No som iguals
Basta mirar les dades del Ministeri d’Agricultura per veure-ho
La situació del sector primari canari és diferent de la del balear. Basta un cop d’ull a les dades del Ministeri d’Agricultura per veure-ho. Els costos de producció (fertilitzants, llavors, plantes de viver, energia, fitosanitaris, aliments per al bestiar, despeses de manescals, manteniments de material i edificis...) són brutals a les Balears, 127,5 milions d’euros, que representen un 64% del valor de la producció; a les Canàries, amb 297,2 milions, representen el 38,9% del valor de la producció. La pressió fiscal sobre aquestes activitats és forta a les Balears, amb 19,6 milions, però petita a Canàries, amb 5,8 milions. Aquesta diferència en els costos de producció i en la pressió fiscal és important per tenir una visió dels comptes macroeconòmics de les dues agricultures. Així, mentre que a les Canàries es mantenen vius els sectors més dinàmics, a les Balears es produeix una devastació del sector agrari, agreujat per uns costos enormes i impostos tres vegades majors.
Uns tant i uns altres tan poc
El 2014 la renda agrària balear fou de 37 M i la canària, de 486 M
Per altra banda, l’ajuda pública al sector primari canari multiplica per deu l’ajuda al sector primari balear. El muntant del Programa d’accions específiques per l’allunyament i la insularitat de Canàries (Poseican), l’any 2016 va ser de 274 milions d’euros. Una ajuda desglossada en dos àmbits: l’aprovisionament, que va implicar 84.987.244 €, i els ajuts als productors, que representaren 180.700.530 €. En el mateix període, les ajudes de la PAC a Balears varen ser d’uns 26 milions. Quin és el resultat sobre els pagesos d’aquests diferencials en costos, imposts i ajudes? Un cop més hem d’anar a les dades que el Ministeri té publicades a la web. Si analitzam les dades del 2014, veim que la renda agrària balear -el que queda després de sumar ingressos i subvencions i restar els costos de producció i els imposts- és de 37 milions d’euros. A les Canàries, en canvi, la renda agrària del 2014 va ser de 486 milions.
Activitats no agràries
O s’ha de produir a pèrdues o amb uns marges mínims
El drama balear és que produir ha esdevingut molt costós, els preus estan per davall les mitjanes estatals i les subvencions tenen un pes baix. En conseqüència, o s’ha de produir a pèrdues o amb uns marges mínims, que qualsevol contratemps inesperat evapora. Tan sols els sobreesforços de treball, reduint les despeses de reposició i inversió al mínim, permeten sobreviure els pagesos en els sectors més afectats pels costos de la insularitat. Aquesta supervivència sols és temporal i acaba amb l’abandonament de l’activitat. Però hi ha sectors que aconsegueixen sortir d’aquest cercle infernal amb qualitat i afegint valor a les produccions. La implantació i desenvolupament d’activitats complementàries, sempre que estiguin lligades a l’activitat agrària, és també una altra manera de millorar les rendes.
Complementàries
S’han publicat ajudes per a aquestes activitats
En aquest darrer sentit, el Fogaiba ha convocat una línia de subvencions per a la creació d’empreses per a activitats no agràries en el medi rural; és a dir, activitats orientades a la diversificació de les rendes dels agricultors, no directament agràries, però que aprofiten els recursos que el medi rural ofereix. Estaríem parlant de les activitats relacionades amb la conservació de l’espai natural i la protecció del medi ambient, la gestió i aprofitament dels recursos forestals, les activitats de turisme rural i agroturístiques, l’organització de visites i degustacions a les explotacions, l’impuls i posada en valor d’espais de valor cultural i etnològic, les activitats cinegètiques i artesanals o les activitats eqüestres. En la mateixa direcció s’ha publicat una convocatòria d’ajudes per a inversions en aquestes activitats complementàries vinculades a les explotacions agràries.
Productes frescs
Les vendes de fruites i hortalisses fresques han estat de 282.805 kg
Les estadístiques de Mercapalma referides a les vendes fetes pels pagesos i a l’activitat de l’escorxador no són dolentes. Les vendes de fruites i hortalisses fresques en el Situat de Productors en el mes de juny d’enguany han estat de 282.805 kg, amb un increment del 19,38 % respecte del juny del 2016. D’altra banda, l’Escorxador de Palma ha obrat 228.789 kg de carn fresca aquest mes de juny, amb un 24,14 % d’increment respecte del mateix mes de l’any passat. L’increment es nota en especial en el boví. Són dos increments importants, sobretot per donar-se en àmbits que en els darrers anys han anat a la baixa i que són els que afecten més directament les produccions pageses.
