PalmaEl conflicte que aborda el Col·legi d’Advocats de les Illes no és exclusiu de Balears, sinó que es registra també a altres llocs. Per exemple, recentment, el Col·legi de Madrid ha arxivat les denúncies plantejades per membres dels cossos i forces de seguretat contra advocats per dirigir-se irregularment als detinguts abans de la declaració instant-los a no declarar.
El Col·legi madrileny s’empara en els mateixos arguments que ara fa servir el Col·legi balear, entre els quals es troba la directiva europea 2013/48 de 22 d’octubre. Aquesta directiva és molt clara respecte de l’entrevista prèvia entre l’advocat i el detingut. El problema és que encara hi ha temps per traslladar-la al dret espanyol, tot i que ja s’ha parlat que incidirà directament en el canvi de l’article 520.6 de la Llei d’enjudiciament criminal, que parla de l’entrevista reservada posterior, de manera que es prevegi que aquesta entrevista reservada sigui anterior, com marca Europa.
De tota manera, passi el que passi, el Col·legi madrileny, en abordar aquesta qüestió, assegura que no són les forces i els cossos de seguretat (en la resolució el Col·legi es refereix a la brigada concreta que denunciava) els que han de determinar si la directiva pot o no tenir conseqüències jurídiques.
El Col·legi balear també considera que es pot invocar aquesta directiva i recorda que, tanmateix, ja n’hi ha una d’anterior (la 2012/13 de la UE i Consell) que havia d’estar incorporada ja el mes de juny de 2014 i que el que diu aquesta directiva en el seu annex ja bastaria per fer valer aquests drets. Així, es diu que el detingut ha de saber que pot guardar silenci i que “el seu advocat el pot ajudar a decidir sobre aquesta qüestió”.
Cal recordar que aquestes directives són un mínim exigible als estats membres per garantir els drets dels detinguts. La directiva 2013/48 ha d’estar recollida en la normativa espanyola el 2016.
