen pràcticament de recursos propis i depenen de les transferències que els faci el Govern autonòmic i, en menor mesura, el de l'Estat, per poder exercir les seves competències. Al tancament de l'any passat, el deute total de l'Executiu autonòmic amb els consells era de més de 360 milions d'euros. En el cas de Mallorca, d'uns 285 milions -gairebé el pressupost anual de la institució-, de 35 milions en els d'Eivissa i Menorca, cadascun, i de 12 milions en el de Formentera. Si el Govern liquida aquestes quantitats, els consells pràcticament eixuguen el seu deute.

La solució, segons les institucions mateixes, seria un nou sistema de finançament, que no arriba. Tant la Llei de consells de l'any 2000 com l'Estatut del 2007 preveuen una llei de finançament propi que reguli que els consells insulars participin directament dels recursos de finançament de la Comunitat Autònoma. Això no s'ha arribat a legislar i l'entrada en la crisi econòmica ha dificultat qualsevol negociació en aquest sentit. No obstant això, el Govern actual, com l'anterior, ha anunciat la seva intenció de resoldre això. Bauzá s'ha compromès a fer-ho aquest mateix any.

Els problemes de la institució, en part, deriven d'un mal encaix institucional per la seva evolució. Els consells han arribat a adquirir una doble naturalesa jurídica: per una part, com a entitats locals dins l'administració espanyola i, per l'altra, com a institucions de l'administració autonòmica. Aquest doble paper ha estat en moltes ocasions motiu de controvèrsia -inseguretat- jurídica i fa que el vertader marge de maniobra dels consells quedi en ocasions a expenses del suport polític dels governants de torn.

Doble paper

Malgrat els poders que els ha atorgat l'Estatut d'Autonomia, dins l'administració espanyola s'entenen com a entitats locals. Estan obligats a prestar serveis als ajuntaments com a entitat supramunicipal -una via són els coneguts plans d'obres i serveis-, però no tenen capacitat recaptatòria directa sobre els tributs locals. Només en el cas del Consell de Formentera, creat l'any 2007, la institució manté la doble de condició d'ajuntament -únic, i per tant recapta directament els tributs locals- i de consell insular.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT