Jesús Fernández: “El repte de Balears és incrementar llocs de feina de més qualitat”

PalmaVós que, des de la direcció general d’ISBA, Societat de Garantia Recíproca, estau en permanent contacte amb les petites i mitjanes empreses de Balears i també amb la banca, quina diagnosi feis de la situació econòmica actual? Diríeu que s’ha acabat la crisi?

Diria que des del mes de juny passat l’economia ha fet un gir radical, de millora evident. Si la crisi va venir donada sobretot per un constrenyiment de les finances, ara els bancs tenen liquiditat i s’han llançat a donar crèdits. Primer, a les empreses amb menys risc, a les quals fins i tot els van a oferir operacions creditícies. I ara estan cercant emprenedors. Donar crèdit és una necessitat per a la banca perquè, al cap i a la fi, el seu compte de resultats viu d’això.

Parlau de millora econòmica clara, però la majoria dels ciutadans no ho han notat.

En els canvis de cicle econòmic, primer van les dades macroeconòmiques i després l’economia real. També és cert que, quan hi ha crisi, sempre rep la baula més dèbil. Però la realitat és que es nota la millora. Hi ha una disminució de la mora i les dades de l’atur baixen. En tot cas, caldrà que passin un parell llarg d’anys per tornar a les xifres d’ocupació d’abans de la crisi. No sé si és perquè vaig veure tan malament el panorama econòmic que ara aprecii molt que la corba està canviant.

Els sindicats es queixen de la creació de llocs de feina molt precaris, mal retribuïts i poc estables. També a Balears. Com creis que se’n pot sortir?

El repte de Balears és incrementar llocs de feina de més qualitat. Per això, és essencial tenir indústria, millorar els productes, ser innovadors i la formació. No tenc cap dubte que, en aquest sentit, els empresaris hauran de propiciar el canvi per necessitat.

Heu notat el canvi econòmic des d’ISBA? Hi ha més inversió?

Les dades d’aquests anys ho diuen tot. Fins al 2012, la demanda que teníem es repartia entre un 70% per a circulant i només un 30% per a inversió. El 2013 ja es va notar un gir en aquestes xifres: les peticions foren un 65% per a inversió i el 35% per a circulant. El 2014, el 70% han estat sol·licituds per a inversió.

Pot fer la sensació que ISBA es coneix poc. Ens en podeu fer cinc cèntims?

ISBA va néixer el 1979 (ja són 35 anys) i va ser la primera societat de garantia recíproca que hi va haver a Espanya. El concepte de garantia recíproca va néixer després de la Segona Guerra Mundial, quan a França i a Holanda les mateixes empreses volien impulsar l’activitat econòmica i s’avalaven les unes a les altres, sobretot dins un mateix gremi. Ara ja no són societats gremials. ISBA és una entitat financera però sense ànim de lucre, com una cooperativa que avala els crèdits a petites i mitjanes empreses, i a cadascú que s’avala se’l fa soci. L’accionariat està format per la CAIB (19%), PIME (63%), per la banca (16%) i organitzacions empresarials (2%). En aquests 35 anys, ISBA ha avalat més de 15.000 empreses i un capital d’uns 800 milions d’euros.

No avalau grans operacions, sembla. Quin és el perfil de les persones o projectes a què donau crèdit?

ISBA avala petites i mitjanes empreses o autònoms, no les grans. Nosaltres només avalam, el crèdit el donen els bancs; però si es va amb un aval d’ISBA, el banc te l’accepta immediatament i els tipus d’interès són molt baixos. Pensau que ISBA té un reaval del 50% per part de l’Estat, la CAIB reavala el 25% i ISBA assumeix el 25% restant. Pel que fa al perfil majoritari, diria que són persones joves que tenen un projecte entre les mans. El 2001, començàrem amb el programa específic per a emprenedors i ara bona part dels qui vénen ho són. No cal que tinguin diners ni patrimoni. Aquí ens fixam en la viabilitat del projecte.

Un 50% de les noves empreses tanquen abans dels tres anys. És així?

Sí, en el total de noves empreses així és. Ara bé, aquí els tècnics analitzam molt bé els projectes que se’ns presenten, a vegades per a una nova empresa i d’altres per a una ampliació, per a circulant o per a un projecte específic d’una empresa existent. ISBA té un 92% d’èxit en els projectes que ha avalat.

Què ha de tenir un bon projecte?

Un bon projecte ha de ser creatiu, innovador, de qualitat, i ha d’oferir una bona imatge. A Balears, en els darrers anys, s’està millorant molt en aquest sentit. Hi ha molts de projectes innovadors, molts més dels que comunament coneixem i en camps ben diversos.

I de productes, com anam?

També hem millorat substancialment. Avui hi ha moltes petites indústries que ofereixen un bon producte, amb el valor afegit de la investigació i un bon desenvolupament, que tenen un disseny ben cuidat i que exporten o que són susceptibles d’exportar amb èxit. Funcionen especialment bé les empreses que tenen un producte tradicional al qual donen una volta d’innovació. L’especialització, un valor afegit i que siguin exportables és el que necessitam per als productes de les Balears.

Cada vegada hi ha més productes agroalimentaris que tenen bona acollida.

En l’àmbit agroalimentari ens hem de felicitar, perquè hi ha iniciatives realment bones i que estan funcionant. A la fi hem après, sobretot dels italians, que l’embalatge o la presentació del producte tenen una importància cabdal per vendre’l i poder fer-ho a un preu que surti a compte.

Arribarem a entendre que el camp ha de ser una prioritat en aquestes illes, i no només l’hostaleria?

A ISBA tenim de clients bona part dels agricultors, més de 400. Fan una activitat essencial per a les Illes, perquè del camp se’n beneficia tothom, els turistes i també tots els que som d’aquí i hi vivim. El camp ha d’estar cuidat i, per això, se n’ha de saber treure’n profit.

Fins a quin punt és essencial la diversificació de la nostra indústria?

Diversificar és imprescindible per al nostre futur. Però en aquest sentit som optimista perquè, encara que no es conegui, a ISBA sabem que hi ha més diversificació de la que sembla. Em referesc, per exemple, a la biotecnologia, a l’àmbit sanitari o a la bellesa, també a les drassanes; de tots, en tenim iniciatives molt lloables.

I del que es diu noves tecnologies?

En aquest sector vàrem viure un boom, però ara està un poc més aturat. En tot cas, el Parc Bit ha sabut aglutinar talent, coneixement i treballadors amb una notable qualificació tècnica. Els estrangers al·lucinen de poder treballar al Parc Bit. A Balears ho tenim tot per tenir-ho tot. I amb l’encreuament d’informació tan ràpid, hem de saber traduir-ho en oportunitats.

Hi ha moltes crítiques perquè en la legislatura actual el Govern ha fet poc o res per estimular la indústria. Què en pensau?

Pens que és l’empresariat el que ha de tenir iniciatives Els governs allò que han de fer és no entorpir, però són els empresaris i els emprenedors els que han de liderar el camí.