Publicitat
Publicitat

MÉS proposa als seus militants situar l'horitzó de la República de Mallorca el 2030

El Consell Polític ha aprovat l'esborrany de document polític que s'haurà de debatre fins a l'assemblea del 28 d'octubre

MÉS per Mallorca vol pitjar l'accelerador de la sobirania i ja es planteja obertament assumir un discurs independentista amb vista a les eleccions del 2019. El Consell Polític de la formació ha aprovat aquest dilluns l' esborrany de document d'estratègia política amb el qual vol presentar-se a les properes autonòmiques. El text ha de ser aprovat en l'assemblea que la formació realitzarà dia 28 d'octubre. Fins llavors, pot ser esmenat per la militància.

L'esborrany planteja els objectius de la formació a curt, mitjà i llarg termini. En el darrer apartat, la formació afirma que "la sobirania plena només es pot aconseguir amb una eina que la materialitzi: l'estat propi". "Entenem que el 2030 és l'objectiu en el qual els ciutadans i ciutadanes de Mallorca han de poder decidir lliurement, mitjançant l'oportuna consulta vinculant, sobre la consecució d'un estat propi dotat de les eines jurídiques necessàries perquè pugui decidir les seves relacions amb la resta de països de parla catalana, amb la resta de pobles d'Espanya i d'Europa, de tu a tu, d'igual a igual, sense més subordinacions que les que s'imposi a si mateix com a col·lectiu", hi afegeix.

A partir d'aquí, MÉS per Mallorca proposa la "construcció d'un projecte nacional conjunt" amb "la resta d'illes germanes que així ho expressin a través de la sobirania de cadascuna d'elles". El text no amaga que "aquests anys d'autogovern no han permès solucionar el greuge afegit que suporten Menorca, Eivissa i, especialment, Formentera envers Mallorca, el de la doble i triple insularitat". En aquest sentit, conclou que "qualsevol projecte de país conjunt ha de partir del reconeixement d'aquest fet". "Confederalisme interior i unitat cap a l'exterior", és la divisa que els ecosobiranistes proposen en aquest horitzó a llarg termini.

Una força sobiranista a Eivissa a mitjà termini

La necessitat de marcar aquest objectiu es justifica una vegada que la formació ha "constatat que l'actual sistema constitucional, i l'estat de les autonomies que en va sorgir, està totalment esgotat". En aquest sentit, els ecosobiranistes subratllen que "l'objectiu central de la nostra formació amb vista al final de la legislatura i sobretot com a bandera per a la propera és treballar activament per la creació d'un ampli moviment social i polític, transversal, de totes les illes en pro d'un objectiu de país: plantejar un nou pacte social polític bilateral Estat-Illes Balears.

A la vegada, però, es constata que "les Illes Balears no són, avui dia, un projecte nacional sòlid i no poden competir amb el potencial de mobilització, patriòtic i generador d'identitats col·lectives polititzables que tenen cadascuna de les illes per als seus ciutadans". Per això hi ha la necessitat de crear "un subjecte sobiranista eivissenc i el reforçament dels tres actors sobiranistes a la resta d'illes". Aquest és un dels objectius que vol marcar la formació a mitjà termini, entre el 2019 i el 2025.

A curt termini, és a dir, fins a finals de la legislatura, la formació es vol centrar a aconseguir un nou model de finançament que, "com a mínim i de manera irrenunciable, es basi en el sistema d'ordinalitat i que compensi els anys d'infrafinançament amb la condonació del deute amb l'Estat o almanco una proporció molt elevada d'aquest". A més, els ecosobiranistes també es proposen aconseguir les inversions estatutàries pendents, tenir veu i vot dins la part pública de la gestió dels ports i aeroports (i impedir-ne la privatització), aprovar un nou REB i iniciar els treballs per implementar les competències que preveu l'Estatut i encara no són una realitat, com ara la policia autonòmica o les competències en telecomunicacions i justícia.

El document fa balanç, així mateix, dels primers dos anys dels Acords pel Canvi i, tot i que en fa un "balanç positiu", també fa una crida a "reconèixer des del pessimisme de la raó que amb la gestió no farem la revolució". Amb tot, hi afegeixen que "sí podem fer passes decidides cap a la transició" cap a una altra societat". "En tot cas", per concloure, insisteixen en el fet que "també cal avançar en termes de sobirania, i això implica necessàriament confrontació amb l'Estat". En aquest sentit, hi afegeixen que "no l'haurem de cercar: hi topam cada dia".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF