Günes Orturk i Ercan Ayboga: “L’estat d’emergència el patiran sobretot les minories resistents”

PalmaAhir horabaixa, la sociòloga turca Günes Orturk i el portaveu del moviment ecologista kurd, Ercan Ayboga, varen fer una conferència a l’espai Can Alcover de Palma, organitzada per les fundacions Emili Darder i Ateneu Pere Mascaró.

Günes Orturk és una sociòloga nascuda a Turquia que actualment fa feina com a tècnica del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques (Ciemen) de Barcelona, ha treballat en grups de recerca de la Universitat de Lleida i és experta en migracions i qüestions de gènere. Ercan Ayboga és alemany, fill de la diàspora kurda, i portaveu del Moviment Ecologista de Mesopotàmia (Kurdistan). A més, està vinculat al partit de l’esquerra alemanya Die Linke.

Per què diríeu que va fracassar el cop d’estat militar que es va intentar fer a Turquia?

Günes Orturk: Òbviament no ho sabem, perquè hi ha poca informació i l’Estat és totalment opac en aquest sentit. De tota manera, hi ha diverses anàlisis coincidents i tenim alguns indicadors importants.

Per exemple, és destacable que el cop d’estat començàs a la tarda i no a mitjanit, quan ja és més difícil donar-hi una resposta. Segurament estava previst per a més tard i els militars es varen precipitar perquè ja esperaven una resposta de l’Estat.

Un altre fet destacable és que els colpistes no aconseguissin capturar el president ni el vicepresident. Això probablemenet va debilitar molt el seu posicionament.

Què creis que hauria passat si l’operació d’aquests militars hagués tingut èxit?

G.O.: No ho sabem, no ho podem dir, però tenim molt clara una cosa: la diferència entre Erdogan i els militars colpistes és la diferència entre un feixisme civil i un feixisme militar. A dia d’avui, vivim en un feixisme civil a Turquia.

En tot cas, no ho podem dir amb certesa. La situació amb els militars al poder seria dolenta, com ho és la situació actual amb l’estat d’emergència que ha decretat Erdogan. Ni millor ni pitjor.

De quina manera canviarà ara la política turca?

G.O.: El més destacable segurament és la retallada de drets que patiran tots els ciutadans amb la decretació de l’estat d’emergència. En política internacional també haurem de veure com replanteja Turquia la seva posició amb Síria.

Les minories resistents, com ara el poble kurd, seran les més perjudicades, perquè l’estat aprofitarà per augmentar la repressió.

Com va viure el cop la societat civil turca, quines varen ser les reaccions?

G.O.: Bé, el cop d’estat va fracassar, és cert, però en bona part el varen aturar també les manifestacions. A part d’això, cal distingir entre les ciutats kurdes i les que no ho són. A les ciutats no kurdes, a l’oest del país, encara dura la commoció de veure els militars prenent els carrers.

I al Kurdistan turc, com es va viure?

Ercan Ayboga: Alguns islamistes kurds es van manifestar a favor del govern d’Erdogan. Això va ser nou. A banda d’aquest fet, la presència de militars al Kurdistan turc és una constant i ja no sorprèn a la població, com a altres indrets de Turquia. La situació de l’estat amb el poble kurd és gairebé de guerra civil.

G.O.: Alguns amics diuen que amb l’estat d’emergència només s’ha posat nom a la repressió, que al Kurdistan ja es vivia.