Balears 05/10/2014

Miquel Comas, l’aspirant que ha forçat a repetir un procés

La justícia ha ordenat a Filosofia valorar de nou un concurs

J. Perelló
2 min
Miquel Comas assegura que no actua “en contra” de la UIB, sinó que “vull desterrar pràctiques clientelars que no beneficien la institució en absolut”.

PalmaMiquel Comas va dur la UIB als tribunals perquè considerava que el procés per adjudicar una plaça de professor ajudant de Filosofia havia incorregut en diferents irregularitats, i la sentència li va donar parcialment la raó i va obligar la UIB a tornar a valorar els mèrits dels candidats.

“En primer lloc, no es va fer pública la composició de la comissió de contractació, cosa que fa que no puguis, per exemple, recusar-ne la composició. En el meu cas, a més dels membres permanents, hi havia el cap de departament, Joan Lluís Llinàs, i un professor d’Estètica, Mateu Cabot, que casualment era el director de tesi de l’aspirant que acabà obtenint la plaça”.

La plaça en qüestió cercava un especialista en corrents crítics del pensament contemporani. Miquel Comas considerava que el seu perfil s’ajustava a la plaça, “tot i que el barem dels mèrits no es va publicar i, per tant, els candidats no sabíem a què ens enfrontàvem ni com seríem avaluats, fet que em sembla un clar abús per part del departament de Filosofia, que només a posteriori, a partir del meu recurs, va informar dels seus criteris”.

Quan va veure que havia quedat en tercer lloc, Comas va voler saber si realment la puntuació era justa i es posà a analitzar tots els elements del procediment. “El guanyador era un especialista en estètica i, tot i que es pugui considerar que és una disciplina que ha participat en els corrents crítics, no és un element definitiu ni troncal”.

En canvi, Comas assegura que l’aspirant que quedà en segon lloc “tenia molt millor perfil, era la millor candidata, amb moltes més publicacions i amb un currículum molt més ajustat al perfil que se cercava. Clar, llavors, t’adones que la comissió de contractació té tres membres permanents que no hi intervenen i que tot es decideix entre el cap de departament i un altre membre, que és amic i director de tesi del guanyador”.

Per això, Comas considerà que calia demanar-ne explicacions i en forma de recurs d’alçada, i així obligà a intervenir-hi la comissió de reclamacions, que “en lloc d’emetre un informe propi, demana que torni a ser el departament, i per tant les dues persones que ja havien decidit donar la plaça a un determinat candidat, les que tornin a informar-ne. Aquest procediment no té sentit i no dóna garantia als altres aspirants, que ens consideram lesionats en els nostres drets”.

Per justificar l’exclusió de Comas com a candidat, els responsables del departament, a requeriment de la comissió de reclamacions, feren servir un argument ‘curiós’. Mentre argumentaren que el candidat guanyador era un especialista en estètica però valoraren la “interdisciplinarietat” d’aquesta àrea de coneixement, afirmaren haver descartat Comas perquè havia fet la tesi sobre Jürgen Habermas, i aquest “havia dit en un llibre que ja no es considerava part del pensament crític. Com si es presentàs ell a la plaça i no jo”. Avui Havermas encara forma part dels plans d’estudis de corrents del pensament crític de la UIB.

El Jutjat Contenciós Administratiu va ordenar repetir el procés perquè considerava que hi havia irregularitats i que no s’havien valorat tots els aspectes que marca la normativa. El departament ho ha tornat a fer i han quedat les puntuacions com la primera vegada.

stats