“Miquel pega als seus companys”

Terapeuta ocupacionalA l'escola, els professors de Miquel comenten que té un comportament poc apropiat cap a la resta de companys, té dificultats per concentrar-se a la classe i per a l'adquisició de l'aprenentatge.

Els companys el defineixen com un nin agressiu i amb un fort temperament. Els pares diuen que en Miquel té certes limitacions per fer activitats quotidianes de la vida diària, com vestir-se o la higiene personal, problemes en l'alimentació i rebuig a determinades peces de roba a l'hora de vestir-se.

Què li passa, a en Miquel? Perquè actua de manera diferent en comparació amb la resta dels nins de la seva edat?

Teoria de la integració sensorial

La teoria de la integració sensorial va ser desenvolupada per la terapeuta ocupacional i neurocientífica nord-americana Jean Ayres, qui començà a publicar estudis basats en la relació dels infants amb problemes d'aprenentatge i un processament sensorial alterat.

La integració sensorial és la capacitat que té el sistema nerviós central per interpretar i organitzar la informació procedent de l'entorn captada pels diferents sistemes sensorials: l'oïda, la vista, el gust, l'ofacte, el tacte, el sistema vestibular (s'encarrega del moviment i l'equilibri) i el sistema propioceptiu (dóna informació sobre la posició del nostre cos). Aquests tres darrers són els més importants.

Aquestes informacions són rebudes pel cervell i són analitzades i utilitzades per respondre adequadament en el nostre entorn.

Trastorn en el processament sensorial

Quan hi ha un mal funcionament de l'organització de la informació dins del sistema nerviós central , és a dir, el cervell no aconsegueix organitzar els impulsos sensorials per poder donar, com és el cas de Miquel, una informació adequada i precisa sobre ell mateix i l'ambient que l'envolta, vol dir que hi ha una disfunció de la integració sensorial o també anomenat trastorn en el processament sensorial. Aquest trastorn pot desencadenar problemes en l'aprenentatge, en el comportament i en la coordinació motora.

Com a conseqüència d'això, el desenvolupament de tasques escolars, activitats quotidianes o d'altres com ara jugar es tornen frustrants per a un nin.

L'existència de problemes per organitzar i utilitzar la informació dels sentits es pot manifestar de maneres diferents: a través de la hipersensibilitat, quan senten massa fort els estímuls que altres ni tan sols perceben (per exemple, no tolerar renous forts i distreure's amb renou de fons que altres pareix que no senten); o per contra, mitjançant la hiposensibilitat: en aquest cas, pareix que no sent els estímuls i perquè els senti han de ser molt forts (per exemple, tenir una tolerància molt alta al mal).

Algunes manifestacions d'un TPC poden ser les següents:

• Les activitats quotidianes (l'alimentació, vestir-se, la higiene personal o el joc) no es poden dur a terme amb normalitat.
• Sembla més negat que altres nins de la seva edat.
• Xoca contra els mobles o persones amb freqüència.
• No s'atura de moure, cerca el moviment contínuament, li encanten els gronxadors, els parcs d'atraccions...).
• Mostra por i ansietat quan és aixecat del terra, és a dir, quan els peus se separen del terra. Evita botar, enfilar-se, escalar...
• Problemes d'alimentació: aversió a certes textures, sabors o olors
• Sota el llindar del dolor.

Integrar els sentits

Tots nosaltres, igual que en Miquel, necessitam la implicació de diversos sentits per realitzar tasques o activitats. Per exemple, quan en Miquel és al pati de l'escola i ha de passar la pilota als seus companys, necessita un bon funcionament del sentit de la posició de les cames i els braços, un bon sentit del tacte per agafar i subjectar la pilota amb les mans, un bon sentit de la vista per seguir la pilota amb els ulls i saber on l'ha de tirar. El sentit del moviment i l'equilibri l'ajudarà a estar dret.

Reconèixer les manifestacions o símptomes d'un TPC és essencial per a una detecció precoç i poder aplicar estratègies per millorar el processament sensorial, la modulació dels estímuls sensorials i augmentar la participació en les activitats quotidianes de la vida diària, en les activitats escolars i en el joc.

D'aquesta manera, aplicant l'enfocament de la Teoria de la Integració Sensorial, ajudarà nins com en Miquel a "integrar els sentits" perquè pugui percebre, desplaçar-se i interactuar amb èxit en el món que l'envolta.

Recomanacions:

'La integración sensorial y el niño' d'Ayres, A.J.

'Tengo duendes en las piernas' d'I. Beaudry Bellefeulle.