PRECARIETAT LABORAL
Balears 25/01/2015

Més precaris i manipulables: policies locals interins

Cobren menys, s’han de comprar part de la indumentària i no poden protestar

Maria Fuster
3 min
INTERINATGE Un de cada quatre agents és interí i la majoria fa feina sis mesos.

PalmaA la Policia Local un de cada quatre agents és interí. La majoria, si tenen sort, treballen cada sis mesos. La resta del temps o són a l’atur o en feines precàries. Això només passa a les Illes Balears, on hi ha aproximadament uns 2.600 agents municipals, 650 dels quals viuen amb aquesta incertesa. Toni Ramírez és un dels agents que té aquesta situació contractual. No vol ser fotografiat de cap de les maneres. Per què? Per no poder ser identificat visualment. Això sí, parla alt i clar: “Hi ha interessos a mantenir eternament personal interí perquè és molt més manipulable que un de carrera”, afirma. I explica els seus arguments: “Els interins no es poden queixar de res, com passa amb qualsevol persona que té un contracte precari. Així, s’han d’empassar coses que altres no farien”, assenyala. S’estima més no entrar-hi en detalls; només em comenta que alguns dels seus companys interins han de suportar sense protestar el fet de cobrar menys per fer la mateixa feina que els seus companys. “A la majoria de municipis cobren el mateix que un policia de carrera, però en els darrers anys hi ha municipis de Mallorca -no vol donar-ne noms- que han estat pagant un sou inferior als interins”, manifesta.

D’altra banda, cal assenyalar que, segons explica l’agent, cada ajuntament pot decidir el salari que paga als seus policies locals. I la diferència no és petita. “Hi ha municipis on sumant tots els plusos de cap de setmana i hores extra ets mileurista i d’altres on cobres 1.800 o 1.900 euros; és a dir, pràcticament el doble”.

L’excusa del turisme

L’arribada ingent de persones durant la temporada alta ha estat l’argument que han donat les autoritats polítiques durant anys per contractar policies en aquesta situació d’inestabilitat laboral. “L’excusa és la del turisme, però a Andalusia, on també en tenen, està prohibida la figura del policia interí -no està permesa a la resta de comunitats, excepte a la valenciana-. A més a més, -apunta indignat-, hi ha municipis d’interior de Mallorca, com puguin ser Marratxí, Inca o Santa Maria del Camí, on tenen policia turístic”. Està convençut que un objectiu fonamental pel qual els responsables polítics mantenen aquesta figura és per estalviar al màxim, sense preocupar-se del servei, ni de l’atenció als ciutadans, una situació que empitjora, i en aquest sentit, subratlla que “darrerament s’han fet, fins i tot, contractes de només tres mesos”.

Policies turístics

En els darrers temps, el nom que rep aquest col·lectiu precari és el de policies turístics. L’agent Ramírez denuncia que això no és més que una façana per quedar bé. “No rebem formació extra específica, com tampoc cap identificació diferencial. Les nostres tasques i la nostra indumentària és la mateixa que la resta de policies”. Però no són iguals; hi ha casos on tenen pitjors condicions, ja que qualque ajuntament no dota aquests agents que hi són de passada dels objectes que els pengen del cinturó, excepte la pistola. “Hi ha municipis on t’has de comprar tu la meitat de les coses”.

El fet de tenir una feina de temporada du un plus de dificultat afegida per poder fer la feina en condicions adients. “Si no has estat mai en el municipi, comences de zero, no saps ni els carrers”. Al mateix temps, la seva inserció en altres àmbits laborals és complicada en els moments en què no fan feina com a policia local. “Una persona que ha tingut accés a informació personal i que coneix la vida íntima de moltes persones, com pot ser per una situació de violència de gènere o un control d’alcoholèmia, no la pots tenir, amb tots els meus respectes, de reposador d’una gran superfície o a la barra d’un bar”. També cal tenir en compte que a la majoria de llocs no acceptaran un treballador en aquestes condicions laborals, ja que partiran tot d’una que un ajuntament sol·liciti nous agents.

stats