Publicitat
Publicitat

Humanitats: entre la precarietat i el desinterès

Molts associats i pèrdua d’alumnes, els grans problemes

El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Miquel Deyà, considera que “la UIB té uns graus d’humanitats que són absolutament comparables als graus d’humanitats que hi ha en altres universitats de les mateixes dimensions”. Amb tot, destaca tres peticions que faria al nou rector que sorgeixi de les eleccions de dia 24 de maig: “més sensibilitat amb les humanitats quan es programin dobles titulacions” (actualment, no n’existeix cap); “més sensibilitat amb els espais de les biblioteques” i que “quan el govern de la universitat negocia amb el Govern convocatòries d’ajudes a la investigació, tingui present fer un repartiment en què totes les branques de coneixement puguin tenir un mínim de finançament”. En aquest sentit, afegeix que “si ens diuen que hem de competir amb les ciències i un dels principis són les patents, és clar, nosaltres no en tenim”.

Fins ara, explica, les convocatòries han respectat “en algunes ocasions” aquest criteri d’equitat però, lamenta, “hi ha hagut ocasions en què no s’ha respectat tant”. Tot i que afirma que “crec que la UIB té en compte que hi ha d’haver una sèrie de recursos que es distribueixin de manera lineal a totes les àrees de coneixement”, reivindica que “això no només ha de passar, sinó que s’ha de recollir jurídicament, a les bases de les convocatòries”.

El professor de Filologia Catalana Nicolau Dols coincideix en aquesta manca de suport a la investigació en el camp de les humanitats, però, malgrat que admet “uns certs prejudicis” i n’atribueix una part de responsabilitat a les “polítiques dels qui promouen projectes de recerca”, en referència a la classe política, fa una crida també a “vèncer els nostres propis complexos per acudir als llocs on acudeixen les altres especialitats”. “Tenim molt bons investigadors i hem tingut projecte”, defensa, i afegeix que “també és ver que tenim uns mecanismes d’ajudes i beques de nivell molt baix que promouen institucions que estan interessades en la cultura i no directament en la promoció de la recerca en lletres majúscules”. “Hi ha investigadors que es perden per aquest costat”, apunta, i reclama que “hauríem de promoure projectes de recerca que ens permetin la captacio de becaris de molt de nivell, beques de formació de personal investigador”. “Si en lloc d’això”, però, “continuam jugant amb figures d’associat, aleshores no estam donant una carrera investigadora als joves que han llegit la tesi doctoral”, conclou.

El llast dels associats

Precisament, una millora de la situació del professorat és una altra de les reivindicacions que fa Dols. “El percentatge d’assignatures en mans de professors que estan en precari és important”, assegura. Més en concret es refereix a l’excés d’associats, un problema que no circumscriu a l’àmbit de les lletres sinó que, afirma, és general. “Què ha de ser un associat?”, es demana. “Ha de ser un professional de prestigi que dedica unes hores per compartir les seves experiències professionals amb els estudiants. I què tenim ara?”, demana de nou. “Tenim associats que són molt bons, professionals que sobretot es dediquen a la docència de Secundària, però no només això, i que no han pogut accedir a places de professorat universitari, per a les quals segur que estan qualificats”.

El professor assenyala, així mateix, un descens en el nombre d’alumnes, que atribueix, en part, a “problemes de comunicació amb l’Educació Secundària”. En aquest sentit, afirma que coneix casos d’adolescents “que volien estudiar grec com a optativa i els varen dir “sereu pocs, t’oferim matemàtiques per ciències socials”. “Si a un al·lot de 16 a 18 anys li fas això, és molt fàcil que li estiguis redirigint la vocació”, precisa Nicolau Dols.

Tres coses a millorar

Recursos per investigar

El degà lamenta que, generalment, els projectes científics s’enduen una proporció major de recursos que els dedicats a la recerca filològica, arqueològica o geogràfica.

Reduir els associats

Des del professorat, s’assenyala que la precarietat s’està fent extensiva i que hi ha un nombre excessiu de professors associats, situació que genera inestabilitat.

Més biblioteques

Els llibres, és evident, són una eina cabdal per als alumnes que cursen estudis relacionats amb les humanitats. El degà reclama “més sensibilitat” cap a aquestes necessitats en les biblioteques.