Publicitat
Publicitat

El Govern veu normal que el responsable del trilingüisme no hagi de saber català ni anglès

Ho justifica dient que el Servei del TIL substitueix el d'Ensenyament en Català, al cap del qual tampoc se li exigia, però l'executiu popular va ser el que va eliminar el requisit de saber català per ser funcionari

El Govern no veu cap problema en què el cap del Servei de Tractament Integrat de Llengües (TIL), el responsable d'aplicar el trilingüisme a les aules de les Illes Balears, només hagi de saber espanyol i no se li exigeixi ni català ni anglès, l'idioma propi de les Illes Balears i l'estranger que haurà de ser vehicular a les aules. Així es desprèn del comunicat que ha emès l'executiu aquest horabaixa justificant que cap dels dos idiomes no sigui un requisit, després de les crítiques del diputat de MÉS Nel Martí.

Segons el Govern el cap del Servei de trilingüisme substitueix el cap del Servei d'Ensenyament del Català -eliminat pel PP per substituir-lo pel Servei de trilingüisme-, i "en l'apartat de requisits no s'especifica res quant a titulació i idiomes tal com no s'especificava res en l'anterior plaça de cap de Servei d'Ensenyament de Català". O sigui: que, com que no se li exigien els tres idiomes al cap del servei eliminat, al nou tampoc.

Però hi ha dues diferències clau: L'una és que abans que el PP de José Ramón Bauzá assumís el poder calia saber català per ser funcionari. La Llei de funció pública ho exigia però el PP va fer servir la seva majoria absoluta per eliminar aquest requisit. Abans no calia que s'especificàs el coneixement de català per aquesta plaça concreta de la mateixa manera que ara continua sense caldre que es concreti que qualsevol cap de Servei ha de saber castellà.

L'altra diferència és que l'anterior servei era el d'ensenyament en català, l'anglès no hi entrava. D'una banda el català era un requisit autonòmic i de l'altra l'espanyol l'era estatal. Però ara el cap de servei del trilingüisme només té un requisit lingüístic: saber castellà. Tot i que és el responsable d'un sistema d'ensenyament que teòricament posa al mateix nivell el català, l'anglès i el castellà només se li exigeix aquest tercer idioma.

Estratagema per triar-lo a dit

Tot i la jurisprudència que descarta que els caps de servei es puguin triar per lliure designació, el Govern ha descartat el concurs i ha triat aquest sistema per escollir, d'entre els funcionaris, el responsable d'aplicar el trilingüisme a les escoles. Per poder-ho fer sense saltar-se la llei l'ha equiparat a un subdirector general. La memòria justificativa on l'executiu explicava perquè volia passar la plaça de concurs públic a lliure designació just diu que el canvi del Servei d'Ensenyament del Català al Servei de Tractament Integrat de Llengües "implica una nova estructura orgànica" i que el nou organisme, "tenint en compte els motius de la seva creació i la tasca a desenvolupar [...] ha de passar a dependre directament de la directora d'Ordenació, Innovació i Formació Professional", Isabel Cerdà. 

Pere Bueno, de l'STEI-i, veu ben clar que fer passar el cap del Servei de trilingüisme a dependre directament d'una directora general demostra que el TIL "és únicament una aposta política" i que aquest càrrec és un "comissari polític" que, a més a més, pot ser "incompetent" perquè no ha de saber ni català ni anglès, dos dels tres idiomes dels quals és responsable que s'ensenyin al mateix nivell a tots els centres educatius.

Aquest dimarts al matí el diputat de MÉS Nel Martí havia destapat el Govern no exigiria ni català ni anglès al responsable de l'aplicació del trilingüisme a les escoles i que, a més, aquest càrrec seria de lliure designació, segons la modificació de la plaça aprovada divendres passat al Consell de Govern. El diputat menorquí ha assegurat que l'estratègia del Govern demostra que el trilingüisme només té un objectiu: "arraconar el català".

Suspensions il·legals

L'enèsima revifada del conflicte lingüístic a causa de les mesures del PP ha coincidit amb la visita de la secretària general del PSIB, Francina Armengol, qui hi ha tornat a dir que la suspensió de tres directors d'institut de Maó per no aplicar les instruccions del TIL és il·legal, segons un informe jurídic fet pels socialistes, perquè els directors no podien validar projectes educatius sense que passassin pel consell escolar. Tal com explica l'agència Efe el secretari general del PSIB menorquí, Vicenç Tur, ha qualificat de "purgues ideològiques" els expedients contra els tres directors.

Per la seva banda el diputat del PP menorquí Antoni Camps ha acusat Armengol de "posar més llenya al foc" i "crispar l'ambient educatiu". També ha dit que l'únic objectiu dels socialistes és "caldejar l'ambient perquè el curs escolar comenci amb problemes".