Publicitat
Publicitat

Eivissa s'acomiada de Llanos Lozano

Prop de 200 persones acudiren al funeral de l'admirada catedràtica de Filosofia

Prop de 200 persones varen donar aquest dissabte horabaixa el seu darrer adéu a la catedràtica de Filosofia María de los Llanos Lozano, durant el funeral que es va celebrar a l'església de Santa Creu, a la ciutat d'Eivissa. Representants del món de la cultura, la política i l'ensenyament acompanyaren la família en el comiat a l'admirada professora, en una cerimònia que conclogué amb un sentit aplaudiment a la sortida de l'església, quan el cotxe fúnebre partí amb les restes mortals de Llanos Lozano.

Durant la missa, el rector Juan Miguel Planells assegurà que se sentia "particularment petit en parlar d'una persona de la talla de la professora, que va dedicar la seva vida a cercar la veritat i a despertar en nosaltres l'estima pel saber": "La seva partida deixa una sensació de foscor a Eivissa, com si una llum brillant s'hagués extingit", ha assenyalat el sacerdot.

En la seva homilia, el rector va detallar part de la destacada vida pública de Lozano, com a primera dona catedràtica de l'institut Santa Maria, fundadora de l'institut Blanca Dona, regidora del PSOE a l'Ajuntament d'Eivissa, a més d'escriptora, poeta i columnista.

També va enumerar la seva llarga llista de distincions, però va destacar "un premi molt millor, que és l'admiració i devoció que despertava en totes les persones que coneixia".

El fill de Llanos Lozano, Rafael García Lozano, va pronunciar unes paraules per recordar que la seva mare va arribar a Eivissa "amb nosaltres fa més de 50 anys i poc va trigar a ser una eivissenca més". Del seu grup d'amistats, ha assenyalat, que anava en augment amb els anys, en tenia cura amb "cura i agraïment".

García Lozano va destacar que l'afecte i el respecte de la societat eivissenca van ser "els pilars" on la catedràtica va construir la seva nova casa. "Sempre deia: mai podré tornar tot el que l'Illa em va donar", va afirmar.

La cerimònia també va comptar amb la participació del poeta Julio Herranz, que va recitar el fragment d'un poema creat per la catedràtica i el va llegir del mateix paper que li va donar la pròpia Lozano, i que encara conserva notes i correccions seves en tinta blava. Herranz va triar el seu poema "Retrat" com una forma de portar "la veu" de Lozano al seu comiat.