Publicitat
Publicitat

Martí March, catedràtic de pedagogia de la UIB

Al marge de qüestions legals – que no hi entraré però que són importants i transcendents–, es tracta, en la meva opinió, d'una proposta injusta i inadequada, desproporcionada i equivocada; una proposta que no només no afectaria negativament el Govern ni la Conselleria d'Educació, sinó que, fins i tot, suposaria un argument més per no continuar negociant amb la comunitat educativa i la probabilitat d'engegar accions legals i educatives contra aquesta mesura, contra els docents i els centres.
Tanmateix, aquesta mesura seria negativa per als estudiants, no només per injusta, sinó perquè no seria adequada a la feina feta per ells mateixos. En qualsevol cas, les avaluacions són, sobretot, un instrument per diagnosticar la realitat global i individual, i si l'aplicació del TIL és un fracàs, aquest s'ha de donar a conèixer de manera clara. I tot això tenint en compte l'esforç que fan els professors per ajudar els estudiants en relació a l'aplicació del decret del trilingüisme, per superar els fracassos i les frustracions.
Però, a més, aquesta mesura seria negativa per als docents, no només perquè es podrien veure involucrats amb mesures legals, sinó perquè perdrien davant els pares i la societat autoritat pedagògica i moral. I això seria prou negatiu en uns moments en què cal treballar per millorar encara més el prestigi del professorat, condició sine quan non per incrementar la qualitat de l'educació.
I per a les famílies, aquesta mesura no els seria positiva; podria implicar una divisió entre aquestes i suposaria una confrontació entre elles i els docents: però seria, entre altres coses, la institucionalització d'un desconcert educatiu del qual seria difícil sortir-ne de manera clara. Podrien acceptar els pares i les mares una nota artificial i de caràcter polític com a forma de pressió? Quines serien les conseqüències per als seus fills?...
I finalment aquesta mesura seria negativa per a l'escola pública, per a la seva imatge, per al seu prestigi, i amb efectes diversos a curt, a mitjan i a llarg termini. És que qualcú pot pensar que l'escola privada o l'escola concertada participarien d'aquesta proposta, acceptant posar als seus estudiants aquesta qualificació? La resposta no necessita gaire arguments; resulta òbvia en tots els aspectes. I l'escola pública necessita incrementar el seu prestigi més que mai, i no perdre tot el que s'ha aconseguit amb l'esforç de tots.
Per tant, ni aprovat general, ni tampoc vaga a la japonesa, no sigui cosa que, qualcú, tingués la temptació d'aplicar a les Illes Balears el model coreà – del sud of course– d' educació. Com sempre, la solució està en la racionalitat pedagògica i en el diàleg sincer i real, quasi res. En qualsevol cas: aprovat general, no, gràcies.