Més de 63.500 nins i nines balears, en risc de pobresa

PalmaA l’Arxipèlag hi ha 63.588 menors que veuen que la precarietat econòmica de les seves famílies els impossibilita poder fer front a despeses com el menjar, el material escolar i altres productes bàsics o el fet de poder pagar els rebuts, el lloguer o la hipoteca. "És preocupant l’estrès que aquesta situació pot generar al menor", digué aquest dimecres la coordinadora d’Unicef a les Illes, Silvia Casanovas. Segons apunta el darrer informe 'Infància a les Illes Balears 2014', un 31,4% de la població infantil balear pateix aquesta realitat. Una xifra que està per damunt de la mitjana estatal, que és del 27,5%. Però la diferència és més significativa com major són les mancances. Així, l’informe assenyala que en situació de pobresa severa n'hi ha un 14,2% a Balears, mentre que a Espanya hi ha un 8,3% dels infants. Això vol dir que més d’un de cada deu nins i nines balears no poden gaudir de menjar calent o d’un plat de carn setmanal o a ca seva no hi ha rentadora, els seus pares no tenen cotxe o no poden passar amb les seves famílies ni una setmana de vacances tranquil·lament.

Un dels motius d’aquesta situació dels menors a les Illes és per la mateixa estructura econòmica de l’Arxipèlag. "L’estacionalitat, els contractes temporals i la precarització, totes aquestes coses afecten”, assenyalà ahir el director executiu del comitè espanyol d’Unicef, Javier Martos, a la presentació del document d’aquesta entitat que es dedica a la defensa dels drets dels menors.

Inversió

La crisi i les retallades són el punt d'inflexió. Les administracions illenques han davallat la inversió per infant un 10% durant aquest moment de necessitat per moltes famílies. L’any 2007 eren 3.410 euros els que es dedicaven a cada nin o nina i el 2013 ha estat de 3.066 euros. De totes les àrees, la que més s’ha reduït –un 69%, ja que s’ha passat de 12 a 4 euros– ha estat la d’equitat, la que afecta els programes d’igualtat d’oportunitats entre nins i nines, és a dir, beques i ajudes per estudiar, material escolar, llibres, transport escolar, educació per a alumnat amb necessitats especials, atenció a la diversitat, programes de reforç, per tant, les ajudes per les famílies amb menys recursos o més necessitats. A continuació, la partida que també més ha patit les retallades ha estat la de salut, que ha quedat en gairebé la meitat; la reducció ha estat de 504 euros al 2007 a 263 l’any passat. Tot el contrari ha passat amb prestacions i benestar social, que han pujat un 118% i un 55%, respectivament.

Educació, salut

En funció de les dades facilitades pel Ministeri d'Educació, Unicef destaca que Balears continua per darrere de la mitjana estatal quant a l'abandonament escolar. Però hi ha un petit espai per a l’esperança, ja que del 2009 al 2013 s'ha millorat i ha passat del 36,7% al 29,8%, però aquestes dades encara la situen per davall de la mitjana espanyola, que és del 23,6%, i encara més enfora de l'europea (12%). Les mancances en l’atenció a la diversitat i la falta de professorat són temes que s’han destacat en l’informe quan s’ha donat veu als infants que han participat en l'estudi per tenir una dimensió qualitativa més enllà de les xifres. Així, la frase que han destacat dels nins de Ciutadella és: "Necessitam més mestres que ajudin els fillets que ho necessiten".

L'informe assenyala que tot i que les xifres d'obesitat són similars a la mitjana estatal, el sobrepès dels menors és més elevat a les Illes, atès que a Espanya és de 18,26%, i a Balears del 26,46%. Però sobre el que ha incidit més la coordinadora d'Unicef a les Illes és sobre la reducció de la qualitat de l'alimentació per la reducció de les beques de menjador i, d'altra banda, les dificultats d'accés a serveis sanitaris per famílies que tenen adults en situació irregular. "També és preocupant que no puguin accedir a medicaments, ulleres o audiòfons", assenyalà Silvia Casanovas.

Un toc d’atenció

Una de les xifres que més crida l’atenció de l'informe d'Unicef amb relació a la mitjana estatal és la de les mesures notificades, de la Llei penal del menor, per a al·lots d'entre 14 i 17 anys per cada 100.000 infants. L'any 2012 a l'Estat n'hi va haver 970 i a Balears 2.416. Malgrat tot, la coordinadora d'Unicef a les Illes, Silvia Casanovas, va insistir que creuar aquestes dades és complicat perquè no totes les comunitats tenen els mateixos criteris. Fora de tot dubte queda que aquestes mesures es varen triplicar a les Illes del 2008 al 2009, passant de 668 a 1.960, i que varen continuar en augment el 2011 amb 2.794, i no va ser fins al 2012 que es varen reduir; la xifra facilitada és de 2.416.

El director executiu del comitè espanyol d'Unicef, Javier Martos, remarcà ahir que quan va haver-hi l'època de bonança econòmica no es va posar en marxa cap mesura per pal·liar la pobresa infantil que hi havia llavors. Recordà també que Espanya té una inversió en infància molt inferior a la mitjana europea i va fer una crida a la responsabilitat de la ciutadania per exigir una major protecció per als més petits. A la vegada, el director executiu va dir que no quedàs en res el Pacte Social per la Infància que va firmar el novembre passat el Parlament balear. La coordinadora d'Unicef va destacar que el pacte "avança de manera sostenible" i que aquest mes de gener es farà la pròxima reunió.